L’agricultura biodinàmica combina moltes tècniques, pràctiques i eines naturals que aconsegueixen substituir els químics que actualment s’utilitzen al camp. Es tracta de remeis orgànics, no sempre ortodoxos a ulls del qui no coneixen aquests tipus de cultius, però molt eficaços en infinitats de casos. Des de cobertes d’herba a les vinyes, fins a cultivar d’acord amb els cicles lunars els pagesos i viticultors biodinàmics busquen la manera de connectar amb la natura i cuidar els seus cultius a través d’ella. Un dels exemples més curiosos és les de les cendres d’origen animal per controlar plagues, una tècnica antiga, però que actualment encara és utilitzada per alguns.
El doctor austríac Rudolf Steiner fou un dels primers a posar sobre la taula els estudis d’antroposofia, que fa més d’un segle van ser el principi d’on en l’actualitat s’extreuen bona part de les pràctiques d’agricultura biodinàmica. En la seva època, Steiner era un pensador que creuava el món fent conferències sobre el tractament de la terra i la connexió entre les persones i la natura. Lluny de ser un fanàtic, el doctor s’havia convertit en tota una eminència, no només per les seves paraules, sinó pels resultats. Entre les tècniques més esbojarrades que Steiner va proposar hi havia la de l’ús de les cendres per mantenir a ratlla les plagues d’animals en alguns cultius.
La primavera de 1924, el compte Keyserlingk, a Silèsia, tenia un gran problema amb els conills. Els pagesos i agricultors de les seves terres s’havien reunit en diverses ocasions amb el compte per explicar-li tot allò que els petits animalons havien destrossat. Durant la recerca de maneres de fer-los fora, Keyserlingk es va topar amb les pràctiques de Steiner, que havien provat ser molt eficaces. El doctor va assegurar que la clau era utilitzar les cendres d’un conill per fer desaparèixer la plaga. Tot i ser una opció poc coneguda, Steiner argumentava que institucions com l’Hospital Homeopàtic Real, a Àustria, s’havien especialitzat en aquests remeis naturals que podrien salvar les plantes. En concert, l’ús de les cendres era molt complex, però podia resultar efectiu.
Segons s’explica en un dels últims capítols (XXIV, pàg. 371a 378) del llibre de Trevor Ravenscroft The Spear of Destiny, Steiner va extreure la melsa, els testicles i una part de la pell del conill i va reduir aquestes parts a cendra. Les cendres van ser barrejades amb una pols neutra, lactosa, i “potenciades” homeopàticament més enllà de l’abast de l’existència ponderable. En altres paraules, homeòpates titulats de l’època amb estudis i recerca van aconseguir una barreja de cendres i productes naturals que fes la funció. Steiner volia que aquelles cendres s’escampessin pels camps afectats per les plagues de conills amb la idea que llançaria un missatge d’inseguretat per la resta d’animals viu, que no voldrien tornar a trepitjar aquestes terres. Tot i que els primers dies no va passar res, el mateix relat afirma que al cap d’unes setmanes les terres del compte Keyserlingk van quedar completament buides de conills, la qual cosa va donar la raó a Steiner i va convertir les cendres en una part clau dels cultius biodinàmics de l’època, però també de l’actualitat.
