Ara ja és indiscutible la presència del canvi climàtic entre nosaltres i també dels seus efectes, majoritàriament negatius en el context mediterrani on ens trobem. Tanmateix, no tots els sectors varen acceptar l’evidència ni van fer-ho al mateix temps, cosa que, entre altres coses, va fer que s’endarrerís la presa de consciència davant del problema i, en conseqüència, la posada en marxa d’accions clares per adaptar-se i mitigar-lo alhora.
La vinya i el vi, un sector exemplar
Cal destacar, però, el paper del sector de la vinya i el vi, que ho ha vist clar des de fa molts anys i va començar una tasca que es manté fins avui en l’àmbit intern i extern, d’informació i formació, per tal de plantejar i aplicar solucions tant a escala individual (exemples: Gramona, Pinord, Torres…) com col·lectiva (AVC, INNOVI, PTV…).
Tot plegat, diríem, és plausiblement atribuïble a la consciència de la localització geogràfica del sector, amb la inevitable dependència del cicle hidrològic natural (el 65% es desenvolupa en condicions de secà estrictes) i dels fenòmens climàtics/meteorològics extrems (gelades tardanes, ones de calor, pedregades…). I ho fa aplicant al mateix nivell la necessitat de mantenir un medi ambient resilient i, en ell, l’únic conreu de secà amb producció acceptable i alt valor afegit: la vinya i el seu resultat, el vi, per tal que ambdós perdurin funcionalment.
La iniciativa privada ha plantejat estratègies diverses
El sector privat, tant pel que fa a iniciatives particulars i/o col·lectives, emmarcades en l’AVC, INNOVI, PTV… ha plantejat una munió d’estratègies agronòmiques per a fer viable i resilient el conreu de la vinya. Així, han tornat a valorar els sòls en el que fa referència a les seves propietats fisicoquímiques (contingut en carboni, nutrients, pH, porositat, capacitat de retenció d’aigua…), biològiques (microbiota i fauna edàfica) i estructurals (manteniment de les línies de nivell d’evitar punts d’erosió, millorar la tècnica de la llaurada…).
Han repensat el material vegetal pel que fa a varietats convencionals i/o ancestrals, els seus clons, diferents portaempelts… així com material de nova formació, amb la finalitat que la productivitat quedi en un segon pla però que siguin molt eficients en la despesa de recursos per unitat de producció, tant en aspectes quantitatius com qualitatius. Juntament amb el material vegetal, s’ha revaluat i reconduït l’agronomia, valorant la densitat de plantació, la disposició dels ceps, la seva conducció, empelt i poda i tenint en compte les aplicacions d’adobs i fitosanitaris abans i més enllà del Pacte Verd de la Unió Europea.
La col·laboració publicoprivada, una pota crucial
En paral·lel, i amb els sectors públic i privat treballant conjuntament, s’ha de destacar l’Acadèmia de Poda d’INNOVI, desenvolupant una tasca formativa i divulgativa per a obtenir ceps més longeus i amb una major funcionalitat hídrica, destacant-se entre les seves accions el suggeriment de poda per la sequera actual; l’Oficina del Regant de RuralCat, generant i oferint informació detallada de quina quantitat d’aigua cal aplicar en el reg en cada moment del conreu; i l’Observatori de la Sequera de l’Alt Penedès, explicant setmanalment l’estat del cicle hidrològic de les vinyes en secà.
Projectes amb punts clars en comú
Tots ells estan pensats i presentats com a informació, amb suggeriments o sense, per ajudar en la presa de decisions agronòmiques dels diferents tècnics involucrats directament en la gestió del conreu. Sigui com sigui, hi ha diversos punts en comú entre totes i tots els implicats. Els resumim:
- No hi ha una solució i n’hi ha moltes i cada finca, parcel·la i celler ha de generar la seva d’acord amb els objectius que es marqui.
- Hi ha prou informació pròpia o aliena, directament del conreu de la vinya o de situacions biològiques similars, i per tant es pot actuar, sempre que es valori la informació en base al mètode científic i el sentit comú.
- Cal incrementar la tecnificació i el coneixement, fent altre cop de la vitivinicultura un autèntic ofici.
- Que tant les estratègies d’adaptació com de mitigació passen inexorablement per una estratègia de tot el sector, pel que l’acció conjunta, majoritàriament propositiva, ha de ser un eix funcional.
