“La recuperació de la malvasia permet també recuperar una part de la història del Mediterrani, de les rutes culturals i de la relació entre pobles i països, de diferents perfils agermanats per la cultura del vi. És una oportunitat per enfortir una varietat patrimonial de Catalunya“. Són paraules de la directora de l’INCAVI Alba Balcells, fetes en el marc d’un viatge a les Canàries, en el qual acompanyada pel cap de servei de viticultura i enologia de l’INCAVI, Xoan Elorduy, ha pogut tractar possibles col·laboracions en matèria de foment del patrimoni de varietats de vinyes recuperades, entre les quals, la malvasia.
L’agenda del viatge ha permès l’equip català de reunir-se amb la Conselleria d’Agricultura del Govern de Canàries, l’Institut Canari de Qualitat Agroalimentària (ICCA), el Cabildo de La Palma i el Consell Regulador de la DO La Palma.
El Mite de la Malvasia
La missió tenia entre els seus objectius un projecte d’àmbit europeu, ja actiu, que va néixer abans de la pandèmia de la suma de sensibilitats d’espais leader -de desenvolupament rural- d’Itàlia, Grècia i Croàcia i que ara està a punt d’iniciar una segona fase en la qual podria tenir cabuda Catalunya i tal vegada les Canàries. El Mite de la Malvasia pretén unir, a través d’una ruta transnacional, diverses regions i valors patrimonials que existeixen entorn aquesta varietat de tradició històrica a la Mediterrània.
“La malvasia compleix tots els requisits per garantir l’èxit d’una iniciativa com aquesta”, diu Alba Gràcia, historiadora i coordinadora del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, CIM. Gràcia comparteix amb Vadevi que es tracta d’una de les varietats “que més ha viatjat arreu del Mediterrani i l’Atlàntic”, que “té prestigi” i que a més a més ha deixat llegat a través de la literatura –Tirant Lo Blanc, Shakespeare…- i de documentació històrica que “ha permès construir relats immaterials culturals en molts territoris diferents”, dirà la historiadora. A més a més, assenyala el fet que la ruta no es basa únicament en la viticultura o en el producte en si, sinó que és un projecte totalment multidisciplinari: pot tenir relació amb la recuperació o manteniment de vinyes urbanes, amb un museu amb paisatge de malvasia, o amb un tour medieval que s’expliqui directament o indirectament a través del recorregut.
Sigui com sigui, si bé la pandèmia va posar el projecte en pausa, ara es reprèn una segona fase des d’on Catalunya necessitarà identificar la ciutat o territori que hi podria entrar, tenint en compte que Sitges no és en cap cas una ciutat leader, malgrat que compleixi amb escreix la resta de requisits per formar-hi part. “Som un projecte turístic i regeneratiu“, apunta l’Alba, un museu consolidat que parla de malvasia, que l’interpreta i que en fa difusió. Així ho van entendre els gestors del projecte després d’una visita durant la darrera Setmana de la Malvasia en la qual els han considerat “actors clau”. Si Catalunya hi entra, doncs, el territori esdevindrà un actiu important d’un projecte que ja ha estat catalogat, en la primera fase, com a patrimoni mundial de la Unesco.
Identificació i preservació de varietats autòctones
Formar part d’aquest projecte podria donar resposta a un dels objectius prioritaris per l’INCAVI i detallats en el seu pla estratègic, on determinen la voluntat d’identificar, preservar i oferir al sector de forma més activa les varietats de vinya autòctones del país com a recurs per a diferenciar competitivament i contribuir a valorar les produccions de vins de Catalunya.
Per cert, que la visita a les Canàries també va servir per tractar la sostenibilitat i rendibilitat de les vinyes que es troben en situacions geogràfiques complicades dins del marc del CERVIM (Centre d’Investigació, Estudis, Protecció, Coordinació i Valorització de la Viticultura de Muntanya) del qual l’INCAVI n’és membre actiu; i per compartir el coneixement en la prospecció de varietats ancestrals perdudes.
