Salvador Puig (Igualada, 1954) ha estat director general de l’INCAVI entre el gener de 2016 i el maig de 2021, superant l’exili de l’anterior Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret i un 155 que va afectar -entre moltes d’altres coses- les finances públiques de la Generalitat. Havent patit un important conflicte derivat pels baixos preus del raïm i un dels pitjors anys de míldiu a la vinya d’arreu del país. I havent vist com una pandèmia mundial ens confinava a tots a casa durant unes llargues setmanes i afectava severament el sector vitivinícola a Catalunya (i arreu). Aquestes han estat algunes de les circumstàncies que han acompanyat el mandat de Puig al capdavant de l’Institut de la Vinya i el Vi; i mentre tot plegat anava marcant el calendari de la història, celebra que malgrat tot, han estat d’anys en què destaca el treball en xarxa entre territoris, haver pogut celebrar, malgrat els inconvenients de la Covid19, el simposi Vins Vinents que ha permès identificar reptes i definir algunes estratègies de present i futur; i tot plegat, mentre s’ha anat consolidant un sector del vi a Catalunya que ha vist incrementar consistentment les dades de consum intern fins a situar-se al voltant del 40% -venint, fa poc més de deu anys, de tan sols un 28% de quota de mercat a Catalunya.
PRIMERA ETAPA (2016-2017): Nomenament i legislatura del Procés
“Quan la llavors consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, em va oferir dirigir l’INCAVI, ja estava treballant a l’entitat com a tècnic de viticultura, fent sobretot feina de camp. Venia d’una experiència prèvia al Bages, i amb el canvi, se m’obria un nou camp de visió que em permetria conèixer les diferents viticultures de Catalunya, des de terreny; una experiència preciosa com a enginyer agrícola que sóc.
“Allò va ser al 2014, i en aquella època la meva feina tenia a veure amb la recuperació de varietats ancestrals, el maneig de la vinya, l’assessorament vitícola… Van ser uns mesos en què vaig gaudir molt perquè vam trepitjar terreny, vam poder visitar vinyes per tot el país, i vaig aprendre moltíssim. Feia una feina que m’agradava molt i que em va ensenyar a estimar encara més el món del vi.
“Amb la Meritxell ens coneixíem d’abans, havíem coincidit a Unió de Pagesos i s’havia gestat una bona relació. Més enllà del sector, compartíem també els anhels i objectius de país, així que quan em va proposar ser el director general de l’INCAVI, de seguida vaig acceptar. Aquella legislatura, que havia de durar 18 mesos, m’havia de permetre treballar en un tema que m’apassionava, i formar part d’un govern que havia de tirar endavant un país independent.
“Aquells primers anys, se m’encomana una doble funció: d’una banda, la gestió de l’INCAVI en totes les seves funcions; i de l’altra, imaginar com s’hauria d’organitzar el sector de la vinya i el vi a Catalunya en un estat independent. Ho havíem de visualitzar: dirigir la mirada a Europa i definir quin model de país vitivinícola volíem.
“Malauradament, la legislatura es veu truncada per un 155 i per un exili i presó forçats per l’Estat. I comença un nou període”.
SEGONA ETAPA (2017-2018): INCAVI, baula entre sector i Administració
“L’exili de Meritxell Serret ens va afectar molt, personalment i professionalment. Canvien les dinàmiques i la gestió diària es complica molt per la distància. A més a més, el 155 ens limita la gestió econòmica de l’entitat i fa que alguns projectes que teníem entre mans, es veiessin aturats com va ser el cas, per exemple, d’un programa informàtic amb el que estàvem treballant en col·laboració amb CTTI sobre la comercialització dels vins catalans.
“Arriba la nova legislatura amb les eleccions convocades pel 155, que afortunadament revalida el govern independentista, i la nova consellera Teresa Jordà em fa de nou confiança i em confirma com a director general de l’INCAVI. Comença la 2a legislatura amb un valor important que és que continuo formant part del nucli dur de la Conselleria, bona notícia pel sector, perquè s’escolta de primera ma el que passa en el món de la vi i la vinya de Catalunya i puc fer d’enllaç entre els viticultors, elaboradors, el sector en general i l’Administració. I això dona més oportunitats al sector.
TERCERA ETAPA (2019): La crisi dels preus i la definició d’estratègies de sector
“Cada any de la meva direcció ha estat marcat per diverses situacions crítiques que han condicionat d’alguna manera el dia a dia i les diverses actuacions. De l’any 2019 recordo especialment la crisi de preus del raïm, sobretot en el món del cava. Els viticultors van alçar la veu perquè es trobaven en una situació extremadament complicada. I aquell estiu, a petició dels viticultors, es va reunir la primera cimera del cava, una taula on la Consellera va convocar tota la cadena: Consell Regulador, viticultors, elaboradors, cooperatives, patronals del cava… Va ser un punt de partida, i des d’aleshores ja se n’ha fet cinc, de cimeres, i malgrat haver-se desplegat diverses mesures -com la substitució del sucre pel most concentrat rectificat en l’elaboració d’escumosos-, queda molt per fer perquè es tracta d’un problema estructural: tot es complica amb l’aprovació del Ministeri d’Agricultura de l’increment de superfície de vinya plantada per fer cava, que va generar un important desequilibri entre l’oferta i la demanda de producte. La superfície es va incrementar unes 6.000 ha (passant de 33 a 39 mil ha), i tot plegat no va anar acompanyat d’un increment de vendes del cava.
