La marca col·lectiva europea Corpinnat continua creixent. D’ençà que el 2019, sis cellers catalans van sortir de la DO Cava i van ajuntar-se per crear l’associació, gairebé una desena d’altres cellers s’han afegit a les seves files. Les noves dades del tancament del 2024 demostren a solidesa del projecte, que tot i la inflació i la sequera manté els bons resultats. En concret, la facturació s’ha situat prop dels 27 milions d’euros, la qual cosa suposa un lleuger augment de l’1,7% en comparació a les dades del 2023. Tot i això, la venda d’ampolles ha patit una caiguda d’un 2,63%, situant-se en 2,2 milions. El president de Corpinnat, Ton Mata ha atribuït la baixada, per una banda, “a la contenció de les vendes” per la sequera i, per l’altra, a les noves regles d’un mercat més competitiu, sobretot “pels vins d’alta gamma”. Des de la marca col·lectiva europea han celebrat les xifres, però han lamentat la manca d’ajudes del sector, ja que Mata ha recordat que “ho han fet sols”. En aquest sentit, l’administració pública no dona ajudes fora de les Denominacions d’Origen, una lluita que des de Corpinnat abanderen i exigeixen que “cal apostar pel producte de llargues criances encara que no sigui dins de la DO”, ha explicat el president.
Corpinnat ha facturat 26,87 milions d’euros aquest 2024. En la roda de premsa de presentació de resultats d’aquest dimarts, el president del col·lectiu i el vicepresident, Xavier Nadal han celebrat les dades i han assegurat que aquesta és la demostració que cada vegada hi ha més interès per Corpinnat: “Actualment pots anar a un restaurant i demanar un Corpinnat, això és el que estem aconseguint”, ha repetit Mata. L’actual preu mitjà de l’ampolla de l’escumós de qualsevol celler de Corpinnat se situa al voltant dels 21 euros, un 4,7% més que el 2023: “El valor del producte augmenta”, ha confirmat Mata. D’aquesta manera, doncs, mentre es redueixen el nombre d’ampolles a causa de la caiguda del rendiment mitjà a causa de la sequera, Corpinnat manté els seus preus.
Paral·lelament, Mata ha destacat l’increment d’un 5% de treballadors, que ja sumen 286 el 2024. Pel que fa a les hectàrees, el president de l’associació ha fet èmfasi en el fet que s’han superat les 1.200, concentrant “al voltant del 5% del que hi ha al Penedès”, ha precisat. Aquesta xifra compte els cellers amb producció integral i també els viticultors independents, que sumen 150. Pel que fa al preu, la marca col·lectiva paga 1,15 euros per quilo de raïm, unes dades que superen la mitjana catalana, ja que el juliol del 2024, l’estudi de costos de producció de raïm del vi base cava presentat a la 12a Taula del Cava, estipulava que el preu oscil·lava entre els 0,70 euros i 0,75 euros per quilogram. Actualment, els viticultors independents conformen el 60% de les hectàrees de vinya de Corpinnat, i això implica que “un 40% de la vinya és de producció pròpia”, ha remarcat Mata.
Les vendes a l’exterior també són un gran objectiu de Corpinnat i en les dades del 2024 conclouen que el 17,02% de les seves vendes es fan a l’estranger. Tanmateix, el president de la marca col·lectiva ha destacat diferents regions per sobre de les altres, però ha confirmat que tenen presència a 66 països. Els més importants en termes d’exportacions han estat: Alemanya, Canadà, Dinamarca, EUA, França, Itàlia, Japó, Polònia, Suècia, Suïssa, República Txeca i Països Baixos; aquest últim país ha destacat per tenir estoc de tots els cellers que conformen Corpinnat. Referent a l’estranger, Mata ha confirmat que viuen la possible nova pujada aranzelària de Donald Trump amb “preocupació”, però també ha esmentat que si s’imposen aquestes taxes “les vendes baixaran” als Estats Units, però “no s’hi pot fer res”, ha reconegut.
La falta d’ajudes públiques
La realitat de Corpinnat és diferent de la de les DO de Catalunya. En primera instància, la marca col·lectiva no té dret a certes línies d’ajuts que van destinades únicament als cellers amb DO. És per això que des del col·lectiu d’escumosos s’han mostrat crítics amb l’administració pública i han exigit un canvi de criteri. En aquest sentit, Mata ha assegurat que el creixement “l’han aconseguit sols i sense ajudes”, una situació que cal canviar, ja que ha considerat que necessiten l’ajuda per “consolidar” la feina de Corpinnat. Per part seva, el vicepresident, Xavier Nadal ha recordat durant la presentació que “hi ha espais” on Corpinnat hauria de poder accedir, és a dir, línies d’ajudes que podrien millorar la situació de la marca col·lectiva, com per exemple, les línies per al sector primari i terciari. El vicepresident ha assegurat que “és injust” que pel fet de no ser una denominació d’origen quedin fora de rebre recursos.
També Mata ha carregat contra l’administració i ha recordat que en molts casos, no pertànyer a una DO fa que es perdin punts a l’hora de demanar ajudes a escala individual, és a dir, els mateixos cellers. D’aquesta manera, Mata ha continuat que caldria revisar aquestes concessions de punts i actualitzar-les amb criteris més moderns. El president de Corpinnat ha suggerit que les ajudes “es basin en els requisits màxims d’exigència” com ara un 100% d’ecologia, dignificació de la propietat, criances llargues i varietats autòctones”.
La possibilitat de noves incorporacions
Corpinnat no ha deixat de créixer des de la seva fundació. Si bé és cert que els criteris per formar part de la marca col·lectiva europea són més exigents que els de les Denominacions d’Origen catalanes, cada vegada són més els cellers que entren en el procés de selecció per formar-ne part. Segons Mata, la causa d’aquesta voluntat és que a més de ser el projecte “més important” vinícola català de l’actualitat, “possiblement és el més important dels últims 30 anys en l’àmbit de vi escumós”. Tot i que des de la direcció de Corpinnat no han volgut revelar els possibles nous fitxatges, Mata ha confirmat que “n’hi haurà dos nous abans de Setmana Santa“. A més, en una conversa amb Vadevi fonts de la marca col·lectiva asseguraven que la xifra es podria duplicar en tres anys. “Cada cop hi ha més interès”, ha remarcat el president. En aquest sentit, Nadal, ha afegit que es tracta d’un procés “lent” i que cal “consolidar el posicionament” del projecte.
