Collserola és el pulmó de Barcelona. La muntanya que envolta la capital catalana -llar de flora i fauna autòctona del país- s’ha convertit en el petit oasi verd que tot barceloní visita quan vol desconnectar. El paradís darrere els gratacels i edificis emblemàtics és una atracció turística per estrangers i locals que cansats de la ciutat busquen retrobar-se amb la natura. Precisament en aquest espai idíl·lic s’amaga el celler Can Calopa, un projecte sociocultural que cultiva, produeix i comercialitza els únics vins i olis fets a Barcelona. Amb ànima de cooperativa i una producció ecològica el celler també és un centre de reinserció laboral on persones en risc d’exclusió tenen l’oportunitat d’aprendre l’ofici. Una antiga casa de pagès i més de 100 hectàrees de terra són els testimonis de com un govern municipal va restaurar una masia per fer-hi vi i més tard, un grup d’entusiastes i amants de la natura hi van solidificar un negoci emblemàtic que trenta-cinc anys després és el principal suport econòmic d’una cinquantena de treballadors.
“Aquesta és una masia del segle XVI que ha passat per moltes mans”, explica la responsable d’enoturisme del celler, Mar Adan. De fet, el primer propietari de Can Calopa, l’hereu de la família que dona nom a la casa de pagès ja produïa vi. Entre les diferents habitacions de la llar, on ara hi ha situat el nou celler hi ha una premsa del segle XIX, el que indica que abans que l’ajuntament restringís els cultius a Collserola, en aquesta casa centenària ja s’hi elaborava vi. Així i tot, el projecte va trigar a arribar en mans de L’Olivera, l’associació que ara gestiona el celler i totes les seves activitats. Després d’anys en runes, el 2001, l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos va decidir remodelar la casa i fer-hi un celler de producció de vi per a esdeveniments de l’ajuntament, actes públics o activitats que no impliquessin la comercialització per a consumidors. La idea principal del polític era reproduir el projecte de les vinyes de Montmartre, a París, on el vi que s’elabora és d’ús exclusiu i propietat de la ciutat francesa. A més, volia convertir Can Calopa en un espai de producció de vins del Mediterrani. “Grècia, França, Itàlia… van plantar vinyes de pràcticament tota la costa”, relata Adan, qui pensa que en aquell moment l’ajuntament volia posicionar Barcelona com a capital mediterrània.
Al voltant del 2010, però, l’administració va decidir que el projecte necessitava un nou aire i que més enllà de ser els propietaris d’un celler públic calia una proposta de valor. “L’Olivera ja era un espai sociocultural que havia nascut en un hospital reformat de Vallbona de les Monges”, diu la responsable d’enoturisme. La trajectòria d’aquesta obra social a Lleida i el seu esperit de reconnexió amb la natura van ser els factors clau per ser escollits per gestionar Can Calopa, on avui dia són els principals propietaris. “L’espai el vam gestionar amb l’ajuntament fins al 2016, on amb els canvis de govern i les diferents prioritats de l’administració ens van cedir totes les terres”, descriu Adan. Des de llavors el celler opera com una empresa tradicional on es cultiven i s’elaboren diferents classes de vi sota la DO Catalunya i oli. La gran majoria dels treballadors d’aquesta companyia formen part de diferents fundacions d’integració laboral i són persones en risc d’exclusió. D’aquesta manera, Can Calopa s’utilitza com un primer pas en la reinserció laboral d’alguns treballadors.
Més enllà de ser una autèntica obra social, Can Calopa és un negoci. En aquest sentit, el celler produeix més de 17.000 quilograms de raïm a l’any, el que equival a unes 13.800 ampolles. Segons les dades que faciliten els responsables a aquest diari, pràcticament s’esgoten les existències dels diferents vins que es cultiven en les vinyes del celler. Tot i que els resultats de vendes es fan conjuntament amb el celler de Vallbona, que és el responsable de la major part de la producció amb 149.524 kg de raïm i unes 142.200 ampolles, la xifra de comercialització és de 168.242 ampolles de vi i oli. En concret, el celler és l’únic productor de Vinyes de Barcelona un vi històric que “planteja una mirada contemporània a la recuperació de l’activitat agrícola lligada a les grans ciutats”, relata Adan. Elaborat amb Garnacha i Syrah, tal com expliquen des del celler, manté l’agilitat i l’acidesa d’un vi jove però amb la complexitat d’un any d’envelliment en bota de roure. Tanmateix, però, pràcticament tots els vins que elabora el celler són tot un èxit, igual que els que es produeixen a Vallbona. Amb tot, ambdós cellers catalans aconsegueixen augmentar les vendes any rere any. En els últims resultats del 2023, van facturar 1,2 milions d’euros.
Recuperar les varietats autòctones catalanes
El projecte que buscava implementar l’exalcalde Clos dista molt de la realitat de la iniciativa actual. Pels propietaris i responsables de Can Calopa la recuperació de les varietats autòctones és un dels pilars essencials de la seva identitat. Una gran part de la feina que es va haver de fer el 2016 fou la retirada del popurri de varietats mediterrànies que Clos havia plantat a la masia. La intenció d’aquesta acció era replantar les varietats catalanes que s’havien perdut i cultivar-les fins a obtenir vins que es poguessin categoritzar en les Denominacions d’Origen del país. A hores d’ara, encara hi ha algunes varietats en creixement i tot i que part del terreny està replantat, encara queden anys per veure’n els resultats. “A llarg termini busquem el replantejament de la vinya de Can Calopa, amb varietats negres i blanques més adaptades al territori”, destaca la directiva del celler.
No obstant això, hi ha una varietat dels 2000 que encara continua produint vi. Es tracta de la parcel·la dedicada a la Sangiovese, una planta raïm molt característica de la Toscana i la qual encara dona molt bons resultats al celler. “És el que utilitzem per fer els vins de mínima intervenció”, esmenta la responsable d’enoturisme del celler. Així doncs, d’aquestes vinyes surt el vi natural que elabora el celler, l’últim que es va comercialitzar d’aquest tipus el 2023 va ser l’anomenat Negre Natural Can Calopa. De cara als pròxims anys, però, és probable que aquesta última varietat de l’antic Can Calopa s’acabi arrencant per continuar ampliant el projecte de recuperació de varietats catalanes, ja que les previsions del celler són la recerca i compra de més espais a Collserola on continuar cultivant varietats catalanes. “Volem adquirir més finques de vinyes i oliveres al parc de Collserola, un projecte que ja hem començat”, reconeix l’empresa.
Una proposta gastronòmica i enoturística de qualitat
L’aposta de Can Calopa també es basa en el turisme. Ubicat al bell mig de Collserola, el celler compte amb una vinoteca que funciona de dijous a diumenge i presenta la seva gran col·lecció de vins amb diferents plats de proximitat típics. A part també s’han convertit en uns experts de l’enoturisme i només al celler de Collserola han arribat a acollir més de 1.200 persones en diferents tasts. Pel que fa al mateix restaurant, durant el 2023 hi han passat unes 12.000 persones a menjar. Les xifres, que poden semblar poc ostentoses, són el reflex de la bona comercialització del celler, que tot i ser l’únic de la capital catalana està amagat de tot i de tothom. “Aquí vens perquè saps el que busques”, ironitza Adan, qui assegura que més enllà d’alguns excursionistes, els seus clients arriben al celler per voluntat pròpia.
