Les vinyes d’altura a Catalunya són aquelles que es troben per damunt dels cinc-cents metres, especialment aquelles que superen els vuit-cents metres. “Nosaltres en diem vinyes d’alta muntanya”, diu el viticultor del celler Batlliu de Sort, Josep Maria Rabassa, a Vadevi.
El nom del celler fa referència al lloc on se situen les seves vinyes, als costers d’aquest municipi a més de set-cents metres d’altitud. Els terrenys on ara creix raïm eren antics prats de pastura, que aquest celler ha reconvertit en vinyers. “Fa més de dos-cents anys que va desaparèixer la vinya a la zona. Però vam fer l’aposta perquè crèiem en el vi d’alta muntanya”, comenta Rabassa. Les vinyes de Batlliu de Sort estan rodejades per boscos de roures i lledoners, al cor dels Pirineus i els peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.
Una aposta singular: vi d’altura
Les vinyes repartides entre zones del territori català, com el Pallars Jussà, la Vall Fosca, Tremp, i Andorra ofereixen una nova dimensió als vins. Uns vins que neixen d’un origen marcat per unes condicions climàtiques i orogràfiques més exigents. En aquest sentit, les varietats de raïms més adaptades al clima fresc de l’alta muntanya són el pinot noir, el riesling o la garnatxa blanca.
Per a Rabassa, la viticultura d’alta muntanya és un repte que compensa: “Estem fent allò que ens agrada enmig dels Pirineus. Comptem amb l’avantatge que el clima és fred i el contrast tèrmic entre el dia i la nit marca la diferència en els nostres vins”. El viticultor precisa que els vins d’altura tenen un caràcter únic marcat per la frescor, l’acidesa elevada i una gran capacitat d’envelliment. “També són uns vins amb menys grau alcohòlic. Cal trobar un equilibri quan produeixes a l’alta muntanya, perquè el període de calor és curt i no hi ha temps prolongats de producció del raïm. El rendiment de les vinyes és més baix, però la qualitat dels resultats és indiscutible”, assegura Rabassa.
En aquesta línia, la tècnica de vinya del celler Castell d’Encús, Adriana Montsó, coincideix en el fet que l’alta muntanya permet elaborar vins més frescos i amb major potencial d’envelliment. “Les zones amb més altitud, permeten obtenir vins amb un pH més baix, més acidesa i, alhora, amb molta frescor. L’acidesa afavoreix el bon envelliment dels vins”, aclareix.
L’acidesa, concepte clau pel bon envelliment dels vins
Per poder envellir un vi com cal és necessari comptar amb un grau d’acidesa elevat. Tant Rabassa com Montsó assenyalen que el canvi climàtic ha jugat una “mala passada” a les vinyes de cotes inferiors. “En zones més càlides, la pèrdua d’acidesa afecta la qualitat del vi i la seva capacitat d’envelliment. Per això, els vins d’alta muntanya es presenten com una alternativa a l’augment de les temperatures i demostren que també es poden fer grans vins en zones on aquest producte està menys arrelat”, comenta Rabassa.
Sense anar més lluny, Montsó destaca que el projecte del celler Castell d’Encús va néixer com una alternativa per fer front al canvi climàtic. A Castell d’Encús treballen la vinya en tres altituds: Talarn (1.000 m), Santa Engràcia (1.100 m) i la Vall Fosca (1.250 m). “En aquestes altituds s’aconsegueixen maduracions més lentes, pH més baixos i acideses més elevades, cosa que dona als vins un gran potencial d’envelliment”, argumenta la tècnica de vinya.
Però els vins d’altura no només són una opció per adaptar-se al canvi climàtic, són una manera de reivindicar l’ofici dels viticultors i fer valdre una vinya que és més exigent a l’hora de treballar-la. Des dels dos cellers estan d’acord que l’orografia de les vinyes d’alta muntanya “amb pendents pronunciats i parcel·les petites” dona menys producció i és més dura de treballar: “Però els resultats valen la pena”.
En aquest sentit, cada vegada hi ha més amants dels vins que busquen produccions dels cellers d’altura. “Hi ha un públic que busca aquests vins més frescos i elegants”, clou Montsó. A banda del Castell d’Encús, a Catalunya hi ha altres cellers referents en l’elaboració d’aquesta tipologia de vins, com són La Borda de Cebrià i Sant Miquel de Tremp. També Andorra s’ha tornat un bressol d’aquests productes, on la Borda Sabaté 1944, Casa Auvinyà o Casa Beal treballen per adaptar-se al relleu i les condicions climàtiques de muntanya.
Els vins d’altura, per tant, són una aposta per la qualitat que fuig dels estralls del canvi climàtic a la vinya costanera. Uns vins que es consoliden com una joia en el panorama vitivinícola, fent de cada copa un reflex del terrer i l’altura que els ha vist créixer.
