Els secrets millor guardats del celler Llopart es troben amagats sota terra. Milers i milers d’ampolles d’anyades passades decoren les parets de la recentment inaugurada Enoteca Familiar. Al voltant de 30.000 vins es conserven entre les parets d’aquest petit tresor enterrat sota el celler. Un espai, doncs, que atrau curiosos, però sobretot experts que busquen gaudir d’aqueles experiències que no s’expliquen en els llibres de vitivinicultura ni es troben en els articles de la premsa més especialitzada. El regal de Nadal de Llopart, doncs, és obrir la porta d’aquesta joia amagada al públic més selecte, qui pagant un preu encara per descobrir es podran endinsar en les entranyes del celler.
“La història d’aquests vins és la història del nostre paisatge”, explica Jordi Bort, director general del celler. La ruta comença a l’entrada del celler, però transcorren pocs minuts fins que l’escenari canvia completament. En aquesta presentació a mitjans, Bort i altres membres de la família i directiva de Llopart se submergeixen a la part més fosca del celler, on guarden al voltant de 300 ampolles de cada anyada dels seus vins més exclusius. Per aquesta ocasió, la taula està reservada per a periodistes, però a principis de 2025 començaran els tasts per a professionals, experts i Wine Lovers.
La “memòria líquida” presentada aquest dijous, és a dir, els escumosos que s’han tastat, han sigut les grans joies de la corona de Llopart. Tots tres pertanyen a l’anyada del 2010, “un moment en què encara no patíem el que patim ara… Havia plogut i fins i tot nevat”, relata Pere Llopart, cinquena generació de la família i l’encarregat de presentar els vins. El Leopardi, l’Ex·Vite i l’Original són els grans guarda de la casa Llopart, tot i que no són els únics que es troben dins l’Enoteca Familiar. De fet, la convicció que fan vi de qualitat és tan forta, que centenars d’ampolles dels vins que s’elaboren cada any es guarden entre aquestes parets.
El tast per a Wine Lovers
És evident, doncs, que la qualitat d’aquests vins es reserva per a les boques més expertes. És per això que a partir del gener el petit espai de tast de l’Enoteca Familiar obrirà les portes a grups reduïts de persones que vulguin tastar els records líquids del Llopart. Aquesta vegada, la família ha volgut demostrar que el pas del temps no els perjudica sinó que els fa mantenir la qualitat. Els tres vins escumosos de guarda presentats estan elaborats amb Xarel·lo, Macabeu i Parellada, les varietats distintives del celler. En el cas del Leopardi, nom que fa honor al primer viticultor de la família, Bernardus Leopardi, és fruit de l’assemblatge dels millors monovarietals de Xarel·lo, Macabeu i Parellada i segons expliquen al celler “destaca per la seva elegància i potencial evolutiu”. En canvi, l’Ex·Vite -que rep el nom del lema familiar- s’elabora amb l’assemblatge de Xarel·lo i Macabeu de les vinyes de muntanya de Les Flandes i “envelleix amb dignitat i elegància”, asseguren a Llopart.
L’últim és l’Original 1887, un escumós que encara conserva el disseny de les etiquetes de la seva primera anyada. S’elabora amb raïm de Montònega, Xarel·lo i Macabeu, també de les vinyes Les Flandes. Per Llopart, aquest és un vi que destaca pel seu caràcter i concentració i, sense dubte, és el més potent dels tres.
La porta secreta al Llegat Familiar
L’última arada d’aquest viatge per les entranyes de Llopart acaba darrere una porta secreta que condueix a una de les peces clau de la història del celler: el Llegat Familiar. Aquest escumós és l’essència de Llopart i guarda un lloc especial dins dels cors de la família. La mateix Ester Cardús Llopart, sisena generació del celler, explicava en una conversa amb Món Economia que era “la insígnia” de l’empresa familiar. Aquest escumós de tretze anys de criança va sortir a finals del 2021 com a homenatge als avis Llopart, pares de la cinquena generació. El vi s’elabora amb Xarel·lo i és l’únic monovarietal que tenen els escumosos de Llopart. A part, està fet amb un raïm d’unes vinyes d’aproximadament noranta anys. Pep Llopart, el pare de la cinquena generació de la família va ser l’elaborador principal d’aquest vi, però ell no va poder veure el producte acabat. Per això, es va decidir anomenar-lo Llegat Familiar, “una mica per retre homenatge als avis, a tota la feina, a tot el llegat que ens han deixat i que nosaltres hem de continuar”, reconeixia Cardús.
