Des de les primeres civilitzacions, el vi no el podem separar de la civilitat, forma part de la vida, dels rituals i de les festes de tots els pobles que cultiven la vinya i fan vi i és inseparable de la literatura, són molts els autors de tots segles i de tots els gèneres literaris que s’han interessat pel vi. El trobem des de l’aparició de l’escriptura: a Sumèria, a l’Epopeia de Gilgamesch, apareixen les vinyes, el vi i les tavernes; els assiris han deixat escrit que el món és imperfecte perquè els déus quan el van crear havien begut massa vi barrejat amb sèsam.
Els herois grecs de la Ilíada i de l’Odissea d’Homer beuen vi; Plató en la seva obra La República, ens explica com és una societat ideal i concep la idea del que menjaran i beuran: pans, olives, formatges, cebes i altres productes de la terra, com les faves, pastissos servits sobre fulles i beuran vi.
En el món romà, la cultura del vi pren embranzida, en parlen poetes com Horaci (65-8aC) a les Odes i Epodes, van sortint vins, beu un Falern, un dels vins més valorats de l’època, un Sabina que ha millorat amb el pas del temps de 4 anys, un vi d’Alba, un de Lesbos o un de Quios. En aquesta època hi ha tractats tècnics sobre el vi i la vinya com el De agricultura Cató (234-149 aC), un capítol és dedicat a com es prepara de verema, un altre sobre com cuidar la vinya i un dedicat a l’elaboració del vi grec. Altres tractats són el De Re Rustica de Varró (116-27 aC.) i el De re rústica de Columel·la (4 –70 dC), té tres capítols dedicats al cultiu d’arbres fruiters, especialment de la vinya i de l’olivera.
Plini el Vell en la seva magna Història Natural, del segle I, el llibre XIV és dedicat al vi, ha deixat escrit els colors del vi, el vi preferit del Cèsar o sobrevalora els vins d’aquí (…), els vins de lacetana són de renom per la seva abundància, els de Tarraconensia per la seva qualitat; els de Balearica són comparables amb els millors crus Italians (Llibre XIV. 17).
El vi té 400 referències a la Bíblia
A la Bíblia el vi surt referenciat fins a 400 vegades, és la primera planta cultivada després del diluvi. A l’Alcorà els homes que juguen i beuen, no són dignes, però el vi és la beguda del paradís.
En època visigoda la vinya i el vi el trobem en obres com a Les Etimologies d’Isidoro de Sevilla, molt influenciat pels tractats romans. És també a les regles de Sant Benet (…) almenys convinguem a no beure fins a l’avorriment, sinó amb moderació, perquè el vi fa claudicar fins i tot els savis.
Al segle XIV Francesc d’Eiximenis escolàstic i escriptor en la seva obra inacabada Lo Crestià, descriu les pautes de comportament per tot bon cristià, comenta que el vi tot i que segons els metges, és molt nutritiu, conforta i dilata les venes, s’ha de prendre amb moderació perquè fa perdre la memòria, fa dir més coses de compte i pertorba l’ànim. Arnau de Vilanova (1238/40?-1311) metge, professor i escriptor medieval en el seu De Vinis, ha deixat moltes fórmules de vins curatius i sanadors barrejats amb herbes.
Rabelais al segle XVI considera el vi l’expressió més civilitzada del món, ens diu que el suc de la vinya aclareix la ment i l’enteniment, calma la ira, allunya la tristesa i dona alegria.
Del Romanticisme al Realisme
Al XIX, del Romanticisme al Realisme, són molts els autors han fet poesies al vi, la meva preferida de Baudelaire a Les Flors del Mal (1857) fa servir el vi com a potenciador de la vida, una crida a viatjar, escapar, allunyar-se, per fugir de la monotonia –(…) Per no sentir l’horrible i feixuga càrrega del temps que et doblega les espatlles i t’inclina el cap a terra, has d’estar constantment borratxo. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com vulguis. Però emborratxat-. Émile Zola en té una visió més negativa, del vi: a L‘Assommoir denuncia la feblesa dels homes davant l’alcohol i considera el vi nociu per la societat; en canvi, Victor Hugo (1802-1885) ens diu Déu només va fer l’aigua, l’home va fer el vi i seu és el poema Le Vrai dans le vin/La veritat dins del vi.
En l’actualitat el vi continua sent omnipresent a la literatura, per citar tres autors d’aquí, per admiració i estimació La botella18 de Ferran Centelles (2021) i tota la seva obra vinícola; un dels últims Un pianista en un celler de Muriel Villanueva (2023) i tota l’obra d’Empar Moliner, el vi forma part del seu vital.
Núria Bàguena és professora i assessora patrimoni culinari.