- Que I4Vi és i serà de gran importància com a estructura de R+D+T+i de l’administració, per oferir un servei holístic, precís, el més ràpid possible i de proximitat al sector en el repte del canvi climàtic.
- Que s’ha d’encarar el present amb mirada al futur, tenint en compte conceptes com la sobrietat, el coneixement, el sentit comú i les humanitats, ja que no es parla tant sols d’un conreu/producte sinó d’un sector i amb ell d’un paisatge molt important per al país.
Casos pràctics: de Raventós i Blanc a L’Olivera
“Estem vivint una situació que fa impossible fer prediccions, saber què passarà amb les temperatures, la pluviometria…, això complica entendre el present i futur de la viticultura”, comenta amb Vadevi Pepe Raventós, de Raventós i Blanc (Conca del Riu Anoia, Penedès). D’aquí la importància, insisteix, cada cop més emergent d’estar atent a cada parcel·la, a cada planta, per actuar adhoc segons demani l’anyada.
“Tot passa per l’observació i l’acumulació del coneixement que tenim de cada finca, per poder prendre decisions radicals, cosa que ens demana ser molt flexibles i adaptar-nos a les necessitats reals de cada anyada”. I tot, insisteix, “fugint de simplificacions“, perquè “pot semblar que plantar vinyes en alçada, o al nord d’Europa hauria de ser el camí i no ho és, allí les espècies no estan acostumades a les onades de calor, com ho poden estar acostumades a casa nostra”, etziba.
El viticultor explica que acumulen un dèficit d’aigua aproximat de 200mm, que des del primer d’octubre (inici de l’anyada climatològica), fins ara, han plogut tan sols 205mm. “Seria fantàstic veure ploure”, somiarà, però mentrestant, “hem de ser conscients de la situació i actuar en conseqüència”.
Per això, durant l’acompanyament, s’han decidit a fer poda curta per “demanar menys esforç a la planta”, han segat les cobertes vegetals per evitar competència per l’aigua, i han avançat la poda en verd per eliminar rebrots i afavorir el creixement dels més productius i han treballat per mantenir els sòls estructurats per retenir millor l’aigua. No són partidaris del reg -“el factor anyada és important i la pluviometria un dels seus trets, no volem estandaritzar la producció”, reflexiona-, però, així i tot, lamenta que ja són moltes les anyades que venen amb manca d’aigua i això posa en perill el futur de la planta i per descomptat, de la producció.
Sigui com sigui, i malgrat que la situació reclami accions puntuals, any a any, Pepe Raventós insisteix en el fet que cal una mirada àmplia. “Vull pensar que aquesta no és una situació que hagi vingut per quedar-se, però, així i tot, hem de ser conscients que l’impacte climàtic va molt més enllà de la verema 2023 o les recents últimes veremes”.
Mentrestant, a l’Olivera…
Des de l’Olivera, a Vallbona de les Monges (DO Costers del Segre), el seu director tècnic Pau Moragas entén que l’agricultura de seca es troba davant “un gran repte” per intentar afrontar una situació que, en el seu cas, considera “dramàtica“. “Aquesta viticultura només serà viable si es compensa la seva falta de productivitat, especialment, els anys secs com l’actual”, dirà a Vadevi.
Qui també és responsable del Grup de Treball de Viticultura i Patimoni Vitivinícola, dins la DO, reivindica doncs la necessitat de tenir especial cura d’aquest tipus de viticultura: “preus molt més alts que a la viticultura de reg; o que la societat valori aquesta viticultura pels valors ambientals que aporta“. És a dir, pagar vins més cars o pagar als pagesos pels valors ecosistèmics com fer tallafocs amb els ceps, bellesa paisatgística, dona feina a la gent… En definitiva “si la viticultura de secà cada vegada ingressa menys diners, només serà viable si veiem la manera de compensar aquesta davallada”.
Aterrant aquesta petició a la realitat vitivinícola, el de Vallbona apunta com a possibles opcions “posar les vinyes en zones on el sòl retingui més la humitat, explorar la possibilitat de reg, canviar el material vegetal amb varietats més resistents a la sequera o mirar cap a varietats més mediterrànies que atlàntiques”. Parla d’una viticultura de climes extrems que demanen “pràctiques de manteniment del sòl diferents: posant en qüestió les cobertes vegetals, plantejant el reg o canviant els sistemes de conducció per sistemes menys exigents respecte a la necessitat d’aigua”, conclou Moragues.
