L’any 2021 va fer el salt a secretari general d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, venint d’uns anys, des de 2017, d’ocupar el càrrec de director general en la mateixa conselleria. Avui, Carmel Mòdol, enginyer agrònom, especialitat de fitotècnia, segueix pendent del context polític i d’una formació de govern que ara per ara és incerta. “Mentre esperem, seguim complint agenda i intentant tancar els compromisos adquirits”, comparteix en una conversa amb Vadevi. Parla de projectes acabats, d’altres que encara han de veure la llum i també s’atura a reflexionar en veu alta sobre una realitat complicada per al sector primari, marcat per una crisi climàtica, les revoltes pageses, la manca de relleu generacional i la crisi dels preus, entre d’altres. El futur? Si continua a Govern, dirigirà polítiques en benefici del sector agroalimentari català posant la mirada en la traçabilitat, transparència i divulgació de la qualitat del producte autòcton. Si plega, “continuaré fent política de sector des dels mitjans“.
- Quines prioritats ocupen ara l’agenda pública del Carmel Mòdol?
A l’espera de moviments en l’entorn polític, la nostra consigna és continuar complint amb l’agenda i sobretot seguir treballant per donar resposta als projectes amb les quals ens hem compromès. Ara mateix, per exemple, estem intentant endegar un projecte pilot que té per objectiu incorporar contingut alimentari a les escoles.
- Més enllà dels menjadors?
Hem de fer un pas més enllà i ensenyar a la canalla què són els aliments i com es produeixen. Que tinguin nocions d’on surten els productes que després trobaran a taula. I no fer-ho només a través del menjador escolar, sinó incloure coneixement als currículums i activitats formatives i acadèmiques. Tot plegat contribuint també a fer més visible i conegut el sector primari per a tothom i generar patriotisme alimentari: consumint el que és proper, els productes de casa, ajudem també a les famílies que s’hi dediquen.
- El món del vi no és aliè a aquesta voluntat formativa, i entrar a les escoles és encara una assignatura massa pendent. Hi haurà el fre de l’alcohol, com en altres ocasions en què s’ha intentat?
Cal posar l’alimentació i tota la cadena productiva en l’aparador d’una forma raonada i raonable. O ens formem i aprenem, o mala peça. Queda lluny la postguerra, el racionament i patir pel menjar, ara toca conèixer, entendre i intentar ser una mica més autosuficients en matèria alimentària, també en àmbit vinícola. De fet, hem de pensar que la nostra manera d’entendre el menjar, del camp al plat, ha estat pal de paller del projecte que ens ha donat la Regió Mundial de la Gastronomia de 2025.
- Acabeu mandat amb un projecte i programa avançats?
Hi ha un programa totalment lligat que es donarà a conèixer a partir de primers d’any de l’any vinent. Serà una molt bona oportunitat per donar a conèixer la nostra gastronomia aquí i al món.
Crisi climàtica i revolta pagesa
- Hem parlat de dos projectes positius, però la legislatura ha deixat altres moments menys amables. Hi ha una greu crisi climàtica, hi ha una revolta pagesa que clama millores per un sector que està tocat… Per on comencem?
Els pagesos estan vivint una situació de crua realitat, i som conscients que tenen una base real de malestar, per això des del Govern i la Conselleria hem intentat estar al seu costat, i buscar solucions també reals. Penso que hem apostat fort per ajudar al sector, amb l’activació per exemple de línies econòmiques que superen els dos-cents milions d’euros addicionals que se sumen a altres ajudes ja existents i que hem pogut pactar a la Taula Agrària. També és cert que ens hem trobat amb perfils professionals molt diferents, alguns venien amb preocupacions legítimes, altres amb inquietuds o interessos diversos i no sempre coincidents. Estan en procés de maduració. La meua recomanació? Que aconsegueixin representació institucional i que es posin d’acord amb les reivindicacions perquè seguiran tenint veu, però més força.
- Part de les reivindicacions tenen a veure amb l’excés de burocràcia, amb l’increment de despeses de producció o amb els baixos preus als quals es paga el producte. Com se soluciona, això?
