Durant molts anys, demanar vi a copes en un restaurant era una decisió pràctica, gairebé resignada. O bé s’optava per una ampolla —amb tot el que això implicava de compromís econòmic i gustatiu— o bé es triava “el vi de la casa”, sovint sense gaires preguntes ni expectatives. Les copes de grans vins quedaven reservades per a l’alta restauració, per a restaurants gastronòmics amb estrelles, cartes quilomètriques i públic molt especialitzat. Però aquest escenari ha canviat. I ho ha fet de manera clara i sostinguda.
Avui, el vi a copes viu un moment dolç, probablement el millor de la seva història. Tant des del punt de vista del consumidor com des del de la restauració, s’ha produït un canvi de mentalitat que ha elevat el nivell, ha democratitzat l’accés a vins més interessants i ha obert la porta a una manera de beure vi més lliure, més curiosa i més adaptada als temps actuals.
Del “una ampolla per taula” al “tastar, comparar i descobrir”
Un dels factors clau d’aquesta transformació és el canvi d’hàbits del consumidor. Cada vegada més, la gent prefereix beure dues o tres copes de vins diferents abans que no pas una sola ampolla del mateix vi. Aquesta manera de consumir respon a diverses realitats: taules amb gustos diversos, àpats més curts, menys consum d’alcohol per persona i, sobretot, una voluntat clara de descobrir.
El vi ja no és només un acompanyant passiu del menjar; és un element narratiu de l’experiència. Una copa pot explicar un territori, una varietat desconeguda, una manera de fer. I això encaixa perfectament amb un consumidor que vol aprendre sense haver d’assumir el risc —ni el cost— d’una ampolla sencera que potser no li agradarà.
Aquest canvi també ha anat acompanyat d’una nova relació amb el preu. Pagar quatre, cinc o sis euros per una copa de vi ben escollit ja no genera rebuig si darrere hi ha qualitat, discurs i coherència. Al contrari: el consumidor percep que està pagant per una experiència concreta, limitada, cuidada. I això, ben explicat, té valor.
La revolució silenciosa a les cartes de vi dels restaurants
Aquest nou comportament ha obligat —i alhora ha animat— molts restaurants a fer un pas endavant. El vi a copes ha deixat de ser un simple complement per convertir-se en una part central de la proposta gastronòmica. Allà on abans hi havia dues opcions poc definides, avui hi trobem cartes de deu, quinze o vint vins a copes, sovint amb una rotació constant.
La tecnologia hi ha jugat un paper important: sistemes de conservació, taps tècnics, control de temperatura… Tot plegat permet oferir vins més delicats o de més preu sense por de malmetre’ls. Però la clau no és només tècnica; és conceptual. El restaurant entén que el vi a copes és una eina per comunicar el seu estil, la seva personalitat i la seva manera d’entendre la cuina.

Això ha elevat notablement el nivell mitjà. Restaurants de cuina senzilla, bars de tapes o locals de barri ofereixen avui vins que fa quinze anys només trobàvem en restaurants gastronòmics. Vins de petits productors, referències naturals o de mínima intervenció, vins de zones emergents o anyades especials. El missatge és clar: el vi a copes ja no és el pla B, és una aposta conscient.
Quan el vi a copes esdevé una eina cultural
Aquest fenomen té també una lectura cultural molt interessant. El vi a copes permet educar sense alliçonar. Una copa ben explicada, recomanada en el moment adequat, pot obrir més portes que una carta llarga i intimidant. El personal de sala —cada cop més format i implicat— juga aquí un paper fonamental: suggerir, contextualitzar, adaptar-se al client.
A més, aquesta dinàmica afavoreix la diversitat. On una ampolla sol demanar consens, les copes permeten pluralitat. Una taula pot recórrer diferents estils, colors i regions en un sol àpat. Això genera conversa, comparació i interès. El vi deixa de ser una decisió tancada per convertir-se en un recorregut.
Per als productors petits, el vi a copes també és una gran oportunitat. Entrar en una carta a copes dona visibilitat, permet que el consumidor tasti sense compromís i pot acabar generant demanda posterior en botigues o altres restaurants. És una porta d’entrada molt més accessible que la venda directa d’ampolles.
De l’alta restauració al carrer: un canvi irreversible
Fa anys, demanar una copa d’un gran vi fora d’un restaurant d’alta gamma era gairebé impensable. Avui és relativament habitual trobar copes de vins reconeguts, anyades singulars o elaboracions molt cuidades en locals informals. Això no vol dir que tot sigui luxe, sinó que el concepte de qualitat s’ha normalitzat.
Aquest canvi també reflecteix una maduresa del sector. La restauració ha entès que el vi a copes no és només una font de marge, sinó una manera de fidelitzar, de diferenciar-se i de construir identitat. I el consumidor, per la seva banda, ha perdut la por a preguntar, a provar i a equivocar-se.
Tot apunta que aquesta tendència no només es mantindrà, sinó que s’intensificarà. Menys quantitat, més varietat. Menys rigidesa, més curiositat. El vi a copes ja no és un recurs secundari, sinó un llenguatge propi dins la restauració contemporània.
En definitiva, el vi a copes ha passat de ser una solució pràctica a convertir-se en una declaració d’intencions. I això, per al vi, per als restaurants i per als consumidors, és una molt bona notícia.





