Les ampolles de vi poden estar tapades de moltes maneres: amb els tradicionals taps de suro, amb taps sintètics, de vidre, de rosca… Quina és la diferència, però? La selecció de com es tapa un vi es fa basant-se en diversos factors. Vegem, doncs, les diverses opcions que podem trobar al mercat.
Tap de suro
El més conegut. La qualitat del material pot variar, però en general, els vins amb una criança en ampolla més llarga els han d’utilitzar. El suro és porós i permet que el vi es conservi bé, ara bé, té dos inconvenients, però. D’una banda, destapar-lo requereix una eina especial sense la qual es farà costós o demanarà imaginació; de l’altra, hi ha el problema del fong que provoca el TCA, l’anomenat “defecte del suro” que pot fer malbé el vi. Segons alguns càlculs recents, això afecta aproximadament un 4% de les ampolles.
Tap sintètic
Són molt més fàcils de controlar, ja que el material inorgànic no permet la formació de TCA. A més, tampoc no es trenca ni es desfà, el seu cost és molt menor que el dels taps de suro i permet que s’introdueixin colors diversos, dibuixos i dissenys diferents… Aquesta opció, però, no està pensada per a criances llargues en ampolla, de manera que trobar un vi d’uns quants anys tapat amb plàstic sí que ens hauria de fer desconfiar. No obstant això, per a vins de criances curtes són una bona opció, i són especialment populars tant a la Gran Bretanya com a països del nord d’Europa.
Tap de rosca
Pensats especialment per vins joves, sobretot blancs i rosats però també per a vins negres de consum ràpid. Un dels seus principals avantatges és que són molt fàcils d’obrir, però, d’altra banda, també fa que no es pugui dur a terme el ritual de llevar el tap. És per això, per aquesta relació cultural amb el vi, que sovint els taps de rosca tenen mala fama als països europeus amb més tradició vitivinícola. A més, i tot i que és molt poc habitual, en alguna ocasió es donen casos de TCA en vins tapats amb rosca.
Tap de vidre
Tot i que fa temps que són al mercat, continuen sent rars i poc habituals. Tenen un component estètic molt important, ja que poden ser molt bonics, i normalment es fan servir en vins joves que no ha de passar gaire temps a l’ampolla. Són cars de fabricar, com és fàcil d’imaginar, però alhora també tenen l’avantatge que són reciclables.
Tap Zork
Produït per l’empresa australiana que li dona nom, el seu objectiu és dur al món del vi la cultura de l’obre fàcil. Aquesta opció, molt poc habitual a casa nostra, és un tap que s’obre com una tapadora però que surt com si fos de suro. Així, només cal trencar el segell i estirar cap amunt per sentir un soroll que evoca el d’una ampolla de tota la vida i que, malgrat que tampoc no permet el ritual del llevataps, fa un so que ens hi trasllada. Com en els altres casos, també està pensat per ser emprat en vins de criances curtes i consum ràpid.
4
