Els animals han provat ser bons companys de vida, però també grans efectius en el seu estat més salvatge. La fauna dels boscos catalans no hi habita per error, sinó que en molts casos són eines essencials per a la supervivència i el bon funcionament del planeta. Entendre que els animals formen part de l’ecosistema i integrar-los en el paisatge és una tasca complicada. Moltes empreses s’omplen la boca de promeses de recuperació i cures, però la realitat és que treballar de bracet amb el territori i no en contra és difícil. Recaredo és un dels cellers emblemàtics del Penedès i una autèntica icona quan es parla de cultius biodinàmics i viticultura regenerativa. Fa anys que són ecològics i que es dediquen a la salut no només de les vinyes, sinó del seu voltant. En l’última dècada s’han aliat amb el Museu de Ciències de Granollers a través de la seva marca de vins tranquils Celler Credo, una col·laboració que ha donat els seus fruits amb dos projectes lligats a dos dels seus vins: el Ratpenat i la Volaina.
“A mi em va passar allò que sempre diuen: Que la sort t’enganxi treballant“, explica a Vadevi Carles Flaquer, coordinador del grup de recerca Bibio, del museu científic de la capital del Vallès Oriental. L’expert en biodiversitat recorda com arran d’un sopar amb amics va aconseguir una cita amb Ton Mata, actual conseller delegat de Recaredo, a qui va explicar-li la gran labor que podrien fer plegats per intentar conservar el paisatge de flora i fauna tan característic del Penedès. “Nosaltres aportem dades de biodiversitat i fem feina de sensibilització”, argumenta Flaquer, qui encara somriu en pensar com d’una conversa supèrflua es van coure dos projectes amb més de deu anys d’història. Els vins Ratpenat i Volaina són la fase de visibilització de la tasca de conservació de la fauna penedesenca que fan el grup de recerca Bibio amb Recaredo. En aquest sentit, els dos projectes es dediquen als ratpenats i a les papallones i no només posen la seva conservació al centre de la qüestió, sinó que intenten explicar les meravelles d’aquests animals i tots els beneficis que aporten a la vinya la seva supervivència.
El ratpenat és considerat un gran aliat per al control de plagues. De fet, el mateix Flaquer assegura que si els pagesos poguessin comprar-lo a la ferreteria, “tothom en voldria un”. Són animals nocturns que es poden arribar a menjar el seu pes en insectes en tan sols una nit, una fita històrica que en el cas de les vinyes, és extremadament beneficiosa, sobretot quan els cultius són ecològics i, per tant, els químics que repelen mosquits estan fora de l’equació. És per això que des de Bibio i Recaredo han instal·lat unes casetes entre les vinyes i als boscos del voltant dels cultius del celler penedesenc, per tal de mantenir els espais segurs on aquests animals poden descansar de dia, per caçar de nit. “Les casetes són útils, però realment són només la part més visible del que fem, hi ha molta recerca darrere”, descriu a aquest diari Roger Rovira, tècnic de viticultura de Recaredo. D’aquesta manera, Rovira assegura que el treball continuat amb el grup de recerca Bibio els ha donat molt més que unes casetes per mantenir la biodiversitat del territori, ja que els ratpenats en concret són un animal perfecte per controlar els insectes perjudicials per a la salut de les vinyes: “El ratpenat no discrimina, menja tot el que veu”, recorda el tècnic de viticultura de Recaredo.
Pel que fa a l’estudi del vol de les papallones, Núria Artiaga, enòloga de Recaredo reconeix que és un projecte que va sorgir un pèl més tard que el dels ratpenats, però també amb l’objectiu d’entendre millor la fauna del Penedès i saber-la portar pel benefici mutu. En paraules de l’enòloga del celler, “les papallones són grans indicadores del paisatge”. En concret, Artiaga afirma que el seu vol canvia depenent de la temperatura, la qual cosa les fa grans aliades per predir onades de calor, cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic. A més, l’enòloga també reconeix que les papallones són “animals sensibles” i que necessiten unes condicions molt concretes per quedar-se en un espai. La traducció d’aquestes declaracions no és ni més ni menys que la constatació que les vinyes de Recaredo i el seu voltant boscós són un espai “de molta qualitat”, continua Artiagas. “El celler participa en diversos projectes al voltant de les papallones”, concreta Flaquer, qui anomena Jardí de Papallones i el seguiment Europeu CBMS, del qual també Recaredo lidera dos transsectes de papallones.
Dos vins per sensibilitzar el consumidor
Aquestes aliances per la recerca i la conservació de la biodiversitat es podrien haver quedat en informes públics a internet. Però des del grup de recerca Bibio i Recaredo (a través de la marca Celler Credo) van decidir anar un pas més enllà i posar-ho a l’abast del públic. Tal com s’esperava, el celler va plasmar tota aquesta recerca en dos vins commemoratius que encara continuen en la seva línia d’elaborats blancs. Ratpenat és un vi 100% Macabeu que busca honorar la vida d’aquests fantàstics animals. L’excepcionalitat de la vinya de l’elaborat radica en els seus sòls pissarrosos, una característica atípica a la regió del Penedès que ens duu a descobrir els matisos de la varietat macabeu des d’una perspectiva diferent. El vi continua entre les files de la marca Celler Credo i es manté amb la voluntat de “continuar sensibilitzant a la gent de la importància de l’animal”, diu Artiagas, enòloga de Recaredo.
Volaina és un 100% parellada. El mateix celler el descriu com un elaborat que redescobreix la delicadesa i la frescor de la varietat mediterrània parellada cultivada a més de 500 metres d’altitud. Alhora que dona suport al projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme d’estudi de papallones o volaines com a bioindicadores del paisatge i de les temperatures. La peculiaritat d’aquest vi és -a més de la seva implicació amb la fauna i el paisatge- la seva baixa graduació. En aquest sentit, Volaina té tan sols 9,5 graus, una dada que, amb els canvis de les tendències en l’actualitat, el converteix en un vi molt a la moda.
Una oda a la biodiversitat del territori
Entendre el paisatge també vol dir deixar de banda totes les discriminacions cap a certs animals i veure’ls com molt més que quelcom ferotge o malvat. El ratpenat fa anys que està mal vist per la població, sobretot després d’històries com Dràcula o la seva relació amb la malaltia de la ràbia. Per això, Flaquer assegura que projectes com el de Recaredo són molt importants, ja que “de vegades ens oblidem que aquests animals també tenen una funció clau”. Els projectes col·laboratius com aquest són els que marquen la diferència, no per la seva investigació (que és quelcom necessari), sinó per la incidència que tenen en el públic. Tant és així que Flaquer explica a aquest diari com el 2023 els van premiar als EMAS Catalunya, que es realitzen cada dos anys i estan adreçats a qualsevol organització registrada EMAS que disposi com a mínim d’un centre ubicat a Catalunya. “És un gran projecte que ens ha donat moltes dades, però sobretot ha conscienciat molta gent”, conclou Flaquer, amb to orgullós.
