“Arriba el moment de jubilació i d’obrir una nova etapa de la nostra vida”. Era un comiat amarg, el fi d’etapa d’una de les empreses més reputades i amb solera de fabricació de botes, bocois i tines de qualitat de Catalunya. L’Agustí i la Montse anunciaven el tancament de la Boteria Torner, companyia de llarga tradició al Penedès de la qual ja hi ha documentació l’any 1739. L’1 d’abril d’aquest 2023 havia de veure tancar la persiana per últim cop. Però finalment, ha succeït el miracle.
“La Boteria Torner és història viva del Penedès“, s’ha pogut llegir aquesta setmana a través de les xarxes socials; “l’única empresa catalana amb coneixements i capacitat per fabricar botes” i que a més a més, “s’ha guanyat el respecte i la reputació del sector“.
És un escrit que s’ha compartit al nou perfil d’Instagram de la Boteria i que signen Núria Guillaumes, Sergi Camps, Francesc Suriol i Assís Suriol. “Un grup de gent amant de Catalunya, del Penedès i en part lligats amb la Boteria Torner i el món del vi en general” que, anuncien, “ens hem posat al capdavant per agafar el relleu de la família Torner per donar-li una nova vida“, anuncien.
View this post on Instagram
Un país de vins ha de tenir boteries
Francesc Suriol atén Vadevi i celebra la notícia amb satisfacció. “No pot ser que en un país de vins com el nostre no hi hagi ni una boteria”, comparteix. “I tantes com n’hi havia hagut”, lamentarà, tot recordant que a primers del segle XX i només a Vilafranca en tenien censats un centenar.
L’actual responsable del celler Can Suriol comparteix que coneixia d’anys el fins ara propietari, l’Agustí Torner, i que sumat a la qüestió sentimental, de territori i de país, eren els únics que els proporcionaven botes de castanyer amb les quals fan criança alguns dels seus vins. “D’entrada, tot semblava molt complicat, recorda, però la confluència d’interessos amb en Sergi Camps, que coneix bé el segment de la maquinària moderna, l’Assís i la Núria, vam decidir unir coneixement, voluntat i capacitat i tirar endavant”. “Val la pena intentar-ho“, ens vam dir.
El 31 de març signaven la compra; i des d’aleshores tot ha anat de pressa i ja han traslladat les maquinàries a una antiga nau, la 67, del carrer Melió de Vilafranca del Penedès, que casualment ja havia estat seu fa molts anys d’una boteria de tines de fusta. “La transició ha estat molt bona, els antics propietaris ens han ajudat molt”. “S’estimen el negoci i ho segueixen demostrant en aquest nou camí que tot just ara iniciem”.
Pel que fa al futur, apunten que “volem un projecte coral de territori i de país“. I perquè així sigui, demanen la “implicació de tots, des dels proveïdors fins als clients, passant pels amics i coneguts”, per intentar guardar, millorar i protegir l’ofici de boter, “un bé immaterial d’interès cultural“, conclouen.
Boteria Torner, des de 1739
L’any 1739 el boter Simó Torner es va casar amb la també filla de boter Teresa Estalella, donant així continuïtat al taller de la família Estalella, que aviat derivaria cap a la nissaga dels Torner.
Pels volts de 1950, Josep Torner i Jove (sisena generació) i el seu fill Josep Torner i Martí van decidir obrir un nou taller a Vilafranca del Penedès, i és el 1998 quan es fa el trasllat a Sant Cugat Sesgarrigues, on Boteria Torner ha tancat l’última etapa amb la família, essent Agustí Torner Samper la vuitena generació que ha regentat el negoci, fins que ara se n’ha tornat a Vilafranca.
