La pujada al poder de Donald Trump el gener del 2025 va causar estralls en el sector vitivinícola europeu. Sota la premissa de prioritzar els productes dels Estats Units per sobre els importats, el president nord-americà va llançar a l’aire diverses amenaces d’aranzels; primer del 200%, després el 100%, va passar pel 20% i finalment, en acabar les negociacions amb una Europa en pànic, es van determinar uns aranzels del 15% per a tots els vins europeus que entressin als Estats Units. Més enllà de l’increment final, el sector va patir per la incertesa que generaven les proclames canviants de Trump, molts contenidors vans quedar-se a port i alguns importadors estatunidencs van parar màquines fins a saber del cert què passaria. Un any després i amb aquestes polítiques aranzelàries com a punt principal de la nova normalitat, les importacions nord-americanes de vi europeu es recuperen a poc a poc. Tot i això, la diversificació del mercat per als cellers exportadors, la caiguda del dòlar i el viratge de negoci d’alguns importadors acceleren la caiguda del que un dia havia estat el país somiat on vendre el vi.
“Fa un any l’ambient de crispació va mantenir les transaccions completament aturades en el sector vitivinícola”, explica a Vadevi Àlvaro Ribalta, l’únic Master of Wine que es dedica a la comercialització de vi. L’expert recorda l’abril del 2025 –quan Trump va acabar decidint-se pel 15% d’aranzels per al vi– com un moment de certa tranquil·litat, en el qual importadors i cellers van tornar a iniciar les comunicacions per vendre. Fins llavors, l’aturada de la importació de vi europeu va ser generalitzada i segons també reconeix Núria Garrote, importadora de vi català i espanyol als Estats Units, el seu gremi va sobreviure “gràcies a l’estoc que ja hi havia dins del país”. En aquest sentit, ambdues fonts consultades assumeixen que Trump va destarotar el mercat estatunidenc d’importació de vi, però també neguen que això fons l’única causa del fet que, un any després, la quota de mercat nord-americana s’hagi reduït. La devaluació del dòlar i la introducció de nous mercats on vendre vi al tauler de joc també ha reduït l’interès pels Estats Units. Una tempesta perfecta que segons Liv-ex, la plataforma internacional d’intercanvi i anàlisi de dades sobre vins d’alta gamma, ha col·locat Europa en primera posició de compra de vins produïts al mateix continent, especialment aquells de preu més elevat.
Ara bé, que Europa hagi avançat per la dreta als Estats Units no és una situació inamovible, segons els experts. En altres paraules, consideren que el canvi és conjuntural i que respon a un moment específic en el qual els Estats Units ha reduït una les seves compres i, de l’estoc disponible, Europa ha pogut accedir a més ampolles. En concret, tal com apunta l’estudi de Liv-ex, el valor de les compres estatunidenques del 2025 de vi europeu de gamma alta cau un 43,6% respecte a l’any anterior a causa dels aranzels i a la depreciació del dòlar enfront de l’euro (11,2%) i de la lliura (6,3%). D’altra banda, els compradors europeus han compensat bona part d’aquest descens: el valor total del que han adquirit ha pujat un 48,2%. No obstant això, segons Ribalta, “és només un augment de quota de mercat, no tan lligat a la crescuda del volum o del valor de compra dels vins europeus”. També Garrote reconeix que les dades no són definitives i concreta que “encara queden cinc o sis mesos per veure com haurà quedat la nova normalitat després dels aranzels de Trump”.
La caiguda del dòlar davant l’euro
Més enllà de la incertesa dels aranzels i la seva aplicació, el dòlar també ha jugat un paper important en aquest retrocés de la quota de mercat del vi. En aquest sentit, Garrote assegura a aquest diari que les polítiques aranzelàries marquen un 15%, però “per la devaluació del dòlar s’acaba convertint en un 18%“. En el seu cas concret, la importadora reconeix que no ha sigut capaç d’assumir aquesta pujada i que hi ha hagut una part que s’ha traslladat al consumidor. “Els cellers aporten un descompte del 5% o 7%, jo assumeixo una part i el distribuïdor una altra, però amb això no n’hi ha prou”, diu Garrote. És per això que augura que les vendes continuaran baixant en els pròxims mesos, ja que ella no és un cas aïllat i cada vegada més importadors es troben en la mateixa situació: “No hi ha ningú de la cadena que surti beneficiat dels aranzels”, remata Garrote. A més, la mateixa importadora recorda que -sense ànims de generalitzar- no ha vist un creixement altíssim de les vendes de vi estatunidenc dins del país, és a dir, que els consumidors no han canviat el vi europeu pel vi americà, simplement en deixen de comprar.
La nova normalitat dels importadors nord-americans
Els importadors dels Estats Units no tornaran a la normalitat tal com la coneixien. Segons afirmen tant Ribalta com Garrote a aquest diari, “la nova normalitat són els aranzels”. En aquest context, molts importadors de vins europeus comencen a reorientar el negoci, sobretot amb vins de països no afectats per les polítiques aranzelàries de Trump o amb els vins americans. Garrote confirma que ella continuarà important vins catalans i espanyols perquè aquest és el seu “principal mercat”. Tanmateix, però, reconeix que hi ha companys de professió que comencen a mirar-se els vins de Califòrnia com una oportunitat per deixar de patir pels aranzels. “Nosaltres som els més perjudicats, perquè l’augment dels aranzels es paga quan el producte toca terra”, recorda Garrote, qui afegeix que “abans de vendre el vi, els importadors han d’avançar el pagament”. Davant d’aquesta situació, és d’esperar que alguns importadors comencin a buscar oportunitats de compra de vins sense tantes pegues econòmiques.
Tot i que el mercat estatunidenc d’importació de vi encara es manté prou fort, la seva caiguda progressiva denota la crisi que han provocat i continuaran provocant els aranzels de Trump. No només els importadors americans pateixen, sinó que els mateixos països exportadors comencen a buscar alternatives. Els Estats Units ja no és el preferit de ningú i la diversificació de negoci és cada vegada més forta. L’acord del Mercosur, els viatges institucionals a la Xina i la intensa feina de promoció del vi són només algunes estratègies per incrementar la visibilitat dels vins europeus que Catalunya ha agafat amb força. Queden mesos per poder acabar de confirmar el mal que han fet els aranzels a les importacions, i tampoc és una crisi que farà caure del tot el mercat segons els experts, però tal com conclou Garrote: “Si jo fos un celler, m’obriria a nous mercats”.
