Camions cisterna, els anomenats papers del vi, el cas Reserva de la Tierra… El sector del vi de Catalunya és un dels més rics i resilients quant a patrimoni, paisatge i cultura, però també ha estat esquitxat massa sovint per trampes o pràctiques irregulars que no n’afavoreixen ni de lluny la reputació ni el saber fer. Per exemple, hi ha latent el gran frau de l’empresa de les Borges del Camp, que ha suposat un abans i un després a la realitat vitivinícola actual, també per a l’Administració, que s’ha adonat de la necessitat de reforçar els controls i sobretot el nombre d’inspectors que poden fer de manera aleatòria o dirigida un escàner integral a empreses, viticultors o societats que embotellen el paisatge a través del vi.
Carmel Mòdol és l’actual secretari general d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, càrrec on arriba des de la direcció general d’aquesta secció que en l’actualitat ocupa Joan Godia. Conversem amb tots dos sobre aquest vessant d’inspecció i control que ha de garantir que tots els productes agroalimentaris que surten a mercat siguin òptims i totalment aptes pel consum; però no només això, sinó que també compleixin tots els requisits que els allunyen d’aquestes irregularitats o fins i tot, il·legalitats.
El sector econòmic més important de Catalunya
Com definiríeu la indústria agroalimentària de Catalunya?
Carmel Mòdol (CM): La nostra indústria té moltes particularitats, però en destacaria la resiliència, la seva capacitat d’internacionalització i el fet que té una dimensió d’indústries bàsicament mitjanes i petites. També és important que està homogèniament repartida per tot Catalunya i que mou un volum econòmic important d’uns seixanta mil milions d’euros anuals.
Joan Godia (JG): L’agroalimentari és un dels principals sectors econòmics del país: representa el 15% de l’economia de Catalunya, amb més de 4.000 empreses registrades i dona ocupació a més de mig milió de persones.
CM: De vegades em sorprèn que no es conegui més un relat tan espectacular com el que tenim en l’àmbit agroalimentari català.
Acompanyant aquesta funció més promocional, d’acompanyament i seguiment, el departament també és responsable dels controls i les inspeccions per garantir que els productes que tenim al mercat siguin aptes pel consum i no hi hagi trampes, per exemple, en l’origen. Què ha fallat amb Reserva de la Tierra?
CM: El cas de Reserva ha fet saltar una alerta important; ha fet palès, sobre paper, que s’han estat movent grans volums de vi català de manera irregular.
JG: El cas ha demostrat que a l’actual sistema d’inspecció hi fan falta més recursos. De fet, aquest cas sobrepassa les nostres competències, té una gran dimensió i ha agafat volada internacional. S’han trobat vins de les marques investigades a Europa, als Estats Units… Hi ha vins de Reserva de la Tierra a Califòrnia!
Què s’ha fet des de Govern per afrontar aquesta situació i prevenir-ne d’altres de similars en un futur?
CM: D’entrada, una aposta per incrementar el nombre d’inspectors: si ara hi ha 12 persones treballant en aquest servei, duplicarem el nombre de professionals que han de dur a terme aquest tipus de controls. Els nous efectius haurien d’incorporar-se aquest mateix 2023 i en el conjunt, en destacarà un element important: hi haurà una unitat específica perquè farà seguiment i control en exclusiva del sector del vi.
Es crea aquesta unitat perquè el del vi és el sector que podria estar cometent més infraccions?
CM: No, en absolut. Al contrari. És el sector que pot generar més valor afegit, però només si treballem bé. Tenim actors, actius i relat, i si apostem per l’autenticitat, l’originalitat i la qualitat, hi tenim molt de guanyat. Però perquè això sigui possible, fa falta responsabilitat i que tothom faci les coses bé.
Malgrat això, aquests dies ha tornat a saltar a l’actualitat el tema de papers i camions cisterna que entren vi de fora per embotellar-se com a català…
CM: Hi ha inspeccions constantment, però no podem actuar sobre la base d’un tuit o d’un missatge que ens fan arribar per whatsapp. Hem de ser responsables i actuar d’ofici quan hi hagi els indicis que així ho justifiquin.
JG: També és cert que és molt difícil enxampar una mala pràctica a partir dels controls administratius que es fan als camions. Bàsicament perquè acostumen a portar els papers en regla, ja que el que fan és transportar vi d’un celler a un altre que l’embotellarà com a vi de taula. La pregunta que ens hem de fer és: ‘què passa després amb aquest vi, quin és el seu destí final’? I aquí és on nosaltres hem d’actuar.
Com es pot actuar?
