Vall Llach reprèn l’activitat a l’edifici de La Final

El sostre s'havia enfonsat pels efectes de la forta nevada ocasionada pel temporal Filomena que va caure a Porrera a primers d'any

Vall Llach de Porrera ha complert el seu objectiu i ha pogut entrar els raïms de la campanya de verema 2021 a l’edifici de La Final. Així ho expressava fa uns mesos l’Albert Costa, enòleg i propietari del celler, quan encara tot just començaven les obres per recuperar les instal·lacions que va fer malbé la forta nevada -el temporal Filomena– aquell fatídic 10 de gener.

Costa ha compartit algunes imatges que demostren la represa de l’activitat dins La Final. En una d’aquestes instantànies, s’hi pot veure l’equip del celler feinejant amb els gotims de raïm i s’hi llegeix la paraula “emoció“, reproduint els sentiments que els genera la recuperació de l’activitat en un espai que si abans ja ho era, s’ha refermat com un dels un símbols i emblemes d’aquest projecte prioratí.

Conversa entre l'Albert Costa, del celler Vall Llach i Eva Vicens
Conversa entre l’Albert Costa, del celler Vall Llach i Eva Vicens

Recordant la conversa que vam mantenir amb l’enòleg i propietari de Vall Llach coincidint amb el dia de Sant Jordi, Costa ja parlava de l’objectiu de reprendre l’activitat aquesta verema. Reproduïm aquí alguns dels fragments que comencen parlant de l’estat d’ànim del protagonista.

“Ara estic bé, sento que ha passat una tempesta. Vaig llegir en un llibre de Murakami que les persones canvien quan passen per situacions traumàtiques. Quan la superes no saps si l’has sobreviscut, o no, però el que sí saps és que la persona que entra a la situació, és molt diferent a la persona que en surt. L’Albert d’ara és molt diferent al de fa uns mesos. Ara, estic en un moment en què intento buscar la part més positiva de tot plegat.

– El dia, el moment: 10 de gener de 2021 a les 6h del matí. I a tu t’agafa lluny. Com vius aquelles primeres hores?

Va ser un xoc molt dur, segurament un dels pitjors dies de la meva vida després de la mort del meu pare. No només per les pèrdues materials, sinó sobretot el significat emocional que té. Aquí hi passem moltes hores, i hi ha tots els meus somnis, tots els meus projectes, tot el que representa el meu futur… I de cop, et diuen: ‘això s’ha acabat”. Va ser molt dur.

A més a més, com visc a una masia que està a uns cinc quilòmetres d’aquí, no vaig poder venir a veure què havia passat fins el dia 14, passats cinc dies. I durant aquells primers dies, em vaig fer a la idea que ho havíem perdut tot. Per això, quan finalment vaig veure que es podria salvar alguna cosa, celebràvem cada cosa recuperada com una victòria. Em vaig agafar a això i vam intentar que l’activitat al celler no parés.

Si haguéssim perdut tot el vi a doll i les ampolles que hi guardàvem, l’activitat al celler hauria hagut de parar i hauríem tingut un greu problema. Em feia patir molt trobar-nos davant la situació d’acomiadar algun dels 15 treballadors, per exemple, perquè el nostre és un projecte social, i així el van concebre els seus fundadors. I per això la major part dels nostres treballadors són del poble i volem que el projecte reverteixi aquí. Sortosament, al final no va ser així…”

Podeu recuperar l’entrevista en vídeo completa seguint aquest enllaç.

Nou comentari