Hi van coincidir els diversos ponents amb rotunditat. El vi català necessita exportar més, treballar de manera més col·laborativa i explicar més el seu relat, és a dir, comunicar millor qui és i quines són les seues principals bondats. Aquestes són part de les conclusions d’una ponència en la qual, dins el marc de la Barcelona Wine Week, participaven diversos professionals del sector, alguns de l’àmbit internacional.
Moderats per la sommelier i periodista Sílvia Culell, i sota l’organització de l’INCAVI, va donar veu a Xavi Pacheco (sommelier, formador i estudiant de Master of Wine) Ricardo Herrera (sommelier, La Central, estudiant de MW), Teresa Cedenilla (Màster en Internacionalització de vins), Amaya Soto (formadora, màrqueting i comunicació i DipWSET) i el nord-americà David Forer MW (sommelier, Clos Salanca, al Priorat).
Cal anar més de bracet
El MW va trencar el gel amb les bondats que singularitzen el vi produït a Catalunya. Diu que som país amb llarga història i tradició en l’elaboració de vi, parla del clima com a factor positiu i també de la diversitat d’elaboracions i de varietats autòctones que donen vida als productes. Però hi afegeix alguns punts menys forts, que segons ell, tenen a veure amb la manca d’esperit col·laboratiu (que positivitza d’altres regions del món com les de Califòrnia), la falta d’exportació de productes que, fins i tot, assenyala, “permetria incrementar els preus dels vins”, un altre del repte al qual s’enfronta el vi català. “A Califòrnia paguem el mateix preu per una copa de vi que per tota l’ampolla a Catalunya”. Un tema més per reflexionar.
Hi coincidiren, en el tema de la necessitat de compartir bones pràctiques entre projectes vinícoles, Ricardo Herrera, qui sumava un altre element a tenir en compte a l’hora de millorar la imatge i coneixement del sector. “Cal comunicar més i fer extensiu un relat que sigui reflex de la diversitat que caracteritza els vins catalans”. “Més comunicació, però no necessàriament sempre tècnica“, afegia Amaya Soto, qui apuntava que no només s’ha de parlar de com es fa el producte, sinó també enllaçar-ho amb la part històrica, de tradicions, cultural, i aprendre a “connectar amb allò que busca el consumidor”, a qui no sempre sabem arribar, lamentava. I tot plegat, sumat a obrir les portes al mercat internacional: “s’ha de vendre més a fora”, insistia Xavi Pacheco. “Hem de sortir més fora, sense perdre la identitat ni l’essència, ni tampoc copiant models d’altres països”.
El debat va introduir també el valor de l’enoturisme, “una eina de publicitat molt important”, remarcava Herrera, i va evolucionar cap a la importància de l’educació i la formació. “Catalunya és un país petit, però extremadament ric i divers“, compartia Balcells, i “necessitem prescriptors, ambaixadors que donin veu a aquestes singularitats del territori”, afegia Soto. “Hem iniciat un acord amb la marca britànica WSET per a incorporar contingut sobre el vi català”, presumia la directora de l’INCAVI, qui també insistia en la importància de “donar a conèixer” per fer el producte més conegut fora, i dins del país.
Algunes xifres del vi català
La directora de l’INCAVI, Alba Balcells, va donar algunes xifres del vi català com a introducció a la taula. Dades que fan una radiografia de l’actualitat del sector vitivinícola de Catalunya, al qual, se’n referia la directora com a un “element cohesionador de primer nivell”. En recollim algunes.
- Genera 1.400 m€ en volum de negoci anual.
- Està emparat sota 12 DO i segells de qualitat.
- Té en actiu 8.600 viticultors i viticultores.
- Hi ha registrats 850 cellers
- Té una superfície dedicada a la vinya de 57.000 ha, més de la meitat da la qual, està en cultiu ecològic.
- Té 1.500 ha de viticultura heroica.
- La vinya està present en més del 50% de municipis del país.
