Antonio Domínguez (Sant Sadurní d’Anoia, 1970) és responsable del sector del Cava de Comissions Obreres i president del comitè d’empresa de Freixenet, companyia on treballa, sempre en seccions vinculades amb la producció, des de fa 38 anys. Ha estat portaveu de les negociacions que han resolt l’ERTO que afecta 615 persones de les marques Freixenet i Segura Viudas, i en celebren la resolució, partint de la base que no s’ha acceptat una força major que ells, d’entrada, ja entenien com a errònia. “La sequera no és una situació sobrevinguda“, apuntava ja aleshores Domínguez.
Ara, agraeixen una situació “menys dolenta” que l’inicial, i sobretot, insisteixen en la necessitat de seguir treballant per garantir un futur al sector del cava. “Fa molt temps que som conscients de les dificultats que vivim, i creiem que calen més mesures i més flexibilització en la seva normativa per poder sobreviure”. El futur, diu, passa per “ampliar zones de producció d’on obtenir el raïm per fer el vi base”, amb decisions que sempre siguin beneficioses per a totes les baules de la cadena, i a poder ser, prioritzant Catalunya abans de sortir a buscar matèria primera fora del país.
Han passat uns dies des de l’acord en la negociació de l’ERTO amb Freixenet. La valoració que en vau fer va ser positiva. Per què?
La situació era molt delicada i afectava molts dels treballadors i treballadores de Freixenet i Segura Viudas. Vam aconseguir millores importants amb la negociació buscant compensacions que poguessin alleujar el greuge especialment de les persones més vulnerables, com els majors de 55 anys, amb qui hem aconseguit que si finalment hi hagués una extinció de contracte, l’empresa els compensi la minva.
Quins van ser els principals esculls en les negociacions?
D’entrada, que ells demanessin un ERTO de força major, quan la situació a què ens enfrontàvem, per sequera, no era sobrevinguda i en això el Govern ens va donar la raó, i va tombar aquesta petició. L’ERTO s’ha presentat ara per raons productives, que és més ajustat al que està passant amb la falta d’aigua i la disminució de producció. Un altre problema és que en aquest cas, a diferència del temps de COVID, aquest expedient si consumeix atur, per això hem intentat negociar compensacions que provoquin la menor afectació a les persones afectades.
Què diríeu a qui posa en dubte un ERTO en un Grup que ha tancat l’últim exercici amb un benefici de més de 4 milions d’euros?
Que aquests números parlen del Grup, del prosecco i dels vins alemanys. I que nosaltres estem lluitant per les empreses catalanes que estan patint l’afectació de la reducció de personal. De tota manera, també penso que si el Grup no hagués tingut un bon pulmó i fos fort a Europa, probablement no hauríem pogut negociar les millores i les compensacions econòmiques que hem aconseguit.
Les afectacions de l’ERTO han de ser efectives des d’aquest 13 de maig i fins a finals d’any. Què passa, a partir d’ara?
Ara toca fer-ne seguiment, i per això ens continuem reunint setmanalment per estudiar les afectacions, desafectacions i tot el que està passant dins i fora de les dues empreses.
I més enllà de Freixenet, seguiu demanant poder entrar en espais de decisió per tenir veu en el futur del cava?
No s’entén que els treballadors no formem part del Consell Regulador ni tampoc tenim cadira en les meses de treball que s’han constituït aquests últims anys. Hi ha productors, elaboradors, però les persones que treballem pel cava no tenim representació, ara bé, quan hi ha problemes, nosaltres hem de solucionar els problemes amb ERTO o afrontar les causes directes de les decisions que s’hi prenen. I això s’ha de revertir.
“Les mesures de la DO Cava són insuficients i arriben tard”
Quan diu fora, es refereix al sector del cava?
Exactament. El problema amb el sector del cava ve de lluny. Nosaltres fa anys que diem que cal fer alguna cosa per millorar la situació i ara estem patint males decisions del passat. No tenim clar que el Ministeri o el Govern català estiguin fent tot el necessari per afrontar un canvi climàtic que, segons la meva opinió, va molt més enllà d’uns simples cicles de sequera. Hi ha pagesos que avaluen les veremes per cicles de deu anys, dient que de cada deu, una és molt bona, una molt dolenta i les altres vuit seran “normals”. Però avui dia portem unes quatre o cinc veremes consecutives molt dolentes. Cal buscar solucions generals per a tot el sector, perquè enguany serà dolent, amb mermes que poden arribar al 30-40%, però no sembla que l’any vinent vagi a millorar.
El Consell Regulador de la DO Cava ja ha anunciat algunes mesures que haurien de caminar a millorar el present i futur del cava. Què en pensa?
Que són insuficients i que arriben tard. La DO Ribera del Duero està comprant terrenys a Conca i Terol per poder cultivar-hi vinya. I nosaltres no som capaços d’ampliar la zona de producció per agafar raïm d’altres zones vitivinícoles properes i que no quedi cap raïm al cep. Potser no cal anar tan lluny i es pot prioritzar la producció d’aquí, en finques o territoris limítrofs, i que en cap cas perjudiqui el pagès d’aquí. I si cal, fer un pas més i aprovar una quarta, cinquena o sisena mesura que permeti garantir la continuïtat del sector.
Perquè, realment, la sequera és un gran problema, però se suma a altres realitats que cal repensar. No podem estar exportant fora quan aquí ens falta producte, recordem sinó el que va passar fa poc a la frontera amb França, quan els viticultors locals tombaven els camions carregats de vi que venia de Catalunya. Com podem estar venent vi base fora si no tenim suficient producte per embotellar i donar resposta a les demandes del mercat?
“Si no podem proveir el cava, el client ens canviarà per altres productes”
Respongui’s vostè mateix…
Imaginem per un moment que torna a ploure i recuperem una certa normalitat. El client que tradicionalment havia begut cava, ho ha deixat de fer perquè durant un temps no l’hem pogut subministrar. I qui vulgui escumosos, haurà virat cap als proseccos, els sekts o altres vins amb bombolles del món. Podem perdre clients i no recuperar-los, i això no ens ho podem permetre.
