L’Organització Internacional de la Vinya i el Vi, OIV, s’ha reunit aquesta setmana a Ginebra amb membres de l’Organització Mundial de la Salut per debatre sobre el paper del vi en les polítiques d’alcohol i per diferenciar-lo d’altres begudes industrials o productes del tabac en el seu risc d’abús d’alcohol.
Tot plegat, arran de l’informe presentat el passat mes de desembre de 2021 per la Comissió Especial del Parlament Europeu per a la lluita contra el càncer, on s’afirmava que no hi ha un nivell segur de consum d’alcohol.
Ara, caldrà veure què passa aquest proper 14 de febrer, quan el Parlament Europeu podria adoptar les mesures dictades en aquest document on, entre d’altres coses, s’hi recomana incloure “etiquetes d’advertència sanitària” també en els vins. En aquest sentit, el vi podria passar a estar considerada com una beguda potencialment cancerígena juntament amb altres begudes alcohòliques, tal com passa actualment amb el tabac.
L’OIV, i així ho apunta en un comunicat, sempre ha fomentat el consum responsable dels productes vitivinícoles i ha publicat nombrosos treballs sobre la investigació dels efectes del consum moderat de vi sobre la salut. Per tant, i atesos els objectius comuns amb l’Organització Mundial de la Salut en la promoció d’un estil de vida saludable, consideren que la cooperació ha de ser crucial entre ambdues Organitzacions i cal fomentar un espai de participació totalment transparent.
El sector del vi, preocupat amb l’informe
Diverses veus del sector del vi s’han alçat contra aquest informe entenent que pot suposar un greuge molt important pel sector. Entre ells, el director general de la Federació Espanyola del Vi, José Luis Benítez, afirmava que aquest és el primer pas per a la “demonització del vi”; o el secretari general de la Unió Italiana del Vi, Paolo Castelletti, qui va reivindicar “la naturalesa específica del vi, que a Itàlia i no només a Itàlia és sinònima de moderació”.
L’italià insistia en què “no podem acceptar que a l’informe no hi hagi ni un esment de la paraula ‘vi’ sense una cultura del consum responsable que és l’antítesi dels excessos amb l’alcohol”. La també italiana Federvini va coincidir amb Benítez en l’ús de la paraula “demonització” aplicada, en aquest cas, a “gairebé tres mil·lennis d’història, cultura i tradició”.
