Avui és 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. Un dia en què veiem i sentim més que mai les reivindicacions i les veus de tantes i tantes persones que demanen i lluiten per un món més igualitari, amb menys desigualtats salarials, socials, culturals… El sector del vi no hi és gens aliè, en absolut, i són moltes les veus que lluiten i defensen una igualtat que encara està lluny de ser realitat.

Enòlogues, periodistes, sommeliers, viticultores, docents…, totes elles parlen amb Vadevi del seu dia a dia, d’una conciliació inexistent, de les dificultats que afronten a l’hora de tirar endavant alguns tràmits. I com a tret comú, un clam: “L’homenatge ens el devem cada dia, no només un dia a l’any”.

Blanca Ozcàriz és enòloga i propietària del seu projecte de vins, El Jardí dels Sentits. Recorda que en el passat sí que s’ha sentit “molt poc valorada a nivell professional“, i clama que aquesta situació mai ningú l’ha de permetre, “en cap cas”.

“Admiro les dones que renten botes al celler, que treballen la terra amb les seves pròpies mans, les ramaderes… m’al·lucinen les conductores d’un tràiler, o la última mecànica que em va arreglar el tractor. Són totes molt bones professionals”, dirà. “I les admiro a l’igual que als homes que com nosaltres lluiten per fer d’aquest món una mica millor i més igualitari”. “La millor manera de reivindicar la vàlua de cada persona és deixant que cadascú expressi i comparteixi la seva creativitat des de la seva parcel·la. Si ho fem junts, el canvi serà possible”, apunta.

Museum Purchase, 2010 | ICP

M’agradaria que el Dia de la Dona no hagués d’existir, que no haguem d’utilitzar una data per reivindicar allò que la societat no ens deixa assolir en el dia a dia: tenir les mateixes oportunitats, mateixos drets, mateixes possibilitats per tenir el reconeixement professional i personal que mereixem”, diu Ester Garcia, directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.

“És cert que en el món del vi veiem -i no ens sorprenem- cada cop més dones pageses, més sommeliers, més enòlogues, més comunicadores que fan feines excel·lents i se’ls hi reconeix, però continuem tenint una assignatura pendent en veure dones en espais de decisió”. En aquest sentit, assenyala l’escassa presència de dones en les presidències de DO, a les patronals… “La feina l’ha de fer qui més capacitats tingui, independentment que sigui home o dona, però avui dia encara sembla que no puguem accedir a certs espais, sobretots de decisió”, insistirà.

Dones fent verema | Los Angeles Public Library

L’Anna Zahorodnya és responsable del celler Terra de Marca (Penedès) del qual es responsabilitza sobretot de la part comercial i de l’enoturisme, malgrat és una més quan toca arremangar-se per fer la feina de camp i de celler. Diu textualment, que “ser dona del vi porta implícita molta responsabilitat“, i denuncia la dificultat de la conciliació sobretot en el seu cas des que va ser mare. “El pes de la casa i de la família recau tradicionalment en la dona, i en el meu cas, eren llargues nits sense dormir i al matí següent, a treballar”. De fet, afegeix, no va fer ni tan sols baixa per maternitat. Bé, sí. 15 dies i després, sant tornem-hi. L’Anna també reivindica que li agrada molt la feina que fa i entén que aquest és part del secret que li permet compaginar i tirar endavant amb el dia a dia. “Si t’apassiona el que fas, sempre trobaràs la manera o el temps per fer-ho possible”, conclou.

“De petita que sempre he volgut ser enòloga, i malgrat a casa em deien que això era feina d’homes, vaig seguir amb el camí i ara sento que és un somni complert”, comparteix Rosa Domènech, del celler Xavier Clua (Terra Alta). I entre la seua i moltes d’altres històries similars, dirà, “hem aconseguit demostrar que podem fer i assumir la feina que vulguem”; en el seu cas, com a enòloga, explica que li permet “acumular tot un seguit de sensacions i vivències, de les quals gaudim i sobretot podem compartir amb molta gent. Perquè el vi també és això, compartir”, diu la Rosa.

Una dona trepitjant el raïm a Frascati, Itàlia, any 1957 | Vintag

Natàlia Roig, coordinadora del curs de sommelier del CETT, descriu la dona del vi com “valenta, lliure, lluitadora i empoderada que aconsegueix els seus somnis”; i Pilar Ferrando, responsable de l’empresa d’enoturisme Vinomi, introdueix el valor “de l’estima per la terra, la cura i defensa del territori que fa la dona rural”.

Maria Cerdà, enòloga i responsable del projecte L’Avenc del Garraf del Penedès, comparteix que si bé és cert que tradicionalment, “el món del vi, a nivell productiu i de consum, sempre ha estat més d’homes”, i que ara “continuem patint molts estereotips” -en un restaurant serveixen vi blanc a la dona i negre a l’home, diria que les coses estan canviant mica a mica”. Segueix havent molta feina a fer, dirà, i apunta que hi ha moltes dones que s’encarreguen de les tasques cara el públic com a sommelier o responsables de l’enoturisme, tot i que “estem preparades per qualsevol tasca, ja sigui física, al camp o dins el celler”. “Estem fartes de veure desigualtats perquè tenim les mateixes capacitats i així ho portem demostrant des de fa anys”, reivindica.

Des de la direcció de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, Alba Balcells, manifesta que “malgrat han hagut de passar 41 anys perquè la institució tingui al capdavant una dona, i això no hauria de ser excepcional”, sent un “honor i responsabilitat” pel fet de ser la primera dona en aconseguir-ho. “Vull entendre que això suposa un mirall de la realitat vitivinícola del nostre país i que estem avançant en la feminització del sector”. Però així i tot, “cal avançar més i més profundament”, afegirà.

Balcells, a més de reivindicar el paper de la dona al món de la vinya i el vi considera que “és imprescindible l’entrada massiva de dones als llocs de responsabilitat, als Consells Reguladors, als òrgans de direcció de les empreses, als Consells Rectors de les Cooperatives, als sindicats i a les patronals”, perquè és només així, entén que “hi haurà canvis transformadors, es trencarà sostres de vidre i s’accelerarà cap a la plena igualtat”.

La directora acaba citant l’ex-presidenta de Xile, Michelle Bachelet “Si una dona entra en política, canvia la dona. Si hi entren moltes, canvia la política“.

Nou comentari

Comparteix