Josep Pelegrín és una figura de referència en el món dels sommeliers. Guardonat com a millor sommelier de Catalunya els anys 2014 i 2015 i com a millor sommelier d’Espanya el 2016, compagina la seva activitat entre tastos arreu del país amb la divulgació i la docència. Actualment, lidera el diploma de sommelier a l’Escola Joviat, on transmet amb passió tot el que ha après dins i fora de les sales.
Després d’haver estat millor sommelier de Catalunya en dues ocasions i també de ser el millor d’Espanya, què el va fer passar a la docència?
Jo ja havia estat a la Joviat de professor abans dels concursos. Sempre m’ha agradat transmetre coneixement. Després vaig fer una pausa per aprofundir més en temes de gestió al Petit Celler de Manresa, per estar al dia amb el tema vins. Llavors em va sorgir l’oportunitat de tornar a la Joviat de sommelier. Vam parlar amb en Jordi Vilaseca, director de l’escola, de posar en marxa un diploma de sommelier a la Joviat, cosa que no s’havia fet mai i ens venia molt de gust fer-ho. Així va ser com vaig passar a la docència, a més del servei i els vins.
Personalment, què li aporta formar les futures generacions de sommeliers?
M’aporta molta satisfacció. El que jo vaig trobar a faltar en aquest món, ara intento que els estudiants no ho pateixin. Em fa sentir una mica d’orgull, encara que el pas sigui efímer, la satisfacció i l’orgull són reals.
Ha dit que intenta actualitzar la diplomatura amb allò que vostè va trobar a faltar quan estudiava?
Sí, la idea era crear aquest diploma agafant els estudis que ja existien i contrastant-los amb el que jo vaig trobar a faltar. Quan jo estudiava, no hi havia gaire èmfasi en la part comunicativa. Hi havia viticultura, enologia, geografia, productes, però la comunicació quedava penjada. No només s’ha d’ensenyar a tastar sinó a tastar en diferents situacions, a connectar amb el client segons el tipus que és, si és especialista o aficionat. També donem molta importància a l’anglès.
Quan parla de la part comunicativa, com ho treballen?
Al primer curs fem venir un especialista en comunicació molt potent, que ens ensenya tot el tema de comunicació i xarxes, que és l’impacte més fort. Al segon curs fem sessions amb diferents sommeliers que enfoquen el vi des de punts de vista diferents, més enllà del tast teòric. Per exemple, el Ferran Centelles ens explica diferents maneres de tastar un vi en funció de diferents personatges. També ve el Xavi Nolla, que parla del seu projecte des de les emocions, i el David Seijas, que explica la seva trajectòria i una manera diferent d’enfocar el món del vi. Això ajuda els alumnes a empapar-se d’aquestes diferents visions.
Intenten portar un especialista per a cada tema del curs?
Sí, el primer any, fem geografia nacional entre el Sergi Figueras i jo, centrant-nos en DO catalanes i espanyoles. L’objectiu és que l’alumne conegui la realitat amb tot, tant les coses bones com les no tan bones, de manera neutral. Portem especialistes en viticultura, com el Miki Palau d’Abadal, i en geografia internacional portem experts d’Itàlia, França, etc., perquè els alumnes tinguin una visió real de cada regió.
Quin perfil d’alumne s’inscriu actualment al curs de sommelieria?
Ha canviat molt respecte a quan jo estudiava. Abans, un 90% volíem dedicar-nos a la restauració de manera activa. Ara, aproximadament un 50% treballen o volen dedicar-se a la restauració, i l’altre 50% és gent variada que li interessa el món del vi, però que no necessàriament vol ser professional. Per exemple, aquesta promoció tenia una tècnica de laboratori i una senyora prejubilada que havia treballat a la banca, però volien aprofundir en el món del vi. És una realitat que el món del sommelier s’ha diversificat molt.
I quina és la franja d’edat dels alumnes?
Molt diversa. La mitjana és al voltant dels 30 i poc, però hi ha gent jove de 18-19 anys i gent de més de 40 anys. Aquesta senyora prejubilada en tenia 60, per exemple.
Amb els anys que ha fet la diplomatura, ha notat canvis en el perfil dels alumnes o la tendència s’ha mantingut?
Fa uns 10 anys que fem la diplomatura i la tendència s’ha mantingut bastant estable. Des de les primeres promocions ja érem un grup similar, amb joves i persones amb més experiència. És una tendència consolidada.
Quines qualitats imprescindibles ha de tenir una persona per ser un bon sommelier?
Primer de tot, que li agradi el món del vi, que sembla una ximpleria però és bàsic. També ganes d’aprendre i curiositat, tenir la inquietud de voler saber més sempre.
Què fa destacar un bon sommelier?
La dedicació i la passió per continuar aprenent: tastar, llegir, visitar cellers i preguntar a experts. No hi ha límits: el món del vi evoluciona constantment i qui cregui que ja ho sap tot, va equivocat.
En l’àmbit de la formació en sommelieria, com veu la situació actual?
A Catalunya tenim molt bon nivell: entre els deu primers al millor sommelier d’Espanya 2025, quatre eren catalans, dos en pòdium. Això és fruit de bones escoles, professionals i regions diverses i sòlids projectes gastronòmics.
L’alumne té interès pel vi català o pel vi en general?
Al principi, molt interès pel vi català i prou coneixement del producte local. Defensar el vi de proximitat és bàsic abans de mirar cap a altres latituds.
Creu que la figura del sommelier dins la restauració està prou valorada o encara falta reconeixement?
Falta reconeixement en restauració mitjana i, sobretot, en la societat. Els sommeliers poden aportar valor i augmentar el consum i la qualitat, però sovint no es té en compte el retorn econòmic que generen. També falta difusió perquè la gent entengui que és una peça important i no només un “luxe”.
Quan els alumnes acaben la formació i volen dedicar-s’hi professionalment, els costa trobar feina?
Al contrari, hi ha molta demanda! Rebo trucades de restaurants de tot Catalunya buscant sommeliers. Molts ja estan treballant i sempre hi ha col·locació. Tots els que volen els hem pogut col·locar.
Quin consell donaria a algú que s’està plantejant estudiar sommelieria?
Que es deixi acompanyar per algú al principi, que tasti molt i que aprofundeixi en altres productes gastronòmics, perquè formar-se no és només vi, és cultura gastronòmica.
Última pregunta: quina ha estat la satisfacció més gran com a formador que ha tingut fins ara? Alguna experiència amb un alumne especialment emotiva?
El més gratificant és veure com els alumnes que comencen el curs, es fan consultes entre ells, s’ajuden en el seu procés. Aquests petits reptes professionals els engresquen i els ajuden a continuar. Aquest feedback és el que et motiva cada dia. També cada curs hi ha nous reptes com per exemple, el curs vinent hem matriculat la primera persona invident que ens va contactar per veure si seria possible i de seguida ens va motivar el repte.
