El Sindicat Unió de Pagesos ja denunciava fa uns dies la precarietat del viticultor català davant una situació que consideren insostenible. Apuntaven els preus per quilo de raïm que s’havien pagat en l’anterior campanya, i assenyalaven les grans empreses com a principals responsables d’aquesta situació, que deien, porta el viticultor del país cap a la pitjor crisi de preus que ha viscut en els darrers anys, ara a més a més agreujada per l’increment de preus dels subministres.
UP ha traslladat aquesta inquietud al director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia de la Generalitat, Joan Gòdia, i directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, en una trobada on s’ha remarcat que la Taula del Cava, creada l’any 2019, és el fòrum de concertació sectorial per avançar en acords i compromisos per part de tots els agents que conformen el sector del cava i que d’allà han sortit propostes i solucions compartides.
En aquest sentit, la Generalitat ha apuntat que s’està avançant en la creació de l’Observatori de la Cadena Alimentària, que publicarà els costos mitjans de producció de raïm i que està previst que es presenti abans de la propera verema.
Aquesta eina, diuen, dotarà la cadena de valor de més transparència i afavorirà el compliment de la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, en facilitar informació als operadors per pagar al productor per sobre del cost de producció. A més a més, durant l’any 2022, el Departament, a través del CadeCAT, intensificarà els controls en el sector vitivinícola a partir de la modificació de la llei publicada el passat desembre. En el transcurs d’aquests controls, es farà especial incidència a comprovar que el preu pagat pel comprador cobreixi el cost efectiu de producció.
D’altra banda, en el marc del Codi de bones pràctiques comercials es treballarà en la definició dels criteris a tenir en compte a l’hora de calcular el cost efectiu de producció i d’una metodologia per fer aquest càlcul. També s’activa de nou la línia d’ajuts per promoure l’ús de producció de most concentrat rectificat (MCR), una línia que es considera estratègica i que ja s’ha activat els darrers dos anys.
Amb aquest suport a l’ús de MCR es promou una desviació d’una part de la producció del raïm apte per a la DO Cava cap a la producció d’aquest most, es diversifica la demanda de raïm, es valoritza la regió vinícola i s’impulsa la bioeconomia circular. Altres línies de suport al viticultor són els ajuts a les inversions dels cellers per a la millora de la transformació i la comercialització del productes vitivinícoles, finançats pels Fons Agrícoles Europeus (FEAGA), que el darrer any, amb 3,4 milions d’euros, han afavorit una trentena d’empreses que hi han invertit més d’11 milions d’euros.
Increment de les exportacions de vi
En la trobada també s’han comentat les darreres dades d’exportacions que, segons apuntava PRODECA, trenquen la tendència decreixent dels dos últims anys. El sector del vi, l’any 2021, va experimentar un increment significatiu del 18,97% en valor i del 11,42% en volum respecte el 2020 i es manté com el cinquè sector exportador, representant el 4,81% de les exportacions catalanes i assolint els 619,99 M€ exportats. El cava representa pràcticament la meitat de les exportacions del sector amb un 48,84%.
Els representants de les entitats públiques compartien que facilitar i acompanyar el sector del vi en la seva comercialització és una línia estratègica clau i una eina és el programa “European Quality Wines: Taste The Difference” (TTD.eu), finançat amb 2,5 milions d’euros i que està en marxa fins al desembre de 2023.
Desplegat pel Departament a través de Prodeca, és un programa de promoció i comercialització dels vins de les DO catalanes i del cava als mercats xinès i estatunidenc. Des de l’Incavi i Prodeca, apunten, s’ha treballat per facilitar la presència de més de 200 cellers catalans i projectar la potència de Catalunya com a terra de vinyes i vi, amb ponències i amb publicitat estàtica en el certamen.
