Les tendències de consum mundials han canviat el tauler de joc en el sector vitivinícola. Abans, els vins negres regnaven per sobre dels blancs a Catalunya i a l’estat espanyol, però uns i altres vivien en sintonia en altres països. Actualment, aquesta situació és ben diferent i regions vitivinícoles espanyoles dedicades més a vins blancs que a vins negres comencen a destacar per sobre els territoris de vins més tradicionals, com La Rioja o Ribera del Duero. És per això que Galícia s’alça com un nou espai ideal per tenir-hi vinyes i cada vegada més grans marques del vi hi estan comprant terrenys. Una situació que popularitza les terres gallegues, però que no acaba d’agradar als pagesos de tota la vida, que s’oposen a la compra indiscriminada de terres i troben que la seva manera de fer està en perill davant d’aquestes empreses que veuen en aquest territori una oportunitat de fer diners, de les quals pensen que no busquen cultivar en clau gallega. Des de l’altre costat, algunes marques compradores asseguren que el seu afany és honorar el territori i neguen que només en vulguin treure rèdit econòmic.
“Les noves marques venen pel clima, les varietats resistents i les ganes d’aprofundir en el món dels vins blancs”, concreta a Vadevi, Roberto Barro, president de l’Associació Gallega de Viticultura. Per a l’expert, l’interès que tenen les empreses de fora de Galícia pel seu territori no va lligat a la cultura de la regió, sinó a l’oportunitat de fer diners que s’està obrint en aquestes terres. “Venen amb els seus vicis, sense tenir en compte la terra”, remarca Barro, qui no està en contra de l’entrada de noves empreses, sinó que desconfia de les intencions d’algunes d’aquestes en comprar hectàrees de vinya gallega. Encara més, argumenta que fa una dècada “algunes empreses van començar a mostrar interès per Galícia i ho van fer bé”. En aquest sentit, aquestes grans marques -que no vol mencionar amb noms i cognoms- van decidir comprar terrenys gallecs per obrir horitzons, però també per entendre la cultura de la regió i acomodar-se a les seves maneres de treballar i cultivar.
Galícia és un paradís dels vins blancs. Després de dècades de projecció internacional de La Rioja i els seus vins negres, les vinyes gallegues els prenen protagonisme a causa dels canvis de tendències de consum. Els vins més frescos, amb acidesa i lleugers són l’especialitat de Galícia. Tant és així que el triomf dels seus vins blancs els ha portat a perfeccionar la seva tècnica i llançar al mercat vins blancs de guarda i amb molta més qualitat. Ara bé, el funcionament de l’ecosistema vitivinícola gallec és peculiar. Continuen treballant com es feia abans, amb clients de tota la vida i contractes de compra de raïm que perduren en el temps. És un equilibri que funciona perquè les parcel·les de vinya gallegues estan molt repartides. Barro explica que hi ha pagesos que “tenen menys d’una hectàrea de vinya per cultivar”. Una situació que amb l’entrada d’empreses grans amb ganes de comprar moltes hectàrees provoca una concentració que fa patir els viticultors gallecs, ja que “pot portar a un desequilibri de preus”, lamenta Barro.
El possible desequilibri de preu
Més enllà del patiment dels pagesos per la pèrdua de l’essència de la viticultura gallega, la crispació comença amb els desequilibris dels preus del raïm. Barro confirma que ja ha passat en algunes ocasions, que una empresa vitivinícola forana -sigui espanyola o internacional- ha arribat a apujar els preus de manera indiscriminada i ha provocat que “alguns cellers es quedessin sense raïm”. Aquesta qüestió no seria un problema si no fos perquè el mateix president de l’Associació Gallega de Viticultors reconeix que, la verema següent, les mateixes empreses havien abaixat el preu altra vegada, de manera que havien causat desconcert i havien trencat les “relacions estretes que hi ha entre pagesos i celleristes”. Precisament, aquest ús de la llei de l’oferta i la demanda en benefici de les grans marques és el que més tensa els pagesos de Galícia, que cada vegada tenen menys clar que l’entrada de nous jugadors grans al tauler sigui una bona idea.
Trencar una relació estreta
Una visió ben diferent tenen algunes d’aquestes empreses. Vadevi ha contactat amb Jessica Julmy, directora general del celler Tempos Vega Sicilia, un destacat i molt conegut celler de Valladolid que fa quatre anys va desembarcar a Galícia, amb la construcció d’un nou celler i vinyes a les Rías Baixas per ampliar la seva gamma de vins amb alguns blancs. Per a Julmy, l’entrada al sector vitivinícola gallec no podria haver estat millor. La directora general del celler nega que s’hagi trobat “un ambient hostil” i, de fet, afegeix que “tothom ha estat molt content i disposat a treballar amb ells”. Si bé és cert que Vega Sicilia no és el problema, l’entrada de grans cellers no acaba d’agradar als pagesos, o almenys això assegura Barro, tot i que des de Vega Sicilia no ho vegin així. També és cert que la directora general del celler subratlla que la seva entrada al territori “no és només per treure rèdit econòmic”, sinó que volen “comercialitzar un vi blanc fet a Galícia, amb les característiques gallegues”. Julmy també assegura que fa anys que observen i investiguen el territori i que fins que no s’hi han trobat còmodes no han començat a elaborar els vins, que probablement sortiran al mercat “al final d’aquest any“.
Les dues cares de la moneda expliquen visions completament diferents, però per al director de la Federació Espanyola del Vi (FEV), José Luís Benítez, “l’hostilitat és una cosa normal en aquests contextos”. L’expert esmenta que l’augment de l’interès per Galícia va molt lligat a aquestes noves tendències de consum, i precisament aquesta fama sobtada és el que fa que molts pagesos no estiguin d’acord amb l’entrada de noves empreses: “Sempre que hi ha un aterratge d’aquestes magnituds en una regió es genera certa crispació“, reflexiona el director de la FEV. Ara bé, Benítez també vaticina que, com tot, “acabarà passant”. En aquest sentit, afirma que cap empresa busca entrar en un territori a “destrossar-lo”, i també reconeix que, encara que hi hagi certa por, “els viticultors gallecs de tota la vida no desapareixeran”.