JG: Sumat a les inspeccions que podem fer, que són molt integrals i forènsiques, hi ha la e-RVC que és aquesta eina a la qual cada cop estem afegint noves funcionalitats: gràcies a ella, podem accedir a tots els detalls de cada collita, verema i producció. Quants quilos surten de cada parcel·la, quantes ampolles de vi es vinifiquen d’aquella parcel·la…
Però en el cas de Reserva, i en tot el temps que fa que sou al Departament, aquestes pràctiques no es detecten. Hi havíeu fet inspeccions abans que explotés el cas?
JG: Sí, s’havien fet algunes inspeccions prèvies; aquesta última no havia estat ni de bon tros la primera que hi fèiem.
De fet, precisament quan es destapa el cas, vosaltres hi estàveu investigant…
CM: Així és. Uns mesos abans de destapar-se tot vam rebre avisos preocupants d’alguna denominació d’origen catalana i vam activar una investigació. Fins que van venir els Mossos d’Esquadra i nosaltres ens vam retirar, no sense abans traslladar tots els expedients iniciats a les autoritats competents.
Hi ha cinc DO afectades (DO Montsant, DO Terra Alta, DO Tarragona, DO Catalunya i DOQ Priorat) i totes elles es van personar contra la causa; fins i tot vosaltres, com a Govern us hi acabeu personant.
CM: Cert. Entenem que és un tema greu i que és un greuge molt important contra la reputació del sector vitivinícola de Catalunya.
En quin punt es troba, el procés d’investigació?
CM: Aquesta informació de moment és reservada i no la podem compartir per responsabilitat. Així i tot, és prou simptomàtic que el jutge hagi ampliat sis mesos la instrucció del procediment perquè el cas té característiques de gran complexitat i els volums que movien són malalts.
Es castiga prou a les persones que cometen fraus en el vi?
JG: La nova Llei de la Cadena alimentària determina unes sancions econòmiques molt importants, però de moment no són considerats delictes de presó.
El cas Reserva podria veure els imputats a presó a causa de les dimensions del frau?
CM: Això ho decidirà el jutge. I ara per ara, tot és encara molt incert.
Terra Cellars, tot correcte
El fons Sherpa Capital va comprar Reserva de la Tierra, n’ha canviat el nom i vol recuperar el negoci de venda de vins. Des de la Generalitat hi heu fet algun contacte o inspecció abans que reprengués l’activitat?
JG: La Generalitat no ha de fer cap inspecció per se; si hi ha alguna denúncia, actuarem; però de moment, tota la documentació que ha presentat Terra Cellar al registre de l’Administració és correcta; i la revisió ha estat feta molt a consciència.
Entra dins la legalitat poder comprar un ‘negoci’ que està sent investigat per frau?
CM: Nosaltres som agrònoms, no advocats. Però, com dèiem, la documentació presentada a registre és correcta.
De fet, la renovada empresa -que va canviar de nom després de la compra- ja s’han posat en contacte amb algunes DO catalanes on tradicionalment embotellava Reserva de la Tierra per reprendre el contacte i seguir traient el mercat vins sota el seu segell. N’esteu al cas?
JG: Sí, i de fet ja hi ha alguna denominació d’origen que els està acceptant vins perquè compleixen amb tots els requisits per poder embotellar i comercialitzar sota la seva empara.
“El vi català és molt barat per la qualitat que fem”
Quan us personeu contra la causa de l’aleshores presumpte frau ho feu perquè pot danyar la reputació de les DO i el sistema vitivinícola català. Creieu que el sector ho ha patit?
CM: Les DO afectades estan fent bé la feina i des del principi hi ha hagut una por inicial que tot plegat perjudiqués greument la seva reputació.
Insisteixo: es fan coses bé, i els primes interessats en què això sigui així han de ser els mateixos cellers, cooperatives, pagesos, les DO…, totes les baules de la cadena. Podem ser un sector líder del país i marcar camí sempre que es faci valdre el producte en tot el procés. El vi que fem és molt barat per la qualitat que té i quan ve un visitant de fora al·lucina que pugui comprar segons quines marques per menys de 20 euros. ‘Haurien de valdre més de 200!’, m’han arribat a dir amics americans.
Al final, Se sabrà tot
El procés per determinar què ha passat amb Reserva de la Tierra segueix entre sales judicials, pendent encara de molts processos abans de veure’n resultats. Què hem d’esperar que passi?
Hi ha un llibre d’en Xavier Bosch que es titula ‘Se sabrà tot‘ i estic segur que així serà. Estem absolutament conjurats perquè així sigui i enguany i l’any que ve han de ser definitoris per trobar respostes.
