El preu del raïm és un conflicte que preocupa els viticultors des de fa anys. No és tant una qüestió de quantitat com de manca d’estabilitat i de l’oscil·lació constant després de cada verema, en funció del volum de producció. És un sistema liberal regit per la llei de l’oferta i la demanda que, any rere any, estreny més un sector primari que ja lluita per la seva supervivència. Els anys de sequera van reduir notablement les produccions destinades a vinificació i això va provocar un increment dels preus que va generar una falsa sensació d’estabilitat. Aquesta bombolla, però, es va desinflar l’any passat, la qual cosa va suposar protestes per la reducció del preu del raïm. Enguany, amb una verema que es preveu molt més productiva -pràcticament de recuperació total gràcies a les pluges d’hivern-, el sector s’enfronta al risc d’una sobreproducció que podria enfonsar novament els preus. Sense mesures de gestió de crisi, molts pagesos podrien quedar en una situació límit. En aquest escenari, patronals, associacions i administració pública posen sobre la taula la collita en verd, és a dir, llençar el raïm a terra abans de veremar per reduir l’oferta i intentar estabilitzar el mercat.
“Vistos els problemes de l’any passat, és millor llençar raïm”, explica a Vadevi Javi Saperes, viticultor d’una explotació agrícola d’unes 60 hectàrees de vinya. Per a ell la situació és límit i no veu cap altra opció que llençar raïm, ja que el cost de deixar de vendre part de la producció és molt més baix, amb ajudes governamentals, que “menjar-se el raïm que no vens amb patates”, exclama el pagès. La realitat, doncs, és que molts pagesos ja no arriben a final de mes a causa de l’augment de costos de producció i dels preus ajustats als quals es veuen obligats a malvendre el raïm. Si a això s’hi suma una temporada de sobreproducció de la fruita, la desesperació pot apoderar-se d’un sector que ja viu maltractat. És per això que Saperes no és un cas aïllat, i l’exigència d’una collita en verd arriba en un acte de consens entre entitats privades i Govern. Una mesura radical, que podria sonar a malbaratament, però que es converteix en l’única opció per no deixar els pagesos sense feina.
La mesura consisteix en la destrucció o eliminació total del raïm encara immadur en parcel·les destinades a la producció de raïm per a vinificació únicament, amb l’objectiu de reduir la producció i contribuir a recuperar l’equilibri entre l’oferta i la demanda al mercat vitivinícola. El raïm es llença i no es pot fer servir, simplement surt de la roda del mercat perquè baixi la producció. Segons concreta David Sendra, responsable de Vi i Vinya d’Unió de Pagesos, és el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que fa la petició d’aquesta collita en verd al Ministeri d’Agricultura i aquest té un termini d’un mes per respondre. “L’ideal seria que s’aprovés i que el 10% de les collites de Catalunya s’hi adherissin”, diu. És evident, però, que aquesta mesura no és gratuïta per als pagesos i, per tant, es necessita una línia d’ajudes públiques fortes al darrere per poder sustentar la pèrdua de producció de les explotacions de raïm. “Estem parlant d’uns 16 milions d’euros aproximadament”, explica Sendra, qui afegeix que tocaria un total de 2.700 euros per hectàrea de raïm llençat.
Els pedaços del sector
La situació actual del sector fa que mesures de crisi com la collita en verd hagin passat de ser una anomalia a una pràctica més freqüent. El 2023 ja es va demanar implementar aquesta mesura i en tan sols tres anys s’ha tornat a posar sobre la taula. Sendra pronostica que aquesta situació continuarà igual i, tot i que el representant del vi d’UP està convençut que són “mesures necessàries”, també la considera un pedaç: “Collites en verd i destil·lacions de crisi; tot això està molt bé, però la realitat és que necessitem ajuts per arrencar vinyes”, exclama el viticultor. Precisament, arrencar és una metodologia dràstica, però molt eficient quan el pagès té clar que l’augment de la producció li jugarà en contra. És per això que fins i tot des de la Unió Europea han inclòs aquesta mesura en els seus plans d’ajudes, juntament amb la collita en verd i la destil·lació de crisi: “Necessitem poder arrencar vinya abans que continuar fent collites en verd indefinidament”, recorda Sendra.
Raïm a terra en perfectes condicions
Entrant en detalls, la collita en verd és una mesura de crisi que només s’utilitza en moments puntuals de la història. És completament voluntària, però necessita un cert gruix de pagesos implicats perquè surti a compte. D’aquesta manera, els viticultors omplen una sol·licitud en la qual expressen la seva voluntat de deixar perdre part de la seva collita. Al cap d’unes setmanes se’ls aprova o denega el procediment. En cas d’aprovació, però, ningú els assegura que al final del procés podran cobrar les línies d’ajudes que se’ls han promès, ja que el pagament va lligat a la qualitat del raïm llençat: “Si el raïm es troba en mal estat no ens paguen”, confirma Saperes, qui ironitza amb la situació i afirma que “es veu que el millor raïm és el que s’ha de deixar perdre“. Més enllà de la broma, la necessitat de llençar raïm en bon estat és essencial. L’administració pública fa controls a totes les finques que fan collita en verd per tal d’assegurar-se que no llencen un raïm que no haguessin pogut vendre, sinó que realment s’han afegit a aquesta mesura per pal·liar els efectes devastadors de la sobreproducció de la fruita.
“Quan t’ho aproven, has de continuar cuidant les vinyes igualment”, reitera Saperes, qui deixa clar que no perquè et deixin llençar raïm vol dir que deixes de tenir cura de les plantes, ja que això podria suposar una penalització. D’aquesta manera, els pagesos continuen mantenint les hectàrees que han estat escollides per fer la collita en verd, la qual cosa implica mà d’obra i hores de feina per, al final, no vendre aquell raïm: “Només ens estalviem les despeses de transport“, remarca Saperes, qui afegeix que, tot i saber la incredulitat que genera des de fora, “és molt millor gastar diners en cultivar raïm que llençarem per rebre ajudes, que no esperar a vendre’l en un mercat que cada dia baixa més de preu”.