“Ara està acceptat pel Ministeri que no pot augmentar més, però no serà un tema senzill de resoldre. La bona notícia és que el sector del Cava està fent els possibles per millorar la imatge i el valor del producte, incrementar vendes i solucionar el problema dels excedents a partir, per exemple, d’autoimposar-se rendiments inferiors de raïm en aquestes dues últimes campanyes de verema.
“El 2019 també va ser un any especial perquè es va idear i posar en marxa conjuntament amb l’Associació Vinícola Catalana el simposi Vins Vinents. Vam creure imprescindible fer un diagnosi de la situació del sector que ens permetés definir una estratègia de futur, amb la mirada al 2030. La pandèmia no ens ha permès desenvolupar-lo com ens hauria agradat, però s’ha d’agrair l’esforç del més de cent persones del sector del vi català que generosament hi ha participat i ha permès presentar unes primeres conclusions de treball. Ara, sobre aquesta base, cal que el sector, l’INCAVI i la Conselleria puguin implementar algunes de les propostes nascudes en el sí d’aquest procés participatiu.
“Una bona notícia és que la nova directora de l’INCAVI i la Consellera Jordà tenen la voluntat de poder donar seguiment a Vins Vinents“.
QUARTA ETAPA (2020): Nova llei, el míldiu i una pandèmia mundial
“El 2020 va estar marcat, a l’inici, per l’aprovació de la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura. L’anterior era de 2002, i demanava una revisió i actualització perquè el sector havia canviat molt en tot aquest temps i calia posar-la al dia. INCAVI va liderar tot el procés, al costat de la Conselleria, sobretot a l’hora d’aconseguir els consensos amb el sector perquè tothom la reconegués com una llei útil i positiva. Tots els partits polítics la van aprovar, excepte la CUP que s’hi va abstenir.
“I venint d’un inici així, no ens podíem imaginar el que ens depararia la resta de l’any. A mitjans de març, ens confinen per una pandèmia mundial que ens desconcerta i amenaça la salut, l’economia i tot el que podem imaginar. I a més a més, es dona la circumstància que és el pitjor any en la història en afectació de míldiu. Sembla irònic, perquè de forma natural va disminuir una producció que hauria generat encara més excedent; però tot i així, el preu del raïm no va augmentar, i la disminució de la producció encara va agreujar més la situació econòmica dels viticultors. La nostra tasca en aquell moment fou cabdal: havíem d’estar a l’alçada i crear plans i accions per ajudar el sector com fos.
“Ens hauria agradat haver pogut disposar de més pressupost per part de totes les Administracions. Van ser mesos de treball intensos per aconseguir subvencions i ajuts econòmics que poguessin posar en marxa accions de suport: verema en verd (els raïms ja no arriben al celler), la destil·lació (per ajudar a buidar els estocs de vi base als cellers), l’emmagatzematge (per diferir en el temps l’arribada al mercat del producte ja elaborat).
“I a les ajudes que venien a través del Ministeri o d’Europa, la Generalitat vam fer el nostre propi pla de xoc complementari amb el qual, entre d’altres coses, vam poder ajudar als viticultors afectats pel míldiu, i aconseguir una fita important pel sector: treballar en xarxa i activar conjuntament entre totes les DO una campanya de comunicació “Gaudeix del que és bo” que va néixer amb l’objectiu d’apropar els vins al consumidor català, destacant el valor d’un producte sostenible i de proximitat.
“El 2020, hem aconseguit per estar al costat del sector davant una situació greu dels viticultors i empreses elaboradores amb la pandèmia”.
CINQUENA ETAPA (2021): I ara, què?
“A l’INCAVI comença una nova etapa que serà igual o més positiva que l’actual: des de la Conselleria i l’Institut tenen un coneixement profund del sector i la voluntat de continuar donant-li tot el suport i acompanyament, i ara serà amb l’Alba Balcells al capdavant.
“Jo personalment seguiré vinculat al sector del vi de Catalunya, encara no sé de quina manera. Un cop el coneixes d’una manera tan intensa, és impossible no continuar interessat o implicat en el seu dia a dia. I insistiria en la necessitat i el desig que el sector segueixi treballant per vertebrar-se millor. Tenim molts instruments, talent i un sector ric i divers, hem de sumar esforços per aconseguir resultats òptims per a tothom. I que el vi català sigui tant excel·lent ambaixador del territori, tan dins com fora del país”.
