Les cooperatives sempre han estat una part molt important del sector vitivinícola de l’Empordà. Malgrat això, les fusions i el pas del temps han fet que el teixit cooperatiu del vi hagi disminuït considerablement. Ara bé, continuen sent el motor econòmic de la denominació d’origen tot i la falta de recursos, tensions burocràtiques i el desconeixement de la qualitat dels seus vins. D’aquesta manera, proporcionen espais per als productors joves, donen suport a aquells que es volen jubilar i reivindiquen la seva metodologia de treball, sempre en conjunt i amb decisions unànimes. El seu llegat, però, havia estat invisibilitzat durant anys, donant per fet la seva existència, però sense explicar fil per randa com la seva supervivència ha estat clau per al manteniment dels vins de la zona. Així i tot, bona part de la producció vinícola de l’Empordà encara depèn directament de les cooperatives.
“El nombre de cooperatives s’ha reduït, però continuen sent un motor econòmic, cultural i social”, asseguren els autors de l’estudi El cooperativisme del vi a l’Empordà. L’economista Joan Armangué, l’arquitecte Joan Falgueras, el periodista i economista Josep Playà i els historiadors Rosa Maria Morer i Albert Testart han decidit posar nom i cognom a totes les històries escampades que passen de pares a fills en el sector cooperatiu del vi. En concret, Morer explica a Vadevi que fins ara hi havia poca informació sobre el llegat de les cooperatives de vi, claus en molts moments de la història de l’Empordà, però invisibilitzades. “Volíem fer un informe amb cara i ulls, explicant tot allò que mai s’ha dit”, reconeix la historiadora. La realitat, doncs, el sector vitivinícola tenia una gran quantitat de cooperatives fins als anys setanta. En aquella època era molt complicat muntar un celler com a particular i els elaboradors s’ajuntaven per poder subsistir. “A finals dels seixanta es podria dir que hi havia més cooperatives que particulars”, concreta Morer, qui afegeix que “actualment és el revés”, fent referència a la situació de l’Empordà, on hi ha només tres cooperatives i una quarantena de cellers. Tot i això, Espolla, Empordàlia i Garriguella són tres vehicles clau dins la DO Empordà en termes de producció i qualitat de vins.
Hi ha diverses conclusions que expliquen aquesta davallada de les cooperatives, entre elles les fusions de diferents productors o també la voluntat d’alguns elaboradors d’emprendre un negoci en solitari. No només cauen el nombre de cooperatives, sinó que els autors també assenyalen una disminució en el nombre de socis durant el mateix període (de 1.500 a 126), conseqüència de la manca de relleu generacional i de les noves oportunitats laborals que han sorgit en el sector turístic i de serveis. “Sempre lluitem en contra de la Tramuntana”, puntualitza Natàlia Duran, enòloga de la Cooperativa Agrícola de Garriguella, fent referència a les complicacions que creixement en el sector cooperatiu. La realitat actual és que una cooperativa té una presa de decisions molt més complexa que un celler particular. Tot es decideix a través de juntes i amb votacions pràcticament unànimes, el que provoca un perllongament del procés de reflexió. Per contra, però, Duran recorda que en una cooperativa “no només es té en compte el rèdit econòmic” i afegeix que “tothom treballa de cor”, és a dir, que els socis busquen guanyar-se la vida, però mantenir viu el sector.
Un altre dels problemes que tenen les cooperatives, que no es recull a l’estudi, però que Duran té molt present i considera especialment rellevant, és la dificultat que tenen en treure’s l’etiqueta de la baixa qualitat. En altres paraules, per a l’enòloga de la Cooperativa Agrícola de Garriguella, el públic final sovint percep el producte de les cooperatives com si fos de segona, és a dir, com un vi que no està a l’altura dels estàndards que s’associen a altres cellers particulars o fins i tot amb cert renom. Aquesta idea, segons l’enòloga, encara està molt arrelada en una part important dels consumidors i, tot i els esforços que s’han fet al llarg dels anys per canviar aquesta percepció, continua sent un obstacle. Per a ella, doncs, les cooperatives també han de lluitar per fer valdre el seu producte, que “en cap cas té menys qualitat que el d’un celler particular”, exclama, i insisteix que “s’han de defensar molt més els vins de la cooperativa”.
Salvar el relleu generacional
El relleu generacional és un conflicte que afecta molts sectors agroalimentaris i el vitivinícola no n’és l’excepció. Bona part de la pèrdua de socis de les cooperatives va lligada aquesta manca de jovent que vulgui continuar amb la professió. No obstant això, les cooperatives tenen cert avantatge a l’hora de reclutar nous productors. Des de fa uns anys, quan començava a caure el nombre de socis, el cooperativisme es va convertir en l’única manera que els joves viticultors podien posar en marxa els seus projectes. En aquest sentit, muntar un celler és molt car i si no ve d’herència familiar, molts elaboradors no tenen prou recursos per poder avançar. És per això que Morer -autora de l’estudi- reconeix que el lloguer de vinyes és pràcticament un reclam a l’Empordà, ja que els joves elaboradors poden disposar d’algunes hectàrees per poder cultivar les seves vinyes i elaborar els seus vins. “Com tothom, les cooperatives també han anat adaptant les seves funcions”, expressa la historiadora i autora de l’estudi.
També Duran reconeix que el lloguer de vinyes que proporcionen les cooperatives és clau pel relleu generacional, ja que aporta certa estabilitat a aquells que volen començar un projecte. Tanmateix, però, l’enòloga de la Cooperativa Agrícola de Garriguella admet que tenen plans per aquells socis que es jubilen. En molts casos, no només donen suport als joves sinó que acompanyen als més grans perquè els seus terrenys no quedin en desús: “Busquem la manera de mantenir el sector, tot i que hi hagi gent que es vulgui retirar”, afirma Duran. Per això, des de les cooperatives s’estableixen convenis o acords que permeten a les noves generacions accedir a terres de qualitat sense haver de fer una gran inversió inicial.
El cicle del cooperativisme
L’estudi de les cooperatives de l’Empordà no és definitiu i els mateixos autors deixen un final obert. Morer remarca que “és agosarat dir que tot és cíclic”, però tampoc veu clar que s’avanci cap a un futur sense cooperatives. D’aquesta manera, els autors de l’informe confirmen que tots s’han hagut d’anar adaptant als nous temps i si en algun moment els productors van decidir que muntar empreses vitivinícoles particulars era molt més interessant, no hi ha cap certesa que aquestes afirmacions no puguin canviar. La mateixa opinió té l’enòloga de la Cooperativa Agrícola de Garriguella, qui insisteix que cada vegada hi ha més persones que es tornen a interessar pel cooperativisme. La realitat, doncs, és que la inestabilitat econòmica i la manca de relleu generacional poden retornar l’Empordà a l’estructura que tenia als anys setanta, quan les cooperatives eren el gran múscul del sector i els particulars una via alternativa per explorar.
