Els vins catalans lluiten constantment per incorporar-se al sector dels vins de luxe. Des de fa anys la promoció de les marques va destinada al segment més alt d’elaborats i s’intenta posicionar el país en les llistes dels millors valorats. Aquesta, però, és una carrera de fons, ja que pujar el preu dels productes s’ha de fer a poc a poc amb prou cura perquè el consumidor entengui la revalortizació del vi català i no ho vegi com un efecte de la inflació. Actualment, segons la classificació de la plataforma Liv-ex, Catalunya no entra en el rànquing, amb prou feines ho fa Espanya, que hi manté nou referències repartides entre La Rioja i Castella i Lleó. El lideratge de la llista és pels vins francesos, que aglutinen un total de 207 vins d’alta gamma.
França és el tità invencible en termes de vins de luxe. De fet, la classificació de Liv-ex va començar només amb els vins de Bordeus, ja que eren els únics que es podien considerar d’alta gamma el 2009. No obstant això, actualment s’ha ampliat la qualitat a altres zones, sobretot a Itàlia i l’estat espanyol, els dos altres grans productors i venedors de vi al món. La part més alta de la piràmide, però, la mantenen els francesos i els italians i espanyol es conformen amb la segona i tercera posició, però a una llarga distància. En concret, els italians hi tenen 86 referències i els espanyols 9. Del nou món vitivinícola, els Estats Units també agafa força i Califòrnia aconsegueix colar una quinzena de vins en aquesta llista de luxe.
La classificació de la plataforma té cinc nivells. El primer -i més car- està format per 66 vins que procedeixen de cinc països diferents, però la major part del rànquing són elaborats francesos i la meitat de la regió de Borgonya. Els tres primers llocs els ha guanyat el mateix celler, Domaine de la Romanée-Conti amb els seus tres vins insígnia: Romanée-Conti, La Tâche i Richebourg. El preu mig de la primera posició supera les 172.000 lliures (198.900 euros) la caixa de 12 vins, un preu molt per sobre tots els altres. Les següents posicions se les emporta la regió de Burdeus, amb noms molt clàssics i tradicionals, com Latour, Lafite, Margaux, Mouton i Haut-Brion.
La plataforma Liv-ex es pren molt seriosament la seva classificació i tot està mesurat a mil·límetre per tal que les conclusions siguin justes per a tothom. Perquè un vi pugui figurar en el rànquing ha de complir una sèrie de requisits: superar un preu mínim establert i demostrar una activitat constant de compravenda a la plataforma. No n’hi ha prou amb una única operació a un preu elevat, sinó que es demana que almenys cinc anyades diferents hagin estat comercialitzades i que el vi hagi registrat un mínim de dotze transaccions entre juliol del 2024 i juny del 2025. El càlcul del preu mitjà es determina dividint el valor total negociat pel nombre de caixes venudes (de 12 ampolles cadascuna), i els trams de preus que defineixen cada nivell s’actualitzen cada dos anys per adaptar-se a les condicions del mercat. En aquesta edició, el primer nivell correspon als vins amb un preu mitjà superior a 2.839 lliures (3.283 euros) per caixa de dotze ampolles de 75 cl, mentre que el cinquè agrupa aquells que es mouen entre 284 i 354 lliures (328 i 409 euros).
Els distribuïdors prefereixen regions tradicionals
França, Itàlia i els Estats Units són els líders indiscutibles d’aquesta edició i de les dels últims anys. L’estat espanyol també cola de tant en tant algunes de les seves referències, tot i que la seva participació és minoritària, tot i ser el tercer país exportador i productor de vi del món. Ara bé, també hi ha altres regions i territoris vitivinícoles que aconsegueixen alguna posició en aquest rànquing. Per exemple, l’Argentina suma sis vins (tots de la regió de Mendoza excepte un), Xile tres i Austràlia dos. D’altra banda, Nova Zelanda, Suïssa i Portugal aconsegueixen una referència cadascun. Aquestes dades difereixen de l’últim estudi el 2023, quan els vins del nou món eren més populars. És per això, que s’arriba a la conclusió que en moments d’incertesa mundial i caiguda de vendes, els distribuïdors -i també els consumidors- prefereixen referències tradicionals, de les regions productores de sempre i, en aquest cas, França continua sent la més escollida.
