Mentre la pagesia catalana surt al carrer per expressar el seu malestar davant de la possible firma de l’acord del Mercosur, el sector vitivinícola frisa per la seva aprovació. La realitat és que el món del vi ha patit moltes crisis en els últims anys i les traves aranzelàries de Trump als productes europeus han complicat encara més l’exportació d’aquest producte. Tant és així, que l’obertura a nous mercats es converteix en una oportunitat. Si bé és cert que el sector empatitza amb les protestes dels pagesos i confirma que cal una aprovació de l’acord mantenint certa lletra petita, no veu raons prou de pes per a desdir-se de la seva firma i, en alguns casos, fins i tot s’assegura que no aprofitar aquest tractat seria perdre una oportunitat que el món del vi no es pot permetre. “Som sensibles a la causa dels pagesos, ho entenem, però és una molt bona oportunitat per al vi“, expressa Joaquim Tosas, director general del celler Sumarroca i president de la Aecava, l’Associació d’Elaboradors de Cava.
D’ençà que Donald Trump va anunciar les seves noves polítiques aranzelàries per als productes europeus, el món del vi s’ha obert més que mai a potenciar nous mercats. Durant anys, els exportadors catalans havien tingut entre cella i cella els Estats Units com la gallina dels ous d’or que no es pot deixar escapar. Actualment, les complicacions que ha posat el president estatunidenc fan que la mirada es posi en altres regions, més noves i fresques i on els aranzels no són el problema. En aquest sentit, l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i el Brasil s’alcen com a possibles territoris on el vi català tindria cabuda. És per aquest motiu que el Mercosur agafa força dins d’un sector castigat per la caiguda de consum que cerca nous horitzons. “Tenim vocació exportadora i necessitem mantenir aquesta venda a l’exterior”, reconeix a Vadevi Eugeni Llos, president de l’Associació Vinícola Catalana (AVC).
El camp català i el sector vitivinícola comparteixen moltes realitats, però en aquest espai viuen molt diferent. Els pagesos competeixen de manera ferotge amb productes exteriors, que podrien ser menys regulats i més barats, la qual cosa faria caure la venda dels productes de proximitat. El vi, en canvi, no té tanta competència en aquest aspecte. De fet, l’entrada de vins argentins, per exemple, no preocupa el sector o almenys no és un argument amb més força que la clara necessitat de continuar expandint els mercats on exportar vi català. “Veiem uns avantatges claríssims en el tractat del Mercosur”, assegura Llos. Per a ell la diversificació de mercats és una peça clau per a la reestructuració del sector vitivinícola català i, per tant, com menys aranzels, més possibilitats de vendre a aquests països. “Sobretot ara que hem perdut els Estats Units”, afegeix el president de l’entitat.
D’altra banda, el sector vitivinícola també té moltes més regulacions que en la matèria primera “són més difícils de definir”, tal com descriu Tosas. En aquest sentit, se segueixen les normes d’etiquetatge i d’embotellament que marca el seu lloc de destí i no l’origen. Per tant, un vi que es ven al continent americà tindrà les normatives que hi hagi al país on vagi i no les catalanes o espanyoles. “Amb tanta regulació, acabem més protegits”, ironitza el president de la Aecava, qui afegeix que altres sectors no compten amb regulacions tan estrictes.
Una “necessitat imminent” per al món del vi
En els últims anys, el sector vitivinícola ha patit crisi darrere de crisi. La sequera i el canvi climàtic s’han apoderat dels models de producció, obligant en molts casos a fer canvis en la manera de cultivar i en les varietats. A més, el consum continua a la baixa i després de la pandèmia cada vegada hi ha menys persones que consumeixen vi diàriament. Paral·lelament, les noves generacions s’han desencantat de la beguda i la xifra de consumidors de vi joves es va reduint. Amb tots aquests conflictes sobre la taula, el futur del vi català -i també mundial- és incert, però no està perdut. Les exportacions poden ser el salvavides del sector, ja que en molts casos productes catalans com el vi són exòtics a ulls estrangers i, per tant, desitjats. Per aquest motiu, l’entrada en vigor de l’acord del Mercosur es veu com “una necessitat imminent” per al sector, segons Tosas.
Ara bé, les mateixes fonts matisen que el Mercosur no s’ha d’aplicar de qualsevol manera. La necessitat de clàusules mirall i altres eines per garantir la supervivència dels sectors que surten més mal parats del pacte la consideren essencial. “Encara que al teu país no estigui prohibit conduir sense cinturó, no exportaries mai cotxes sense cinturó a països on sí que hi ha aquesta prohibició”, exemplifica el president de l’Aecava, qui destaca que “el mateix hauria de passar amb l’alimentació”. D’aquesta manera, l’elaborador pretén donar suport al sector de la pagesia, que els és molt pròxim, i defensa que cal es facin els controls necessaris perquè productes de qualitat travessin les fronteres sense cap cost afegit.
Repartir el risc en moments de crisi
Més enllà de la necessitat de tenir més mercats on vendre el vi, els Estats Units han ensenyat al sector vitivinícola que no es pot tenir tot en un mateix cistell. Així doncs, el president de l’AVC reconeix que el Mercosur també serà una gran eina per a la diversificació de riscos, és a dir, si hi ha més ampolles de vi català repartides pel món, no hi haurà tanta preocupació per la caiguda del consum d’un país en concret. Precisament, aquesta nova obertura a nous mercats també pretén deslliurar-se de la venda “als països de sempre”, en paraules de Tosas, qui argumenta que són els països que tradicionalment importaven vi català els que estan reduint-ne el consum, mentre que els nous compradors semblen més disposats a tastar els vins que es fan a Catalunya. “Hi ha una onada de nous mercats als quals cal entrar i el Mercosur és una bona manera per facilitar-ho”, conclou el president de l’Aecava.
