Les exportacions s’han convertit en una part essencial dels negocis de les empreses catalanes, sobretot en el sector agroalimentari. Enguany es va arribar al rècord d’exportacions del sector que continua sent el més potent a escala internacional. En el món del vi i els escumosos la venda a l’estranger també ha guanyat cert valor i actualment, la gran majoria de cellers busquen la manera d’arribar a altres països. Malgrat l’ambició, algunes companyies no poden arribar tan lluny a causa de la gran quantitat de recursos que es necessiten per començar a comercialitzar fora de Catalunya o l’estat espanyol. La burocràcia, les polítiques aranzelàries i fins i tot les dificultats per trobar importadors disposats a treballar pels cellers catalans sembla estancar algunes empreses. Per aquells grans jugadors del sector que ja tenen molt mercat guanyat, l’estranger és la joia de la corona, però pels més petits sembla un somni inabastable. És per això que es llancen de cap a les ofertes de cursos, sessions o fins i tot ajudes públiques que els puguin apropar més a aquesta desitjada internacionalització.
“Les exportacions sempre són un camí lent, així que qualsevol ajuda és positiva”, explica Imma Llopart, creadora de GLOP una empresa vitivinícola que elabora i comercialitza vi en llauna. L’emprenedora, igual que unes altres 15 d’empreses ha entrat a participar en el Prodeca Export Pime, un programa per a companyies del sector agroalimentari que necessiten aquesta empenta per començar a comercialitzar els seus productes a l’estranger. Durant set mesos, aquestes empreses comptaran amb el suport d’un expert en comerç internacional, que les ajudarà a definir un Pla d’Internacionalització personalitzat per cada una d’elles, identificar els seus mercats objectius i millorar la seva estratègia comercial. “És una bona oportunitat que no podíem deixar escapar”, expressa Sílvia Pujo, propietària del celler familiar Vins Algars.
La realitat que viuen la setzena d’empreses que s’han presentat a aquesta iniciativa és bastant similar. En molts casos són companyies que fa poc temps que estan en el mercat estranger o que fins i tot encara no l’han trepitjat. De fet, Pujo assegura que “acaben d’entrar aquest any als Països Baixos”, però que més enllà d’aquesta fita, la internacionalització del celler es troba molt lluny. En la mateixa línia respon a Vadevi Llopart qui confirma que el seu producte té moltes més possibilitats a l’estranger i, per tant, “ens estem centrant a trobar mercats més madurs, com per exemple el Japó”. Amb aquesta nova aposta, Prodeca busca amplia el seu catàleg de serveis per consolidar-se com a agent clau en la formació i capacitació de les pimes agroalimentàries catalanes. “Prodeca Export Pime és una oportunitat única per a les empreses amb un compromís ferm d’obertura internacional i interès per professionalitzar la seva estratègia comercial”, reconeix la mateixa entitat en un comunicat.
Complicació per exportar
Les exportacions, doncs, semblen una pedra clau pel nou departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i, de fet, el mateix conseller Òscar Ordeig, presentava amb entusiasme aquest nou projecte de Prodeca i recordava que “cal continuar treballant per revaloritzar el producte català a fora”. Ara bé, en molts casos és el mateix mercat exterior el que posa traves a les empreses per exportar. En primera instància, algunes de les companyies entrevistades coincideixen que hi ha certes dificultats i que es necessiten projectes com aquests que poden ajudar a entendre millor el funcionament exterior. “Només amb entusiasme no arribarem a vendre a l’exterior”, ironitza la creadora de GLOP, fent referència al fet que cal treballar intensament per poder penetrar en altres mercats. A més, el sector del vi s’enfronta ara a les polítiques aranzelàries de Trump, que podrien fer caure les vendes als Estats Units. Els impostos, per exemple, són un altre conflicte que afecta algunes empreses del sector agroalimentari, sobretot les begudes espirituoses. Ricardo Barguñó, propietari i creador de 100&NOMORE, una empresa catalana que crea ginebres exclusives, lamenta a aquest diari que “els impostos també fan molt difícil l’entrada al mercat internacional d’empreses com la meva”.
Les novetats que triomfen a casa i a l’estranger
Per exportar a l’estranger sent una petita o mitjana empresa hi ha diversos factors a tenir en compte. Sobretot quan els recursos són limitats, el producte es converteix en la clau de tot. És per això, que bona part de les empreses seleccionades pel programa de Prodeca tenen idees innovadores o úniques que els fan atractius a ulls nacionals, però també estrangers. Les tres companyies entrevistades per aquest diari tenen projectes molt diferents, però exclusius. Vins Algars és una empresa familiar que fa dues dècades que elaborar vins ecològics. Són ells mateixos els que cultiven les vinyes i fan el vi. En total tenen 32 hectàrees i produeixen entre 60.000 i 70.000 ampolles. De moment, només venen a Catalunya, però el seu potencial exportador és el que els va fer ser escollits pel Prodeca Export Pime.
GLOP també és una empresa amb recorregut a l’estranger, fins i tot es podria dir que tenen un producte pensat per altres països, no tant per Catalunya. En general, en el territori català no s’ha implementat el vi en llauna, però ja és un reclam als Estats Units i Anglaterra. En veure el potencial fora del país, Llopart va decidir invertir a trobar nous mercats i fer estratègies que poguessin posicionar el seu producte fora. Per a la creadora de GLOP remarcar que la qualitat els vins en llauna és la mateixa i reivindicar el seu preu és prioritari a l’hora de buscar mercats internacionals pel seu producte. No només els vins són productes amb alcohol de gran valor a l’estranger. En aquest sentit, 100&NOMORE és una companyia innovadora, que se surt de les regles, però que té un projecte prou entusiàstic. Barguñó ha creat ginebres úniques amb diferents ingredients que s’inspiren en llocs del món diversos. El seu producte, doncs, sembla el candidat perfecte per presentar el poder d’innovació dels catalans al món. “No pensava a exportar, primer volia consolidar el mercat català”, confessa l’emprenedor, qui argumenta, però que “hi ha alguns països que s’han interessat pel seu producte”.
