Aquests dies se celebra a Karpacz, Polònia, la 31a edició del Fòrum Econòmic amb un programa que permet debatre la situació econòmica actual, així com donar veu a sectors de la indústria de l’àmbit global. Precisament per donar veu al vi català, hi participava per primer cop l’INCAVI, representat per la directora Alba Balcells, que ha estat una de les ponents d’una taula rodona que debatia sobre l’actualitat de la indústria vitivinícola, “entre la tradició i els reptes de la modernitat”.
Un llegat de 2.700 anys i cultiu en la meitat dels municipis catalans
Balcells compartia amb els assistents amb el llegat mil·lenari que suposen els 2.700 anys de trajectòria de la viticultura a Catalunya per després contextualitzar amb dades de sector: “Més de la meitat de municipis catalans compten amb cultiu de vinya”, explicava, i insistia en el fet que “som líders en producció ecològica i la majoria de la superfície plantada de les nostres vinyes compta amb varietats locals i patrimonials, fet que atribueix una identitat única als nostres vins”. Això, afegia, “no és important només pel sector vitivinícola, sinó que distingeix i cohesiona el conjunt del nostre territori, els nostres paisatges i, en definitiva, la nostra societat”.
A continuació, i tenint en compte, que aquesta cimera aplega més de 5.000 professionals del sector econòmic-financer internacional, la directora general ha destacat la importància de la indústria vitivinícola a Catalunya. Un territori que compta amb la diversitat i la riquesa de 12 Denominacions d’Origen, més de 750 cellers, 1.400 MEUR de volum de negoci i que exporta a més de 150 països, entre els quals s’inclou Polònia.
En un context mundial d’alta exigència i competitivitat, Balcells explicava l’aposta que fa el Govern “per la singularització, la qualitat i la capitalització a partir de les varietats pròpies i la preservació dels sòls i la biodiversitat”, i com tot aquest valor es pot protegir a partir de l’aplicació de la tecnologia blockchain.
Polònia, 16è mercat d’exportació del vi català
Balcells compartia taula, moderada pel sommelier i periodista del sector del vi, Wojciech Giebuta, amb Tiina Alakula-Kuuler, propietària, viticultora i enòloga del celler més antic d’Estònia, que té un paper actiu en unir els cellers locals des de la seva tasca dins del consell assessor de l’Associació de la ruta del vi d’Estònia (Eesti Veinitee Association), i Radosław Grzelak, representant polonès del celler Winnica Katarzyna de la Baixa Silesia qui ha destacat el potencial i la vertebració de Polònia en aquest sector.
Entre els temes a debat, hi eren les estratègies per divulgar la cultura del vi en els diferents països, el creixement de i la importància de l’enoturisme, mesures d’adaptació i mitigació al canvi climàtic i camins de valorització de producte.
Polònia té escassa producció vinícola, que esdevé insuficient per a cobrir la demanda, cosa que suposa una oportunitat pel vi de fora, com el català, sobretot pels vins blancs i pels escumosos. Segons dades de Prodeca, Polònia és el 16è mercat del vi exportat per Catalunya. De fet, en el primer semestre de 2023, Catalunya hi ha exportat vins i escumosos per valor de 3,64 M€ i un volum de 1.892,12 tones. Aquesta xifra respecte del mateix període de 2022 representa un increment del 22,97% en valor i del 29,99% en volum.
