La viticultura tradicional cultiva varietats autòctones i manté la diversitat genètica i cultural d’un indret, cosa que permet elaborar un vi propi i diferenciat dels altres.

En aquest àmbit s’hi detectava un cert buit pel que fa a la història de la vinya i el vi i la descripció de les varietats autòctones i tradicionals catalanes, que Josep Maria Puiggròs ha resolt en el llibre Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya. És un manual de consulta per a viticultors i historiadors, que millora la informació existent i, a més, pot ser d’utilitat per afegir valor al relat lligat al prestigi d’alguns tipus de vins.

Així ho explica l’autor en el volum coeditat per Publicacions URV i Vinseum i que s’ha presentat recentment al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) de Vilafranca del Penedès. En un moment en què les diferents geogràfiques catalanes cerquen les seves varietats autòctones, el llibre posa de manifest les peculiaritats de 24 varietats, amb detalls etimològics, històrics i geogràfics. És una recerca documental i de tractats ampelogràfics que parteix de la tesi doctoral de l’autor, defensada a la UB, després de recórrer els Països Catalans recollint informació sobre els orígens de les varietats autòctones i tradicionals de cep.

Paisatge de vinyes a Catalunya | cedida

El 70% de la superfície de vinya de Catalunya

17 de les 24 varietats que hi dissecciona són considerades autòctones, són aquelles de què hi ha documentació més antiga que fa referència al territori català: carinyena, carinyena blanca, garnatxa negra, garnatxa blanca, garnatxa roja, garnatxa peluda, macabeu, monastrell, parellada, picapoll blanc, picapoll negre, sumoll, trepat, trobat, xarel·lo, xarel·lo vermell i mandó. Les altres 7 s’han considerat varietats tradicionals: malvasia de Sitges, moscatell d’Alexandria, moscat de gra petit, ull de llebre, subirat parent, grec i morenillo. Totes aquestes varietats representen en superfície el 99% de les varietats autòctones i tradicionals de Catalunya i el 70% de tota la superfície de vinya del país.

Per a l’autor, un dels reptes principals ha estat trobar documentació que no havia estat utilitzada fins fa poc i constatar que moltes de les varietats estudiades i caracteritzades al volum van ser menyspreades i substituïdes per altres de forànies en l’últim terç del segle XX.

xEl llibre Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya amb el vi de l’enòloga de la URV Anna Espelt, que va oferir al final de la presentació del volum de Josep Maria Puiggròs.
El llibre Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya amb el vi de l’enòloga de la URV Anna Espelt, que va oferir al final de la presentació del volum de Josep Maria Puiggròs.v

Col·leccions de llibres sobre el vi

Aquest manual és el tercer volum de la col·lecció Cultures del vi, que edita conjuntament Publicacions URV i Vinseum, per publicar estudis monogràfics que divulguen la cultura del vi des de les diverses manifestacions de l’art, les humanitats i les ciències, i a la vegada conservar difondre i fomentar l’estudi del patrimoni vitivinícola català.

No és l’única col·lecció sobre el món del vi que es pot trobar al catàleg de Publicacions URV. Retrats de vi és una col·lecció signada per la periodista Ruth Troyano que aporta el coneixement d’enòlegs formats a la Universitat Rovira i Virgili.

A través de la seva experiència professional i personal, ens fan entendre en què consisteix la seva feina, els objectius que es plantegen i els reptes als quals s’enfronten, però sobretot mostren la seva estima per una professió molt arrelada a les nostres terres. Aquest és el cas d’Anna Espelt, enòloga formada a la URV que ahir també va ser present a la presentació d’Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya i va oferir un tast del seu vi.

Un moment de la presentació del llibre
Un moment de la presentació del llibre “Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya”, amb la periodista Ruth Troyano i Josep Maria Puiggròs.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa