L’envelliment dels productors agraris i la falta de relleu generacional han deixat moltes terres abandonades o en mans d’oligopolis als darrers temps. A Catalunya, la crisi del camp no és només econòmica: també és social, territorial i ambiental. Cada vegada hi ha menys joves que vulguin viure de la terra, i això comporta una pèrdua progressiva de sobirania alimentària, biodiversitat i equilibri ecològic.
“El problema no és només de la vinya, sinó de tots els cultius, i si no comencem a actuar aviat, deixarem de tenir producció pròpia”, alerta Adrià Ramon, coordinador del projecte Coop-era. Explica que “els camps abandonats serveixen de refugi per a fauna salvatge, que pot transmetre malalties i provocar desequilibris en el medi”. Afegeix que aquesta situació agreuja la pèrdua de sobirania alimentària, trenca el mosaic agrari-forestal que manté l’equilibri ecològic i ens fa perdre “una riquesa paisatgística i ambiental que ens fa diferents com a territori”.
La inserció com a via contra l’abandonament del camp
Coop-era és una iniciativa impulsada per la cooperativa Actua, que treballa per facilitar el relleu agrari i promoure la inserció laboral de col·lectius vulnerables. El projecte gestiona terres en règim de parceria amb pagesos sense relleu familiar i ofereix formació i acompanyament a persones en risc d’exclusió, tot aplicant criteris d’economia social i solidària. Actualment, Coop-era treballa a la zona del Penedès amb horta, vinya i presseguer, i proporciona serveis agraris a diverses explotacions del territori.
Una de les iniciatives més destacades del projecte és la seva pròpia gamma de vins. Aquest 2025, Coop-era ha presentat un nou vi merlot jove, elaborat per Ivà Gallego amb raïm d’una vinya de Sant Pau d’Ordal. La nova referència s’afegeix als quatre vins blancs que ja van sortir al mercat fa un any, fets amb varietats tradicionals penedesenques (xarel·lo, macabeu i parellada) i elaborats en col·laboració amb petits cellers locals com Cal Tiques, Entrevinyes i Valldolina.
Un vi per salvar de l’oblit
La idea de fer el vi va sorgir, segons explica Ramon, de la necessitat de donar més valor al raïm que cultivaven. Després de la primera verema, van constatar que, malgrat tota la feina manual que suposava podar, esporgar i collir a mà, el preu de venda era molt baix i el retorn econòmic, insuficient. “Per això, vam decidir vinificar el raïm nosaltres mateixos. Això ens permet donar visibilitat al projecte i arribar a noves taules”.
Per reforçar l’impacte social del projecte, l’etiquetatge i el packaging del nou vi negre ha estat dissenyat per l’alumnat del Grau Superior de Gràfica Impresa de l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca. A més de la producció de vi, Coop-era és també una escola al camp. “El dia a dia amb la vinya, l’horta o el presseguer és una formació continuada per a joves en situació de vulnerabilitat”, apunta Ramon. “Quan acaben el pas pel projecte, molts continuen dins la cooperativa. Treballem competències bàsiques i hàbits laborals, perquè surtin més preparats per al futur”.
Tot i això, entrar al sector agrari continua sent molt difícil. “Els costos no paren de pujar, especialment si parlem d’agricultura ecològica: fitosanitaris, adobs, gasoil… A vegades el producte es ven tard i fer que surtin els números és complicat”, reconeix Ramon. “Per això cal que les administracions ho prioritzin: fer polítiques valentes que incentivin l’accés a la terra i la incorporació de joves. Si no, el relleu no arribarà”.
Un relleu familiar sense garanties
Un dels grans obstacles és que el relleu familiar tradicional ja no està garantit. Moltes explotacions han passat de pares a fills durant generacions, però avui molts joves opten per carreres allunyades del món rural. Ramon assenyala que “moltes finques ja no tenen continuïtat perquè els fills han triat altres camins professionals aconsellats pels seus antecessors”, i afegeix que, sovint, no és només una qüestió de voluntat sinó també de viabilitat econòmica i manca de suport institucional. Aquest buit genera un trencament entre la terra i les noves generacions, i reforça la urgència de trobar noves vies.
Coop-era és una de les iniciatives, que demostra que un altre model és possible: una pagesia que cuida la terra i les persones, que aposta per la comunitat, que transforma el territori i que, amb cada ampolla, recorda que un futur millor s’ha de sembrar.
