El nom del municipi pot constar a l’etiqueta, però només per identificar on s’embotella i al costat del registre d’embotellador

El director general de l’INCAVI, Salvador Puig, i representants del col·lectiu ‘Vinyataires Lliures’ s’han reunit aquest divendres per debatre sobre el posicionament dels cellers respecte a l’ús de topònims a les etiquetes de vi de cellers que no s’emparen en cap Denominació d’Origen.  

La normativa europea, estatal i catalana, segons detalla l’INCAVI en un comunicat, estableix que els topònims, com a procedència del raïm i el vi, només poden ser utilitzats si el producte és emparat per una denominació d’origen, amb la corresponent certificació que en garanteix l’origen i també les característiques dels vins que estan establertes en el seu plec de condicions.

Una normativa que, segons l’entitat pública, serveix per protegir els consumidors i garantir que l’origen del raïm i del vi, amb el qual s’ha elaborat el vi, prové realment d’un lloc determinat. Aquesta garantia de l’origen del raïm i el vi, diu el comunicat, es porta a terme a través d’auditories anuals als cellers que donen lloc a la certificació del producte i protegeix el consumidor, a qui li dona seguretat que el vi que hi ha dins l’ampolla que adquireix prové d’un determinat territori.

Qualsevol producte que citi un territori sense formar part d’una indicació geogràfica o denominació d’origen i per tant, sense tenir la certificació corresponent, no pot garantir la procedència del vi al consumidor i el pot confondre. Així mateix, només es pot indicar la varietat i/o l’anyada d’un vi a l’etiqueta si aquest producte ha estat auditat i disposa de la certificació corresponent.

Tanmateix, en la reunió s’ha deixat clar que sí que es pot posar el nom del municipi on s’embotella el producte, al costat del número de registre de l’embotellador, amb la única finalitat d’indicar la ubicació on es realitza aquesta operació.  

Tot això ve determinat per la normativa europea del sector vitivinícola, vigent, com a mínim, des de l’any 2009, en l’estatal, i es recull també en la llei 2/2020 del 5 de març, de la vitivinicultura aprovada pel Parlament de Catalunya.

Representants dels Vinyataires Lliures han confirmat la trobada i avancen a ‘Vadevi’ que en breu compartiran les seves valoracions de la reunió i els propers passos.

INCAVI: A favor que el màxim nombre de cellers catalans formin part d’una DO

L’INCAVI es manifesta partidari que el màxim nombre de cellers formin part de les DO ja que és la única garantia de l’origen dels vins. Actualment més del 90% del raïm que es cull a Catalunya es destina a la producció de vins amb denominació d’origen un model que ha permès un bon desenvolupament del sector i una evolució molt positiva en termes de qualitat, promoció i innovació. A més, les denominacions d’origen estan formades pels propis viticultors i elaboradors, sent ens participatius i democràtics, i la seva evolució, des de fa ja molts anys, demostren que aquestes són organitzacions dinàmiques i que s’adapten als temps. Mostra d’això són la incorporació de noves varietats, especialment les recuperades o ancestrals, zonificacions dins del territori de la denominació d’origen, noves categories de producte, etc.

Salvador Puig també ha manifestat el posicionament del DARP i l’INCAVI en favor de la figura del viticultor-elaborador com una via per afegir valor a la feina d’aquest viticultor, paral·lelament a altres formes per aconseguir aquest objectiu, com són les cooperatives, en les quals els viticultors s’uneixen per elaborar i comercialitzar el vi conjuntament. Així, el director ha encoratjat a aquests cellers a que s’integrin a les denominacions d’origen i participin en la seva dinàmica i evolució.

Nou comentari