La vinya tot just comença a brotar, i sembla que podria ser encara aviat per fer estimacions. Però la realitat és que no plou i la falta d’aigua de les dues últimes campanyes esdevindrà un dels principals problemes de la pròxima verema. Així ho lamenten pagesos, viticultors i vinyataires d’arreu del país i ho corrobora Joaquim Tosas, president de l’Associació d’Elaboradors de Cava, AECAVA, que en declaracions a l’ACN fa un pas més i s’aventura a donar xifres de l’impacte. Malgrat que entén pugui ser massa d’hora per fer una previsió acurada, les estimacions els fan preveure que, al Penedès, puguin collir “entre un 25 i un 40%” menys respecte a 2022, tot i que també assenyala que hi poden haver “matisos importants” en funció de la zona i de les varietats.
“Fa anys que els ceps passen set”
La situació ve sent difícil per la vinya des de fa un parell d’anyades, tot i que curiosament l’any 2020 es va caracteritzar precisament pel contrari, ja que, aleshores, l’excés de pluja va provocar fins i tot diverses plagues com el míldiu, que també van afectar considerablement les plantes. Ara, però, “les plantes passen set“, lamenta Tosas i les pèrdues que es preveuen seran perquè les vinyes produiran menys.
“Ho veiem amb preocupació”, afirmen des de l’AECAVA, que no descarten que aquest estiu s’hagi de tornar a avançar el calendari de collita, que ja va ser excepcionalment aviat l’any 2022. Tosas anhela un canvi de temps que aporti pluges progressives “perquè la planta pugui absorbir l’aigua a poc a poc” i permetin salvar al màxim les varietats de raïm més tardanes.
Enguany podríem veure “de les pitjors veremes de la història”, diu UP
Josep Marrugat, representant del sector de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos, és més contundent i ja dona per fet que la collita serà un 40% inferior “si no plou generosament” en la pròxima quinzena i s’aventura a parlar d’un 80% si realment no veuen ni una gota d’aigua. “Cada dia que passa, són més pèrdues”, afegeix en declaracions a l’agència. En aquest sentit, assegura que cal que caiguin un mínim de 100 l/m2 abans que acabi el mes de maig, “perquè la terra està tan seca que, si no, no servirà de res”. “Estem en una situació de dèficit molt gran d’aigua, no hi ha ni un bri d’humitat a la terra i l’aire és molt sec”, ressalta, tot tement que “a moltes vinyes no hi haurà res per anar a collir”. Segons Unió de Pagesos, aquesta podria ser “de les pitjors veremes de la història”.
Pel que fa a l’impacte que tot plegat pot tenir en la producció de cava, Unió de Pagesos avisa que els cellers se’n ressentiran “molt” perquè els últims tres anys s’ha reduït considerablement el sobre estoc de vi que s’havia acumulat. “Ara la preocupació és poder embotellar”, subratlla, mentre apunta que moltes vinyes amb prou feines arribaran a fer 4.000 kg/hectàrea, quan l’explotació prevista hauria de ser de 10.000 kg.
Des d’AECAVA, Tosas augura un “impacte fort” a l’hora d’embotellar. Recorda que els cellers venien de tenir excedents de vi, però que aquests s’han consumit des del 2020 arran de la reducció de la collita per la plaga del míldiu, pels dos estius de sequera dels darrers anys i per un auge considerable de les vendes.
Sistemes de reg o gestionar millor el secà
La situació actual fa que s’obri de nou el debat sobre la instal·lació de sistema de reg a la vinya. AECAVA demana “canvis normatius” i reclama que es permeti “un aprofitament de l’aigua més raonable”. En l’actualitat, segons Tosas, el reg a les vinyes és un sistema molt residual que s’aplica a zones molt concretes o a determinats conreus joves. Mentre no hi hagi instal·lacions de reg a mitjà termini, apunta que aquest estiu moltes finques necessitaran un suport de reg manual.
No comparteixen opinió des del sindicat, que es qüestiona si el futur ha de passar per regar les plantes. Tot i lamentar la “cruesa” de la sequera, Marrugat creu que l’aposta “no ha de ser transformar els camps de secà en regadiu”, i assenyala les dificultats de reg que ara hi ha al canal d’Urgell, per exemple. Unió de Pagesos considera que l’aposta ha de ser “defensar el secà i gestionar-lo bé per treure una producció que sigui viable per a la planta però també pel pagès”. Marrugat fa una crida a l’empresariat a reconsiderar el preu de compra de la matèria primera i a acceptar que “cada cop les produccions seran més baixes”. “Tot i minvar, el que importa és que siguin viables”, conclou.
Pla de xoc que compensi la davallada de producció
Per afrontar el futur a curt i mitjà termini, tant pagesos com elaboradors demanen la col·laboració de la Generalitat. En el cas dels viticultors, insten el Departament d’Acció Climàtica a definir com més aviat millor un pla d’ajudes que compensi la davallada de la producció d’aquest any, “que està afectant tota l’agricultura i ramaderia”. Marrugat confia que el Govern definirà “mesures de xoc d’aportacions directes” per compensar uns viticultors “que ja viuen molt endeutats”.
Al seu torn, l’AECAVA apunta cap a la Generalitat per reclamar “mesures estructurals” que permetin pal·liar la falta de pluges i “assegurar la viabilitat de les terres”. Tosas insta a “canviar el concepte de país”, de manera que s’estengui la dessalinització d’aigua del mar i també les ajudes per instal·lar plaques solars. “Tenim tecnologies suficients per a generar aigua que es pugui utilitzar als conreus, però cal una aposta ferma”, sosté.
2
