El món sap què és el cava, però al producte i al sector li queda camí per aconseguir que el consumidor conegui a fons el seu origen, tradició i qualitat. Així es desprèn de la conversa mantinguda entre diversos periodistes especialitzats en vi de l’àmbit internacional que, des del Cava Meeting, van lamentar el desconeixement en els seus respectius mercats de tots els canvis i novetats que està aplicant el món cavista. Parlaven, per exemple, de la zonificació i, sobretot, dels productes que se situen a la part més alta de la piràmide de qualitat: els de més llarga criança, els Caves de Paratge o el que embotellen els Elaboradors Integrals.
La taula rodona es va celebrar com dèiem en el marc del Cava Meeting, el primer congrés dedicat a aprofundir sobre orígens, productors i productes d’aquests escumosos de doble fermentació. Sota el guiatge de la periodista Yolanda Ortiz de Arri (Spanish Wine Lover), el debat es generava a partir de diverses premisses, entre les quals, si el cava ocupa l’espai als mitjans internacionals que mereix, com es compara amb altres escumosos reconeguts o què li falta per afermar el relat que els ha de donar a conèixer al món.
Les respostes, en general, contundents. La crisi econòmica de 2008, la pandèmia…, han estat punts d’inflexió en termes d’hàbits de consum de vi, valorava el nord-americà Doug Frost. “Canvis massius -també- pel que fa a la percepció de vins escumosos“, afegia Jamie Goodie, columnista del diari britànic The Sunday Express, però “malauradament” aquesta percepció no ha millorat quan es tracta del cava, lamentaven els dos comunicadors.
“Perquè si som honestos, apuntava Frost, l’escumós espanyol té més presència en botigues de queviures i es paga per unes 10 lliures al mercat britànic -a diferència dels xampanys, pels quals se’n paga de mitjana unes 30-, afegia la MW Sarah Jane Evans. Als restaurants o en botigues especialitzades, explicava Frost, hi predomina el prosecco, i el xampany quan algú vol un producte amb bombolles més car”. “Va néixer com una còpia barata del xampany, fins i tot l’anomenaven així, al principi, i ara hi ha camí per a millorar aquesta imatge”, puntualitzava Goodie.
Exportar més producte i més relat
Els periodistes de la taula van voler incidir també en tots els canvis que està vivint el sector de les bombolles. “Està en un moment dolç“, deia la periodista Sarah Jane Evans MW, d’aquí que recomanés incidir més en el relat, en la zonificació -“una decisió sàvia que permet arribar a diferents segments de mercat”, hi sumava Jamie Goode-, en les altes gammes i les llargues criances. “Parleu més dels Caves de Paratge, dels caves de guarda i guarda superior”, recomanava. “És fantàstic tenir diversitat, però s’ha de trobar la manera d’explotar el missatge”, afegia.
Un missatge que és real i que diferencia el cava per sobre d’altres vins escumosos. La periodista Amaya Cervera (Spanish Wine Lover i recent premi a Millor Comunicació Gastronòmica 2023) deia que “hi ha una bonica història al darrere de cada ampolla de cava”, com es fa, qui són els elaboradors…, i emfatitzava la singularitat -i factor únic- de les varietats amb què s’elabora, del xarel·lo, el macabeu i la parellada. Més enllà del relat, també compartia una dada que recomanava revisar i repensar: “Les altes gammes de cava no estan al mercat d’exportació, la major part de les ampolles de més llargues criances només es venen al mercat local”. “Cal exportar més Caves de Paratge, Guardes Superiors i els que embotellen els Elaboradors Integrals”.
Durant la taula es va recomanar també entrar més en les taules de la restauració, com una eficient manera d’arribar al consumidor final ajudant-se del sommelier, i també va emergir el gran debat sobre com arribar al públic jove. “Molts joves no tenen gens d’interès per allò que bevem els boomers“, apuntava el nord-americà; però, malgrat tot, hi ha consciència que cal abordar-los. “Hem de trobar la manera d’arribar als joves, ensenyar-los la cultura del cava, sense ells, estem perduts”, concloïa l’influenciador gastronòmic Rafael Antolín, més conegut pel seu perfil a xarxes Rafuel.
