!--akiadsense-->
La Família Torres celebra la primera verema de la moneu al Penedès, la varietat de raïm negre ancestral localitzada a prop de Querol (Tarragona) fa gairebé vint anys i sotmesa a un llarg i exhaustiu procés de recuperació.
A l’acte que es va fer ambpresència d’autoritats i gents del vi com la consellera d’Agirultura, Mertixell Serret, Miquel Torres Maczassek, assegurava que “la moneu és una joia enològicament parlant i estem convençuts que pot aportar valor al Penedès, no només perquè és un raïm autòcton que permetrà fer vins realment únics, sino també perquè és molt resistent a la sequera i a les altes temperatures, cosa que el fa especialment interessant de cara al canvi climàtic”.
!--akiadsense-->
Una varietat del passat, possible solució de futur
La vinya és especialment sensible a l’augment de les temperatures i a la sequera que són conseqüència del canvi climàtic i que fan que la verema s’avanci, fet que podria arribar a afectar la qualitat dels vins. Per això, els viticultors procuren endarrerir al màxim la maduració del raïm amb tècniques aplicades a la vinya, ja que la correcta maduració de tots els components del raïm és clau en la configuració final del vi.
Tot i així, la verema d’enguany al Penedès ha començat uns 10 dies abans del que és habitual. Per contra, la moneu plantada al Castell de la Bleda, a pocs kilòmetres de Vilafranca del Penedès, està prevista collir-la a finals de setembre quan assoleixi el seu punt òptim de maduració. Aquesta maduració més pausada de la varietat la fa especialment interessant, ja que permetrà elaborar un vi més fresc i equilibrat, fugint de la corpulència i de l’elevat grau alcohòlic dels vins que provenen de raïms sotmesos a altes temperatures.
Segons Mireia Torres, “les proves i microvinificacions que hem fet fins ara amb la moneu donen com a resultat vins amb una intensa aroma de fruita fresca i perfumada. Tenen una acidesa marcada, bona concentració i tanins equilibrats”.
Sis varietats ancestrals recuperades amb gran interès enològic
De les prop de 50 varietats catalanes desconegudes que van sobreviure a la fil·loxera i que s’han aconseguit recuperar en els últims 35 anys, només sis són les que en aquests moments centralitzen els esforços d’investigació de la Família Torres i de l’INCAVI per l’alt interès enològic que estan demostrant. La majoria d’aquestes varietats ja estan autoritzades pel Ministeri d’Agricultura i se n’està tramitant la inscripció en els registres pertinents. La recuperació de varietats ancestrals és una tasca lenta i rigorosa, que requereix de molts anys, fins i tot dècades, entre que es localitza el cep gràcies a l’ajuda de viticultors fins que es pot degustar el vi.
Segons Miquel Torres: “És el projecte més important que Torres ha desenvolupat en les últimes dècades. Estem construint un pont que ens permeti recuperar el patrimoni vitivinícola dels nostres avantpassats. Amb aquestes varietats podrem fer vins que recuperin la nostra història, vins únics, basats en la singularitat i l’autenticitat”.
La Família Torres ha explicat el projecte de recuperació de varietats ancestrals que va iniciar Miguel A. Torres, quarta generació, fa més de 30 anys i gràcies al qual s’han pogut rastrejar i recuperar prop de 50 varietats. La moneu és una de les sis varietats ancestrals amb gran potencial enològic amb què s’està experimentat amb més intensitat amb la col·laboració de l’INCAVI.
