Catalunya, el dia d’avui, és plena de cellers amb moltíssima història, empreses centenàries, molt sovint familiars, que han pres el relleu la tradició d’obtenir de la terra el raïm i el vi que els han permès viure durant generacions i generacions. Alguns cellers, a més tenen vinyes centenàries, en ocasions anteriors a l’arribada de la fil·loxera, la catàstrofe més gran que ha viscut el sector vitivinícola del país.
Més enllà d’això, però, encara hi ha coses més antigues, restes mil·lenàries de la relació antiquíssima dels habitants de l’actual Catalunya amb el vi i que, de fet, es remunten a quan encara no hi havia catalans. D’entre ells, avui en destaquem un: el gra de raïm més antic que mai s’ha trobat al nostre país, un vestigi de fa més de 2.300 anys.
Un gra amb llavor, polpa i pell
L’any 2011, els arqueòlegs que treballen a la ciutadella ibèrica de Calafell, al Baix Penedès, van trobar-lo a l’interior d’una sitja que, alhora, havia estat descoberta l’any 2006, durant les excavacions del que, pel que sembla, era la casa del cabdill del poble. Tot i que estava totalment carbonitzat –i precisament per això– aquest gra de raïm estava sencer, conservant la llavor, la polpa i la pell. Un fet molt i molt estrany, ja que, habitualment, el pas del temps només deixa, com a màxim, les llavors.
Una mostra de la llarguíssima relació del país amb el vi
El descobriment d’aquesta resta “excepcional i única” del segle III aC, com va ser descrita en aquell moment, és un dels elements descoberts els darrers 20 anys que ha posat de manifest com la relació del territori que és actualment Catalunya i el conreu de la vinya ja era molt important per als ibers. Pel que se’n sap, aquells antics habitants del país menjaven el raïm no només com a fruita fresca sinó també assecada, com a panses, i també el feien servir per elaborar vi.
La ciutadella de Calafell, un jaciment molt especial
En aquest cas, qui gaudia del raïm eren els cossetans, la tribu ibera que va alçar la ciutadella de Calafell damunt d’un petit turó a prop d’aquesta localitat. Fa més de 2.000 anys, servia per controlar tant el territori dels voltants com l’arribada de productes a través del mar. En aquell moment, gran part dels voltants eren aiguamolls, on els ibers pescaven i caçaven.
La ciutadella va començar a ser excavada a partir de 1980 i és especial perquè, per primera vegada a la península Ibèrica, va ser reconstruït amb tècniques d’arqueologia experimental, és a dir, que damunt de les restes s’hi alça un nou poblat que simula el real. Això es va poder fer gràcies a un projecte dirigit per Joan Santacana i que es va dur a terme entre 1992 i 1994, en un exemple de reconstrucció però també de museografia didàctica. Gràcies a això, les cases es poden veure i entrar a dins, fer la ronda per les muralles, pujar a les torres i examinar els objectes quotidians dels cossetans.
