Celler Mir i Torné & Bel s’incorporen a la marca col·lectiva europea Corpinnat, que des d’aquest dimarts suma 21 cellers “compromesos amb el territori, l’excel·lència i la qualitat”, segons assegura en un comunicat l’entitat. Amb aquestes dues noves incorporacions, Corpinnat referma la seva posició i el seu model, que treballa amb un dels reglaments més exigents del món: raïm 100% ecològic, verema manual, vinificació íntegra a la propietat, criances llargues, compromís amb les varietats històriques, vinyes de propietat o de contractes de llarga durada amb un preu mínim garantit per al viticultor i auditories anuals externes. Una estructura que prova ser un èxit i que ja supera la vintena d’empreses pocs dies després d’haver estrenat el 2026, i que segons el mateix president de la marca, Pere Llopart, “no seran els últims”.
Des del seu naixement, el 10 d’abril del 2018, Corpinnat ha anat integrant els cellers següents: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut, Pardas, Bufadors, Cisteller, Viader, Mas de la Basserola, Celler Kripta, Demost, Mas Bertran, AT Roca i, des d’aquest dimarts, Celler Mir i Torné & Bel. El creixement de la marca col·lectiva és una prova d’un model que funciona i que aparentment ha robat el cor d’alguns dels cellers d’escumosos més emblemàtics del Penedès. Per a Llopart, la decisió d’aquestes empreses vitivinícola és quelcom del qual està orgullós i assegura a Vadevi que Corpinnat “s’ha convertit en un motor transformador”. D’aquesta manera, la intenció de continuar ampliant les seves files és evident, fins al punt que el president de la marca col·lectiva confessa que hi ha vuit cellers que es troben en auditoria actualment i que en els pròxims anys podrien passar a formar part de Corpinnat.
Més enllà de les possibles incorporacions futures, en el present dos cellers han aconseguit passar totes les proves necessàries per formar part d’aquest grup selecte d’elaboradors d’escumós del Penedès. Celler Mir és un celler històric situat a Subirats, al cor del Penedès, amb un llegat vitivinícola que es remunta al 1776. Al llarg de 17 generacions, la família Mir ha conreat vinyes i elaborant vins convertint-se en una part essencial de la memòria vitivinícola de la regió. L’any 2020, però, amb la jubilació de Josep Maria Rosell Mir, el celler inicia una nova etapa sota la direcció de tres socis: Nicolas Marmonier, Christophe Ribeyron i Xavier Ortiz. Segons confirma Marmonier a aquest diari, per a ells forma part d’un col·lectiu com Corpinnat “és molt important” i concreta que “després de tres anys d’auditories estem contents de poder dir que per fi formem part d’aquest equip”.
La segona incorporació es troba a Espiells, al cor del Penedès. El celler familiar Torné & Bel representa la continuïtat d’una història vitivinícola iniciada fa sis generacions. Aquesta empresa és l’aposta d’una sola família. Felix Torné i Lluïsa Bel van començar a elaborar els vins que ara comercialitzen al costat de les seves dues filles, Anna i Marta Torné. L’entrada a Corpinnat d’aquest celler sembla l’únic camí que podien seguir, ja que Marta Torné explica a Vadevi que “només va caldre deixar de veremar a màquina”. Torné & Bel complien tots els requisits que demana Corpinnat i la seva aposta de qualitat, així com de petits elaboradors ha aconseguit captivar la marca col·lectiva. “Era un pas clau i necessari que estem orgullosos d’haver fet”, reitera Torné, qui espera que Corpinnat es converteixi en una palanca per revaloritzar els seus vins i rebre “el reconeixement de 30 anys de feina”, diu.
Una marca que suma amb poques ajudes
Per a Corpinnat, l’arribada d’aquests dos nous cellers consolida el seu llegat, però també es converteix en un motiu més per intentar rebre més ajudes públiques. Llopart lamenta que aquest creixement no es tradueixi en més incentius públics i concreta que “no és una qüestió de diners” només, sinó de “promoció i comunicació”. D’aquesta manera, el president de Corpinnat alerta que cada vegada hi ha més cellers disposats a entrar a l’entitat, però que moltes vegades es troben silenciats o sense un suport clar per part de l’administració. Aquesta és una queixa constant de la marca col·lectiva que tot i tenir cada vegada més presència i mantenir la comunicació oberta amb les autoritats, encara no rep el mateix tracte que les Denominacions d’Origen catalanes en termes d’ajudes i de promoció. “No demanem que se’ns equipari a una DO, però sí que s’accepti que generem un retorn econòmic important“, remarca Llopart.
