Assumpta Mateos és professora associada de la Universitat Rovira i Virgili, i coordinadora del curs de sommeliers del centre. Va agafar el virus de la Covid a meitats de març de l’any passat, coincidint amb l’activació de l’Estat d’alarma i a la vista d’uns mesos que s’esdevindrien durs i incerts. “En aquells primers dies, comenta a Vadevi, ni sabíem ben bé què significava contagiar-se ni els efectes que ens podria deixar a curt o llarg termini”. I continua, “malgrat els símptomes van ser lleus, vaig patir un dels efectes que més temia: la pèrdua d’olfacte”. “Em vaig sentir molt desarmada”, comenta recordant aquells dies, “perquè no notava res de res”. Desarmada i carregada de paciència, perquè avui dia continua pensant que no ha recuperat el 100% dels sentits. 

Contràriament, l’enòleg Gerard Escudé hauria recuperar l’olfacte als quinze dies d’haver passat la Covid. En el seu cas, es va contagiar el passat octubre, i obligat a fer llit durant quatre dies per algunes dècimes de febre, va superar el virus sense massa gravetat. Tot i així, recorda “em vaig espantar molt quan vaig ser conscient que no podia olorar res de res, sobretot perquè el nas és la meva “eina” de treball!”. “Des de Salut em feien controls constants i van ser ells els qui em van fer adonar de l’afectació: “Vaig notar alguna cosa estranya en beure’m la llet, i el següent pas va ser córrer a olorar lleixiu. Efectivament, no sentia cap olor i a sobre, me n’adonava que productes que fins aleshores em semblaven bons, prenien una nova dimensió, com el cafè, que sense aroma, em resultava insuportable”. 

La pèrdua de l’olfacte i el gust són dos dels efectes que pot deixar el pas d’aquest virus pel cos humà. En els darrers mesos n’hem sentit a parlar més que mai, però segons el Doctor Josep de Haro, l’anòsmia està associada a molts d’altres virus, i no és el primer cop ni l’últim que afectarà les persones que n’emmalalteixin. Sigui com sigui, “aquest virus està fent destrosses cel·lulars al nas, a la zona encarregada de detectar olors i el tacte i per això, en el moment en què es detecta, és important fer-ne un seguiment per poder recuperar-los en la mesura del possible”. 

Copa de vi negre | WBS

De Haro comenta que hi ha diversos graus i capacitats olfactives en les persones. “Si posem que 100 és el valor més alt, els valors estàndards recomanables per una dona estarien entre el 85% i el 90%, una mica més baix per als homes (80-85%), malgrat hi pugui haver gent amb capacitat superior que arribi als 120% i d’altres que ja neixen amb anòsmia, per defecte”. En tot cas, el problema de l’afectació de virus com la Covid pot provocar la pèrdua de gust, d’olfacte, de tacte, o de totes tres a la vegada i de la biblioteca d’aromes i sabors que guardem al cervell. I, com a tot procés víric, explica, no es pot assegurar quina incidència o terminis d’afectació tindrà sobre cada persona, perquè hi afecten molts paràmetres diferents -altres malalties com la diabetis, hipertensió… En tot cas, “diria que per causa de Covid, en un màxim de sis mesos, s’haurien de poder recuperar els sentits”.

El doctor comenta que el més recomanable seria que cada persona faci el seu seguiment individual i personalitzat. L’otorrinolaringòleg, per exemple, forma part d’un grup d’estudiosos i especialistes en el món sensorial -GIIASP (Grup Interdisciplinar d’Investigació i Assessorament de la SensoPercepció) que ofereixen aquest tipus d’acompanyament. “Comencem fent un anàlisi de la persona per conèixer la seva història clínica i no clínica, saber si ha patit algunes malalties, en què treballa…; després li fem un estudi de l’històric del seu olfacte, gust i tacte, i per últim, avaluem quina ha estat la possible alteració“, explica; i “a partir de les dades obtingudes, podrem definir quin és el percentatge d’olfacte ha estat afectat, quins elements o aromes pot distingir, i quina és la diversitat d’elements que pot detectar, etc.”

I tot plegat, per intentar definir les millors eines que ajudaran a recuperar aquest percentatge afectat o perdut. “Existeix la tècnica d’entrenar els sentits, del joc de les aromes, per exemple; o també podem acompanyar la persona a través d’ensumar elements o productes amb què habitualment està en contacte, per recordar aquesta memòria olfactiva. I un altre possible efecte seria estimular els coneixements (o memòria) que guardes de cada olor, gust o tacte i entrenar el sentit perquè el vagi recordant i recuperant al bagul de les aromes mentals. 

Les aromes del vi | Vinoselección
Les aromes del vi | Vinoselección

Escudé i Mateos van seguir alguna d’aquestes tècniques per intuïció, sense fer-ho amb el guiatge d’un metge o un equip de professionals. “A casa sempre hem tingut moltes espècies, i creava jocs amb les meves filles per veure qui identificava més productes”, comenta la professora. “I això va durar uns quants dies, perquè entre mitjans de març i finals de juny no vaig tenir cap sensació de res, cap mena de sensació gustativa. Ni tan sols bevia vi perquè em feia pena no gaudir-lo”, recorda. I, a part d’ensumar les espècies, Assumpta Mateos era de les que feia exercicis diaris: olorar maduixes i vins amb fermentació carbònica, per trobar-hi la fruita; iogurts per identificar làctics en els vins… “M’entrenava per fer com una mena de rehabilitació olfactiva”, explica. 

La meva teràpia, comenta l’enòleg, era forçar la reeducació dels sentits, i la manera de fer-ho, seguint meu instint, era agafar diverses aromes i olorar-les, estudiar-les, analitzar-les, a diari…, fins que podia identificar poc a poc i ho reconnectava amb la meva memòria olfactiva”. Tot plegat, fins que “vas recuperant els aromes, i tot torna a tenir el sentit”. Tot i així, afegeix, “de vegades tinc dubtes sobre si segueixo detectant els mateixos aromes o sabors que fa uns mesos o m’estic perdent alguns matisos”, afegeix l’enòleg. “malgrat “és cert que per la professió que fem, exercim molt més aquests sentits que altres persones, i potser som més exigents a l’hora de recuperar-los”. 

Nou comentari

Comparteix