Eloi Cedó i Nacho Martínez han estat la parella guanyadora del 15è tast de Vila Viniteca. S’emporten trenta mil euros i tot el reconeixement d’un sector que entén l’heroica tasca de determinar varietats, origen i marca, entre altres paràmetres, de catorze vins -set en la fase classificatòria i set en la final- procedents d’arreu del planeta i que han hagut de determinar a partir d’un tast fet completament a cegues.
“Nacho i jo mos coneixem de fa molts anys“, comparteix l’Eloi amb Vadevi. L’agafem entre vinyes, tornant a la seva habitual rutina després de l’eufòria del reconeixement que han rebut fa tan sols unes hores abans. I confessa que l’amistat, l’admiració i el respecte mutu, sumat a un gran coneixement dels vins del món i d’haver-ne tastat uns quants, han esdevingut la fórmula màgica que els ha permès endur-se el cobdiciat xec que mereixen els primers classificats del concurs que anualment organitza la distribuïdora barcelonina.
L’Eloi està content, diu que aquest reconeixement l’il·lusiona, però pensa sobretot en la família, i especialment en el seu company de joc, a qui regala tot d’elogis i bones paraules. “En Nacho s’ho mereix més que ningú, dirà, té un talent innat pel tast i és un dels millors professionals del sector del vi del nostre país i ara el premi així ho reivindica”.
Explica que enguany és el quart o cinquè any que competeixen junts, i insisteix que es preparen per separat, però poques vegades practiquen plegats més enllà de quan es troben i aprofiten per compartir i comentar vins; així mateix va ser el dia abans del concurs, en què si van tastar algun vi amb companys de les Canàries, del projecte Comando G, o de Decántalo, on treballa Martínez. El cert, explica, “és que sempre mos hem entès bé”, i que “sumat al seu talent innat, durant la jornada de tast va estar més clarivident que mai”, confessa. De fet, apunta, “totes les intuïcions excepte una que va tenir van ser encertades“, advertirà. Potser sí que en les fases prèvies van fallar alguns detalls dels dos primers vins, recorda, però que els cinc següents els “vam clavar“. I s’explica: “vam ser molt ajustats sobretot en les anyades i els països productors”, diu l’Eloi.
De família humil de Tivissa a Mallorca
Eloi Cedó recorda sovint a la família quan parla de la seva trajectòria. Nascut a Catalunya l’any 1982, aquest tivissà prové “d’una família humil“, dirà, de pare pintor i de mare mestressa de casa, a qui deu haver-se pogut formar en enginyer agrícola i en enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha treballat al Priorat -Álvaro Palacios, Mas Doix-, ha viatjat i après de vitivinicultura des de Nova Zelanda, Xile, i l’any 2010 fa el salt a Mallorca on col·labora amb en Francesc Grimalt i Sergio Cabellero a 4 Kilos.
Amb ells és amb qui elaborarà el seu primer vi, Château Paquita, un homenatge a la mare “perquè ella també ha de poder tenir el seu propi castell”, justificarà. Un vi del qual el sommelier Josep Roca n’ha dit bondats com que “transita pel paladar de manera festiva i eixerida” i que és fruit “d’una revolució lenta, del treball en acústic: un home, una vinya que atén la importància de la mà que bressola el vi, amb un amor de mare autèntic i natural”. I ara, suma anyades a aquesta referència de vins des del seu projecte ‘Sistema Vinari‘, on confessa que ha arribat després “d’aprendre a desaprendre, i tornar-me a formar”, comparteix amb orgull. “I ara puc expressar la meua visió d’una Mallorca amb la qual fa anys que convisc”.
Retirar-se a casa i fer vi al Priorat
Amb els diners del premi, dirà, “potser em compro un tractor”, perquè ara mateix ho faig tot a mà, i segur que serà una bona inversió per al meu dia a dia. El que té clar és que no canviarà el seu projecte. “Em sento còmode fent 7, 8 o 9 mil ampolles l’any, no més”, comparteix, i sobretot, podent sumar veremes a les vinyes velles que “són les que més m’agrada treballar”. I amb el temps, quan la Rita sigue una mica més gran -parla de la filla-, potser tornar a Tivissa, “retirar-me a casa i fer alguns vins al Priorat, o en alguns productors del territori”, somiarà.
