“El vi desalcoholitzat és vi?”. Amb aquesta pregunta Eloi Montcada, clúster manager de l’Innovi, dona el tret de sortida a la jornada INNOTAST: La desalcoholització de vins, una oportunitat estratègica per al sector català. No és cap secret que les noves tendències del mercat del vi mundial han posat els vins sense alcohol en el punt de mira. L’auge de les begudes 0,0 entre els joves i el viratge que pateix la societat envers el consum d’alcohol són només algunes de les raons per les quals països com Alemanya o els Estats Units veuen els vins desalcoholitzats com una sortida factible per a pal·liar els efectes de la caiguda del consum del vi. Mentrestant, el sector vitivinícola català encara reflexiona sobre la pregunta que llança Montcada. Hi ha aquells que lloen la iniciativa de desalcoholitzats i altres la veuen com una manera més de demonitzar el consum d’alcohol. Sense una resposta clara, però davant d’un context de creixement irrefrenable d’aquesta classe de begudes, els cellers catalans han de prendre una decisió clau per les pròximes dècades: és el vi sense alcohol vi?
L’informe elaborat per l’Innovi que es presenta en aquesta jornada és clar: el vi sense alcohol té un potencial de creixement fins al 2030 de 2.600 milions d’euros. Ara bé, el paper que volen jugar els cellers catalans en aquesta partida encara no s’ha acabat de decidir. Mentre empreses vitivinícoles grans com Torres o Raimat fa temps que han elaborat gammes de vins sense alcohol, la major part del sector els veu amb recel. La realitat és que el procés de desalcoholització encara és molt costós per bona part dels cellers catalans, ja que molts d’ells són petites i mitjanes empreses que necessiten un motiu fort i d’èxit per invertir els seus diners. Més enllà d’això, també hi ha dubtes de si entrar en aquest mercat suposa una traïció a la tradició que sempre abandera aquest sector. Sense ànims de resoldre aquests dubtes, Gerard Pujol, project manager d’Innovi presenta les conclusions del seu informe, on bàsicament analitza perquè els vins sense alcohol s’han convertit un bon aliat pels mercats vitivinícoles d’altres països.
Començant per Alemanya, Pujol concreta algunes dades que són útils per fer-se a la idea del que els vins desalcoholitzats suposen per un país que ha reduït dràsticament les seves importacions de vi en els últims anys. Actualment, menys de l’1% dels vins que es consumeixen a Alemanya són desalcoholitzats. Així i tot, la xifra puja fins al 5% si només es tenen en compte els escumosos. Donat que els alemanys han deixat de ser els principals compradors de vi català i sobretot d’escumosos -les dades que facilitava la DO Cava en els resultats del 2024 apuntaven a una caiguda de més de 50%- és interessant reflexionar si en un context de crisi de consum, els vins desalcoholitzats poden ser un salvavides. “Hem vist que el mercat alemany és una palanca de canvi”, expressa Pujol, qui no determina si la venda de vins 0,0 és la solució, però els planteja com quelcom a tenir en compte. D’aquesta manera, també reconeix que la primera marca de vins sense alcohol al món és alemanya i fa un segle que elaboren aquesta beguda. Carl Jung té una bona acollida pels alemanys, la qual cosa implica que hi pot haver una resposta favorable del mercat si s’hi comencen a exportar aquests productes.
El següent cas exposat -tal com s’esperava- són els Estats Units. El capitalisme ferotge del mercat nord-americà es tradueix en constant moviment en termes de tendències. Gairebé un 2% dels vins que es venen als Estats Units són desalcoholitzats, la xifra més alta dels mercats estudiats per l’informe d’Innovi. Pujol argumenta que en aquest mercat ja hi ha moltes empreses que elaboren vins sense alcohol, fins i tot algunes start-ups han començat a vendre aquesta classe de productes. Encara més, el project manager de l’Innovi parla de Null Studio, una empresa emergent nord-americana que ha tingut una gran acollida al mercat pels seus productes i que exemplifica perfectament la raó per la qual la reflexió sobre el vi sense alcohol hauria de ser present al sector vitivinícola català i espanyol. “Aquesta empresa utilitza producte espanyol; són verdejos sense alcohol”, afirma Pujol, qui pregunta als assistents sí aquesta és la posició que volen jugar els cellers catalans al mercat dels vins desalcoholitzats.
Una reducció de l’alcohol imminent
Més enllà de les reflexions sobre el vi desalcoholitzat i la seva presència en el sector dels vins tradicionals, Pujol posa una dada sobre la taula que sembla difícil d’ignorar. El canvi climàtic ha fet estralls en el sector vitivinícola. A part de tres anys de sequera, caigudes en la producció i collites malmeses a causa dels canvis dràstics de la meteorologia. Tot i que la situació estigui més controlada, la realitat és que el canvi climàtic és inevitable i com a tal Catalunya patirà un augment de la temperatura de manera regular en els pròxims anys. Aquesta situació provocarà que la fermentació es faci molt més de pressa, la qual cosa podria suposar que es faci la verema abans o bé que els vins hagin de passar per algun tipus de procés per baixar la graduació d’alcohol: “La desalcoholització dels vins catalans s’haurà de tenir en compte si volem conservar la seva essència”, reflexiona el project manager de l’Innovi.
Una revolució de joves
Una altra de les raons que podrien fer que els vins desalcoholitzats comencin a ser un producte útil pels cellers és el seu triomf entre els més joves. La generació Z ja no beu tant d’alcohol com els seus pares, fins i tot han reduït la ingesta de begudes alcohòliques més que els millennials. Actualment, aquesta no és una dada preocupant, ja que la gent més jove no és estrictament el públic objectiu dels vins catalans, però a llarga s’hi convertiran. En el moment en el qual aquesta generació comenci a interessar-se pels elaborats vitivinícoles, podria ser que ho fessin des d’un punt de vista de moderació o fins i tot de prohibició de l’alcohol. Aquestes conjectures lligades a la clara tendència de caiguda de la venda de begudes alcohòliques entre el jovent fa pensar que els vins sense alcohol podrien convertir-se en un bon producte per introduir i mantenir la generació Z en el sector vitivinícola català.
Sigui com sigui, els vins desalcoholitzats és una tendència que ha vingut per quedar-se. D’aquesta manera, l’informe d’Innovi manté que els països que els han començat a introduir han pogut veure una bona acollida per part del consumidor. No obstant això, és evident que una beguda com aquesta pot crear certa oposició en el sector. L’última dada de Pujol és molt clarificadora: “Només el 0,13% dels vins que es venen a l’estat espanyol són desalcoholitzats”. És per això que el futur dels vins sense alcohol a Catalunya encara és incert, ja que per molt que hi hagi algunes empreses que ja aposten per aquest format, encara hi ha molta resistència.
