Etiquetes senzilles, més flexibilitat burocràtica, canvis en les normes de comercialització i ajudes a la promoció són la base del nou paquet de millores que el Parlament Europeu ha aprovat per al sector vitivinícola. La crisi dels últims anys que ha afectat el sector de tot Europa ha estat prou forta per arribar a un consens per fer millores estructurals que busquen estabilitzar el mercat. Catalunya no és aliena a aquest anomenat Wine Package i diverses fonts del sector confirmen a Vadevi que la rebuda és molt positiva. La gestió de nous ajuts i noves maneres de fer per intentar revaloritzar el vi del país eren algunes de les demandes constants d’un sector que, després d’haver patit durant anys, comença a veure llum al final del túnel.
“Valorem positivament aquest acord”, afirmen des de l’INCAVI, però també des de l’Associació Vinícola Catalana i la patronal del cava, AECAVA. Brussel·les ha posat sobre la taula tot allò que trontollava del sector, des de les injeccions de diners a projectes de promoció, fins a la facilitació d’arrencar i replantar vinya. La proposta ha tirat endavant a l’Eurocambra per àmplia majoria -625 vots a favor, 15 en contra i 11 abstencions- després del pacte provisional segellat el 4 de desembre de l’any passat per respondre als desafiaments que travessa el sector i facilitar l’obertura de noves oportunitats comercials.
El text introdueix més flexibilitat financera perquè els productors ajustin l’oferta a l’evolució del mercat i puguin reaccionar davant crisis provocades per fenòmens meteorològics adversos, desastres naturals o brots de malalties vegetals, i amplia l’ús de fons europeus per a mesures de gestió del potencial productiu. En aquest sentit, els imprevistos sempre havien estat coberts, però el constant empitjorament de la situació porta Europa a ampliar aquestes injeccions de diners per tal d’aconseguir arribar a més pagesos i celleristes collats per complicacions que no tenen res a veure amb la seva capacitat de producció. Per a Eugeni Llos, president de l’AVC aquesta és una de les mesures “rellevants per reforçar la competitivitat i la capacitat d’adaptació del sector vitivinícola en un context marcat pel canvi climàtic, la volatilitat dels mercats i l’evolució dels hàbits de consum”. En concret, es permetrà destinar aquests recursos a l’arrencada permanent de vinya, a la destil·lació de crisi i a la collita en verd, i es fixa en el 25% el límit màxim de finançament nacional que cada estat membre podrà dedicar a aquestes actuacions sobre el total de fons disponibles.
També la promoció i comercialització del vi juguen un paper clau en aquest nou paquet, sobretot a través de l’enoturisme, que ha provat ser una peça clau per al finançament dels cellers. “El turisme del vi és indispensable”, reconeix Joan Gené, director de l’INCAVI. D’aquesta manera, el text assegura que les activitats d’informació i promoció –com ara campanyes publicitàries, participació en fires o estudis de mercat– podran rebre fins a un 60% de finançament comunitari. Un percentatge que, segons assenyala l’Eurocambra en un comunicat recollit per Europa Press, podrà incrementar-se amb aportacions nacionals de fins al 30% en el cas de petites i mitjanes empreses i del 20% per a les més grans, i les ajudes podran concedir-se durant un període inicial de tres anys prorrogable en dues ocasions, fins a un màxim de nou anys.
L’alcohol, al centre del debat
La mesura més polèmica que podria crear més friccions en el sector és el nou etiquetatge dels vins sense alcohol. Els canvis en les normes de comercialització permetran, entre altres novetats, etiquetar com a “sense alcohol 0,0%” els vins amb menys del 0,05% de graduació. El nou text de Brussel·les destaca que els productes amb una graduació inferior al 0,05% podran identificar-se com “sense alcohol 0,0%”, mentre que aquells que tinguin més d’un 0,5% però, com a mínim, un 30% menys de contingut alcohòlic que l’estàndard de la seva categoria hauran de comercialitzar-se com a “reduïts en alcohol”. Tot i ser mesures que només busquen la “simplificació de l’etiqueta per al consumidor”, tal com ho descriu el director de l’INCAVI, la realitat és que obren la porta a una tipologia d’elaborats que no sempre estan ben vistos. Així i tot, Gené explica que “encara queda camí per recórrer” i, per tant, que els vins desalcoholitzats no siguin el producte més estimat en l’actualitat no vol dir que no puguin fer-se el seu lloc amb el temps: “Ja veurem el que passarà, però de moment valorem molt positivament que s’hagi fet un pas per simplificar la informació que reben els consumidors”, respon Gené.
Una oportunitat per a noves estratègies
Totes aquestes noves mesures no arriben amb una clara línia d’acció. Tal com afirma el director de l’INCAVI, “tocarà plantejar una nova estratègia d’ajudes”. En aquest sentit, Brussel·les pretén ajuntar totes les línies d’ajuts en un sol paquet, la qual cosa fa que la manera d’accedir a aquestes injeccions de diners o convocatòries públiques sigui més senzilla per als afectats, però a la vegada exigeix una nova estratègia unificada: “Tot anirà al mateix lloc i nosaltres hem de trobar una manera d’administració a mitjà termini”, concreta Gené, qui tot i acceptar que són unes mesures necessàries i positives no deixen de ser un canvi que necessitarà una nova gestió. També des de la patronal del cava, el seu president, Joaquim Tosas, afirma que la normativa no és l’única línia d’acció que s’ha d’aprovar i complir. Per a Tosas, hi ha una clara necessitat de continuar apostant per tractats de lliure comerç com el Mercosur, amb el qual, tot i no ser el preferit del sector agroalimentari, “els vins poden guanyar molt amb la seva posada en marxa”.
Tanmateix, però, ni el director de l’INCAVI ni Tosas posen en dubte que, amb el nou conjunt de mesures, la normativa busca adaptar el marc regulador a l’evolució del consum i a les noves demandes del mercat, en un context marcat per la caiguda de la demanda en alguns estats membres i l’impacte creixent del canvi climàtic en la producció.
