Els aranzels de Donald Trump ha sacsejat el sector vitivinícola europeu. La dificultat afegida que suposen més polítiques aranzelàries per exportar als Estats Units el converteix en un país molt menys atractiu, després d’anys de lluita per entrar-hi. Tot i que alguns experts afirmen que no hi haurà un canvi molt notable en termes de vendes als nord-americans, és cert que una part de la producció de vi s’haurà de destinar a nous mercats o incrementar-se en alguns ja existents. Aquesta situació pot ser complicada pels vins catalans, ja que la competència serà major en aquests altres destins i en un context d’incertesa els vins més barats -com són els espanyols- acaben tenint més públics que els d’alt valor. Així doncs, l’entrada a nous mercats, una fita molt rellevant pel sector per pal·liar els efectes dels aranzels, podria ser més difícil pels catalans, productes que en tenir gran valor, triguen més a ser apreciats a l’estranger.
“L’impacte dels aranzels dels Estats Units serà relatiu en el sector vitivinícola català”, afirma Joaquim Tosas, president de l’Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA) i director general del celler Sumarroca. Per a ell, és evident que hi haurà un augment de producte que es vendrà a països que no són els Estats Units per fugir dels aranzels, però assegura que “aquest teòric excedent de vi és mínim”. En aquest sentit, Tosas argumenta que en els països que els vins catalans ja es venen ho fan pel seu valor i, per tant, que hi arribi un producte més barat no tindrà massa afectació. No obstant això, l’expert reconeix que “creixerà la competència per arribar al consumidor”. Una opinió que no comparteix del tot David Coll, president de Pimec Alimentària, qui recorda que tot impacte per petit que sigui “fa mal” i posa especial èmfasi en la dura situació dels vins catalans que “es veuran més pressionats dins d’Europa” pels preus competitius de l’estat espanyol.
Tot i no coincidir en la tesi sobre les exportacions als mercats europeus, ambdós experts concreten que en la diversificació de negoci cap a nous mercats sí que hi podria haver més conflictes. D’aquesta manera, Tosas apunta que a l’hora d’entrar en un mercat desconegut, per poc que se sàpiga sobre vins, s’aglutinen els catalans i els espanyols sota la mateixa etiqueta: vins d’Espanya. Aquesta falta de diferenciació, almenys al principi, podria fer que distribuïdors i fins i tot consumidors de nous mercats apostin per un vi en una franja de preu més baixa, sense tenir en compte la qualitat i el valor del producte. “En nous mercats sí que hi hauria una competència més intensa”, afegeix l’expert. Paral·lelament, Coll recorda que no només existirà l’excedent de producció que no arribi als Estats Units, sinó que també s’haurà de tenir en compte l’augment de vi que s’espera per als pròxims anys, pel final de la sequera. D’aquesta manera, l’expert de Pimec Alimentària confirma que “aquest serà un any de molta producció de vi, la qual cosa pressionarà encara més el mercat a partir del gener”.
Sortir de l’estigma en els nous mercats
Independentment dels efectes sobre les vendes a l’estranger que tingui la diversificació de negoci, és evident que és la sortida que més es comenta. Per a Coll l’arribada a nous mercats és clau per continuar amb l’expansió dels vins catalans arreu i més actualment amb l’augment de la producció. “El sector del vi ho està passant malament a Espanya, França i Itàlia”, explica l’expert qui afegeix que “amb l’arribada dels rendiments normals cal trobar nous mercats on vendre el producte”. També el director general de Sumarroca apunta que s’han de trobar més països disposats a pagar pels vins catalans, encara que reconeix que s’ha de trencar amb l’estigma que aglutina tots els vins de l’estat espanyol sota una mateixa etiqueta. Per a ell, cal anar a vendre a fora, però cal fer-ho des de cadascuna de “les marques tan potents que tenim”. En aquest sentit, Tosas exposa que ja hi ha Denominacions d’Origen que han conquerit l’estranger sense la necessitat d’anar lligades a la marca Espanya i, per tant, “la feina la fa la DO o el mateix celler, no la fa Espanya com a marca”, comenta.
Pel que fa als mercats que tenen més possibilitats de ser bons compradors de vi, el president de Pimec Alimentària, assenyala que cal analitzar bé les regions amb potencial i apostar per aquelles on la demanda pugui créixer de manera sostinguda. En aquest sentit, reconeix que aquells que formen part de l’acord del Mercosur poden ser una fórmula d’èxit per a les empreses vitivinícoles catalanes i espanyoles que busquen expandir-se. “L’Argentina ja té vi, però el Brasil no tant“, explica Coll, qui afegeix que, per volum i perfil de consum, el gegant sud-americà pot convertir-se en un client estratègic. A més, insisteix que “Uruguai i Paraguai són mercats interessants”, amb un potencial encara poc explorat, però amb una demanda que pot anar a més. També Àsia es presenta com una bona opció per obrir nous mercats, especialment per la seva diversitat i creixent interès pel producte europeu. “Japó, Corea, Filipines, la Xina, l’Índia. Es tracta d’anar ampliant i anar obrint a poc a poc”, afirma.
La confiança minvant del consumidor
La recerca de nous mercats no és l’únic repte al qual s’enfrontarà el sector vitivinícola en els pròxims mesos i anys en cas que Trump no reculi. Segons explica Tosas, la confiança del consumidor podria minvar també en altres països, és a dir, els aranzels podrien ser els responsables de crear una reacció en cadena de pèrdua de vendes a causa del canvi de tendències de compra dels clients. “Aquests impostos faran canviar l’estructura de la comercialització mundial”, concreta el president de l’AECAVA. En un entorn de tanta inestabilitat, els vins catalans, que s’han convertit en productes de preu mitjà i alt pel seu valor afegit podrien caure en l’oblit en alguns països “per la crisi de confiança dels consumidors que provoca el joc de Trump”, lamenta Tosas.
A més, en aquells països on encara no hi han arribat els vins catalans, el seu preu també podria convertir-se en un problema, no només per la competència ferotge amb els vins espanyols, sinó pel canvi d’ordre de prioritats dels consumidors. Aquests, davant d’una crisi de confiança mundial, busquen fer compres de primera necessitat i reduir aquells productes d’oci i ús espontani. “No es pot confiar tant en una classe mitjana que consumeixi els productes d’alt valor afegit com els catalans”, remarca Coll. Davant d’aquest context, les empreses del sector vitivinícola català hauran de valorar amb més precisió quins mercats ofereixen una demanda real i sostinguda i diferenciar-los d’aquells que poden ser més susceptibles als canvis en la confiança dels consumidors mundials.