En el cas dels preus, no hi ha una idea única a fer, sinó moltes de simultànies. El que està clar és que, en el cas del vi, el sector ha de continuar fent productes cada vegada millors. I en paral·lel, apostar per campanyes de promoció que expliquin aquesta singularitat i qualitat al món per augmentar la notorietat i contribuir que puguem incrementar els preus del producte perquè això permetrà pagar millor al nostre proveïdor de raïm o vi base. Els costos als quals paguem han de permetre viabilitat de cada petit projecte de manera satisfactòria.
La crisi dels preus
- I malgrat que la teoria pot ser bona, es continuen pagant el quilo de raïm a preus ridículs.
La Llei de la Cadena Alimentària és imperfecta i ha quedat curta en molts aspectes. Per això des del Departament seguirem publicant -i esperem que qui segueixi, si no som nosaltres, també ho faci- l’estudi de costos. No té validesa legal, però és un indicador dels preus mínims als quals s’ha de pagar el producte per fer-lo viable. Per davall d’estos indicadors, un pagès pot anar a la ruïna. S’ha de pagar un preu just, pel raïm, pel vi, i si ja partim d’esta base, el producte final es podrà vendre més car i tots hi guanyarem.
- També s’ofereixen millores per facilitar la reconversió, especialment per qui es veu obligat a arrencar vinya morta per sequera. Així i tot, hi ha qui considera que aquesta mesura no és suficient perquè per exemple els pagesos grans, de més de 60 anys, ja no volen invertir per falta de relleu…
Si no hi ha relleu, recomanaria llogar la terra perquè algú la porti, vendre seria l’últim que faria. La terra ha de passar de grans a joves, hem d’aconseguir atraure les noves generacions al camp. Des de Govern, estem treballant en un nou pla que en primera convocatòria donarà suport normatiu i econòmic al traspàs de béns (terres, granges…) a gent jove, primant les cooperatives perquè puguin assumir algunes d’aquestes funcions.
- I sobre la reconversió?
Volem aixecar el límit de les 3 hectàrees, i si la Taula Agrària hi està d’acord, això es modificarà. També és cert que s’ha parlat molt de mortalitat de vinyes, i ara que n’estem fent un recompte tampoc n’han estat tantes. Hi ha moltes casuístiques, i intentem escoltar i donar resposta a totes. Passa el mateix amb l’aigua: hi ha zones que estan patint, però quan penses en solucions per portar reg, hi ha qui et diu que “la vinya és un cultiu de seca”…
Inspecció i control: garantia de futur
- Fa un any, en una entrevista prèvia, vam parlar més específicament sobre la branca del departament que es dedica a la inspecció i control de la cadena alimentària arran del cas de frau de Reserva de la Tierra, encara obert, per cert. Abans d’entrar en l’actualitat del cas, en quin punt es troba el desplegament dels nous inspectors als quals es va comprometre el Govern per evitar nous fraus?
Vam reservar una partida econòmica per fer possible l’increment d’inspectors, alguns dels quals anaven directament a una secció específica del vi. Com que no es van aprovar els pressupostos, hem hagut de buscar una fórmula alternativa que ens permeti fer possible les noves incorporacions d’aquí a finals d’any. Aquesta mesura és molt necessària, és una garantia de futur per al sistema. Hi ha més de set mil empreses agroalimentàries a Catalunya i tenim una potència brutal. Hem de mantenir esta reputació amb transparència i bones pràctiques.
- El cas de Reserva de la Tierra va sacsejar fort el sector del vi. I encara estem esperant notícies per veure com evoluciona la investigació. Què en sabem, del cas?
El jutge ha allargat la instrucció fins al mes d’octubre. De moment, no s’ha trobat res que indiqués complicitat amb les cadenes de distribució i s’ha procedit a destruir els mostratges de les ampolles de vi que s’estaven guardant per la investigació, tant les de casa nostra com les de fora. Per la resta, hem de seguir esperant fins que hi hagi el judici.
