Els últims anys no han estat els millors per al vi negre. El que un dia va ser l’emblema de moltes regions i el principal acompanyant de les taules d’arreu ha quedat arraconat i relegat a la segona posició perquè les noves generacions prefereixen vins frescos i amb menys cos, és a dir, blancs o fins i tot escumosos. Aquesta situació ha augmentat des de la pandèmia i ha obligat molts cellers a reduir la seva producció o fins i tot fer canvis en les seves elaboracions. Tot i això, vi negre que ja era als cellers s’hi ha quedat, i representa un excedent que si sortís al mercat podria fer perillar l’estabilitat dels preus del sector. A Catalunya, una dotzena de cellers de la DO Catalunya i la DO terra Alta van demanar als consells reguladors la possibilitat de destil·lar aquest excedent. Una petició que fa un parell de setmanes va rebre l’aprovació, acompanyada de l’obertura d’una línia d’ajudes públiques d’1,5 milions d’euros per desfer-se d’aquests vins negres sense costos addicionals.
“N’anomenem destil·lació de crisi i és una mesura molt comuna en un moment en què hi ha un excedent de vi als cellers”, explica a Vadevi el president del consell regulador de la DO Catalunya, Xavier Pié. Per a l’expert aquesta és una manera de pal·liar els efectes dels canvis de tendència com el que es viu en l’actualitat i una eina clau per a l’equilibri de preu dins del sector. Abans de Nadal, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va anunciar que posaria a l’abast dels elaboradors una partida d’aproximadament un milió i mig d’euros per a cellers que es trobessin en situació de crisi per culpa de l’excedent de vi negre emmagatzemat. “Hi ha vins que són allà des del 2020”, lamenta Pié, qui va fer la petició des de la DO després que alguns cellers demanessin ajuda. Finalment, les ajudes aniran a 12 cellers repartits entre la DO Catalunya i la DO Terra Alta, però Pié assegura que les empreses -majoritàriament- són de Terra Alta, “una de les DO que més vi negre produeix”.
Els ajuts, que cobreixen 53,20 euros per hectolitre de vi negre, estan destinats a empreses destil·ladores de productes vitivinícoles amb instal·lacions a Catalunya que transformin vi en alcohol, és a dir, que els cellers que han fet la petició no podran utilitzar aquest vi per a allò que vulguin, ni desfer-se d’ell sense sentit. Per tal que sigui el més sostenible possible, es demana que les empreses el destil·lin per a usos industrials o energètics, incloent-hi la fabricació de desinfectants o productes farmacèutics, a fi de garantir que no hi hagi distorsions en el mercat de consum. Segons l’administració pública, “aquesta injecció econòmica contribueix a fer que el sector pugui mantenir l’activitat econòmica fins que el mercat es recuperi”. Gràcies a la mesura, Pié reconeix que s’han destil·lat 1,2 milions de litres de vi negre dels més de 2 milions que s’havien demanat dins la DO Catalunya. El president de la DO assegura, a més, que la diferència entre la petició i el destil·lat final és perquè “alguns cellers han aconseguit vendre part de l’excedent o utilitzar-lo”.

Mesures conjunturals per a un problema enquistat
La realitat de l’excedent del vi negre porta a una reflexió major per part del sector vitivinícola. Segons el president de la DO Catalunya, cal saber si aquest problema d’excedent és temporal o si realment les tendències de mercat apunten cap altres costats. En aquest sentit, si el resultat és un conflicte temporal, que va lligat a les modes, no queda res més que mantenir aquestes eines com la destil·lació de crisi o altres mesures de prevenció per tal de mantenir el mercat equilibrat durant el temps que duri la moda. Ara bé, si és un problema estructural i el vi negre deixa de servir-se, comprar-se o beure’s, la situació podria portar els elaboradors i vinicultors a haver de fer un canvi en els seus cultius, la qual cosa ni és senzilla ni és barata. “Dir que el sector es troba enmig d’una crisi és una obvietat”, subratlla Pié, qui confirma, però, que encara hi ha dubtes de si s’haurà de canviar el model o si realment el vi negre té un futur complicat.
La mateixa decisió del Govern de donar aquestes ajudes per destil·lar l’excedent de vi tampoc és una acció definitiva. En altres paraules, el president de la DO Catalunya afirma que l’acumulació de vi negre també passa perquè és el vi que millor es conserva i durant més temps. Si bé és cert que l’excedent va lligat a una falta de sortida al mercat per part de l’elaborat, podria ser que part d’aquest excedent sigui de vi que s’ha guardat en general, però que s’ha conservat intacte durant més anys el negre per la seva llarga durabilitat.
La inquietant caiguda del vi negre
Són incomptables els experts que asseguren que el vi negre està perdent adeptes. Les noves generacions busquen begudes més fresques, amb menys grau alcohòlic i menys cos. De fet, en molts països, els pagesos comencen a arrencar vinyes o canviar a varietats blanques per intentar recuperar part del mercat. Pié posa l’exemple de Califòrnia i recorda algunes converses que ha tingut amb presidents de denominacions d’origen espanyoles, com La Rioja o Ribera del Duero. “Tothom està molt preocupat per la caiguda del vi negre”, reitera l’expert. El context internacional no és el millor per vendre vi de cap classe, però el vi negre sembla no trobar el seu lloc en el mercat, una situació que, si s’allarga molt més, “obligarà a reflexionar i fins i tot a fer canvis estructurals, més enllà de la destil·lació de crisi”, conclou el president de la DO Catalunya.




