El Concurs Mundial de Brussel·les és el punt de trobada de professionals vinculats al vi d’arreu del món. Enguany, en la recent convocatòria a Poreč, Croàcia, s’hi ha reunit un jurat de tast de més de tres-centes persones procedents d’una quarantena diferent de països. Des de Vadevi, hem pogut parlar amb alguns d’ells, que viatgen, tasten i coneixen moltes realitats vitivinícoles del món, interessats per la seva visió del vi català. Malauradament, conscients no és cap novetat, moltes de les respostes apunten a una mateixa direcció: hi ha una excel·lent relació qualitat-preu dels productes, que dit d’altra manera, vindria a dir que s’hi fan vins de molt bona qualitat però excepcionalment barats.
“La imatge que es té no reflecteix la realitat”
Jeff Jenssen, crític de vins nord-americà es confessa un “enamorat” dels vins catalans i de les illes balears. Viu amb un peu als Estats Units i l’altre a Màlaga, i destaca amb aquesta capçalera una particularitat que considera molt positiva respecte al seu país d’origen. “Aquí es poden aconseguir fàcilment vins de llargues criances, a Nova York, en canvi, és molt complicat trobar anyades anteriors a 2021”. A més a més, “pots trobar reserves i grans reserves a preus molt ajustats“, afegirà. Preguntat sobre les bombolles, diu que li “encanta el cava i Corpinnat“, afegeix. “El cava és perfecte per a cada dia, és molt refrescant i fàcil, i fa un bon maridatge amb les tapes”, conclourà.
Des d’Alemanya, Thomas Brandl afegeix un altre valor a l’equació. “Desafortunadament, la imatge que es té del vi no reflecteix la realitat del sector en les diverses regions d’origen”, dirà. Es refereix majoritàriament al vi espanyol, però assenyala que malauradament el vi català no n’és una excepció. “S’elaboren grans productes, però no es fan pagar al preu que mereixerien per l’alta qualitat que tenen”.
“A Hongria tenim una àmplia diversitat de vins espanyols i en general són molt assequibles”, diu Balázs Jenei, que ve al CMB des de la capital hongaresa. “És fàcil aconseguir vins del Priorat o d’altres regions reconegudes per preus que van dels 20 als 50 euros”, comenta. També menciona els escumosos. “Hi ha un boom en el consum de caves, a Hongria“, comparteix. “La majoria de bombolles que arriben al nostre país són de bona qualitat”, i a més a més, afegeix, “tenen preus molt més ajustats que el xampany o el franciacorta”. En el cas dels escumosos hi afegeix una nota personal: el dia de la seva boda van brindar amb un escumós de Raventós i Blanc.
Auge de vins de la més alta gamma
El xilè Eduardo Moraga escriu a la Revista del Campo, el suplement del diari Mercurio. Coneix sobretot el vi català gràcies a Família Torres, que té un dels seus grans projectes a Xile. “És un dels grans elaboradors del nostre país, i en extensió, coneixem bé els projectes que té en marxa al Penedès, Priorat, el treball amb les varietats recuperades…”, explica. Menciona també els escumosos i confessa estar al dia de les escissions que hi ha hagut en els darrers anys. “Crec sincerament que és un tema que nosaltres coneixem, però que no sembla preocupar massa al consumidor final, com a mínim, no ho veig així pel al mercat xilè”, dirà.
Mike DeSimone és el crític de vins espanyols per la prestigiosa revista nord-americana Wine Enthusiast. “Una de les característiques que els defineixen és que són productes de gran valor“. I s’explica. “Al mercat nord-americà és molt fàcil trobar vins d’alta gamma per uns 35 dòlars, i això és un preu que es considera barat entre el consumidor local”. “De tota manera, afegeix, estem percebent un canvi, i és que vins de petites parcel·les, d’autor…, per exemple de regions com el Priorat estan fent valer la seva més alta gamma”, i això fa que, segons el crític, entrin al mercat vins de preus més elevats. “La qualitat sempre hi ha estat, i ara aquests vins de col·lecció estan resultant atractius, com a mínim, per al mercat americà“.
El Concurs Mundial de Brussel·les porta la 31a edició a Mèxic
Per cert, que un cop finalitzada la jornada més multitudinària del concurs -la que ha avaluat poc més de set mil vins entre les tipologies de blancs i negres-, s’ha fet públic el destí d’aquesta mateixa convocatòria corresponent a la 31a edició. La ciutat de Lleó, a l’Estat de Guanajuato de Mèxic, serà els dies 7, 8 i 9 de juny la seu del CMB 2024. Tot plegat, sent la segona vegada que el concurs surt d’Europa -hi ha hagut una edició a la Xina-, i la primera que se celebra a Amèrica.
L’estat de Guanajuato té una extensió de 485 hectàrees de vinya plantada i una projecció d’un centenar més i produeix anualment més d’1,2 milions de litres de vi a partir de varietats internacionals com el Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah, Malbec, Chardonnay i Sauvignon blanc. Tot plegat, el converteix en el cinquè productor de raïm i el quart elaborador de vi de tot Mèxic.
Diego Sinhue, governador de Guanajuato, comparteix amb Vadevi la satisfacció per acollir un esdeveniment amb tanta projecció com el CMB. “Som un país de llarga tradició vitivinícola, i malgrat que en els últims anys s’ha perdut en gran part aquest enllaç amb la vinya i el vi, estem en camí de recuperar-lo”, explica. Per això, afegeix, “rebre la gran delegació de tastadors i professionals del sector serà una fantàstica oportunitat per mostrar-nos al món i per permetre que els nostres elaboradors facin xarxa amb prescriptors, comercials i distribuïdors d’arreu del planeta”.
