“Us informo tristament que han desfet la instal·lació Vinyes mortes vora el cel que es va inaugurar el passat mes de juny amb el suport del sindicat agrari Unió de Pagesos. La instal·lació conceptual va tenir un gran impacte visual i mediàtic”.
Amb aquestes paraules l’autor de l’obra artística lamenta Santi Borrell lamenta la desaparició de l’obra de denúncia que van instal·lar fa pocs mesos en una vinya als afores de Vilafranca del Penedès, a la C-243, entre aquesta localitat i la Granada del Penedès. “Els motius i les causes no les podem conèixer, afegeix, i tampoc crec que ara mateix siguin transcendents”, perquè “la instal·lació ja no existeix”. Borrell comparteix en un comunicat que intueixen que l’obra es “va desballestar” entre dissabte i dilluns, ja que fins aleshores, hauria estat visible per alguns visitants.
De fet, malgrat que l’autor se’n ressent molt, sembla que no l’ha sorprès del tot. “Crec que l’obra ja ha durat molt”, comenta, perquè es temia un sabotatge de forma fulminant al cap d’uns dies d’haver-se instal·lat”. Sigui com sigui, insisteix, “per un motiu o un altre, la instal·lació ja no existeix”.
“Una expressió incòmoda”
Santi Borrell explica que ja eren conscients que l’obra era “una expressió incòmoda pel territori, pel sector del vi i per les institucions democràtiques”, però el fet que “hagi estat arrencada d’aquesta forma, podria suposar una cosa molt diferent”, i apunta “la barbàrie, la ignorància o l’odi d’actuar, que sempre es poden manipular o dissimular”.
I continua dient que “les persones seran lliures de pensar el que vulguin, tal com van ser lliures d’interpretar l’obra“. En tot cas, afegirà, la desaparició de l’obra no deixa de ser “una expressió artística més feta per l’acció de l’home, una actuació més sobre la terra, sobre la mateixa expressió humana”.
“La destrucció, en el fons, acaba sent una expressió de la mort, una expressió fulminant del temps”, conclou Borrell en aquesta denúncia.
Una obra denúncia
L’obra consistia en una estructura de fusta, de quatre metres d’alçada i cinc d’amplada, amb tres ceps morts que pengen. Una obra que, a més, anirà sent transformada a mesura que passin les setmanes amb noves intervencions visuals. Aquest projecte és una manera d’expressar la situació en què es troba la pagesia catalana i especialment els viticultors del Penedès que, en paraules del mateix Borrell, “malviuen” davant dels preus que fixen les grans empreses del sector. Així doncs, l’autor el considera “un avís, un crit d’alerta” davant dels canvis que, durant els propers vint o trenta anys, poden dur “l’extinció gradual i lenta de la pagesia”.
