Un equip internacional d’investigadors ha fet un descobriment que pot ser clau per curar les malalties de la fusta de la vinya. En un article publicat a la revista ‘Frontiers in Plant Science’, expliquen com el descobriment d’un mecanisme del funcionament dels fongs causants d’aquest mal pot dur a eliminar-los d’una manera relativament fàcil.
Un gran problema global
Les malalties de la fusta de la vinya són un dels problemes més importants del sector i, segons dades del 2012, són responsables de més de 1.500 milions de dòlars en pèrdues cada any a tot el món. Es calcula que arrasen fins el 30% dels ceps de cada vinya cada any i que, normlament, atauen més les vinyes velles. Tot i que els investigadors fa temps que saben que són causades per combinacions de fongs patogènics, la mecànica exacta del seu funcionament no s’havia esbrinat fins ara.
Normalment, els fongs entren a les vinyes per les ferides de la poda i creen una úlcera que es va expandint, dissolent la fusta des de dins i matant la planta. Tot i que dissoldre la fusta és molt complicat, els fongs aconsegueixen fer-ho, i el que faltava era justament entendre quins són els compostos que produeixen els fongs i que destrueixen la cel·lulosa i la lignina de les plantes llenyoses.
El mecanisme biològic de l’esca
L’estudi ha arribat a la conclusió que aquests compostos, que els fongs alliberen a la fusta de les vinyes, redueixen el ferro que contenen. Després, uns altres fongs segreguen un altre compost que és molt bo a l’hora de produir peròxid d’hidrogen que, quan es troba amb aquest ferro reduït, reacciona generant tot tipus de radicals d’oxigen que destrueixen els teixits de la fusta, creant una malaltia gairebé comparable a un càncer. Així, diversos fongs es combinen per produir els dos ingredients d’aquesta bomba que, quan es combina, destrueix els murs de cel·lulosa de les cèl·lules de les vinyes, convertint-les en un fluid ric en sucres de què s’alimenten.
Una possible cura
Per sort, els científics afirmen que hi ha una possible cura que és extremadament habitual: els antioxidants i els quelators de baixa toxicitat, que són un additiu alimentari força emprat per assegurar que continuïn frescos però que també interrmopen la producció de ferro reduït i de peròxid d’hidrogen, a més de retirar els radicals d’oxigen que es produeixen. Hi ha diversos bacteris i fongs que generen aquests compostos, de manera que es podrien establir tractaments de control biològic augmentant-ne la presència a les vinyes per protegir-les dels fongs.
Tot i que queda molta feina per fer i que s’han de provar aquestes idees en el camp, els científics estan convençuts que el seu descobriment obrirà la porta a entendre molt millor aquestes malalties i que, d’aquí a poc temps, hi podria haver els primers tractaments de control biològic que obrin la porta a eliminar aquest problema, un dels més importants de la viticultura.
