L’escriptora Muriel Villanueva (València, 1976) és una autora prolífica de novel·les i de literatura infantil i juvenil. La seva darrera obra és ‘Un pianista en un celler’ (Sembra), una novel·la on parla del temps, de la terra i del vi. El va presentar aquest divendres a la tarda a la llibreria La Carbonera de Barcelona en, com va dir la mateixa Villanueva, un “duet” entre dues escriptores que fa temps que es coneixen i que, fins i tot, s’ajuden a escriure.
L’acompanyava Laia Asso, que presentava ‘La taca’. Dos llibres que, malgrat les diferències evidents, s’assemblen molt més del que es podria pensar. Per començar, totes dues fan un repàs a quatre generacions de dues famílies. Més enllà d’això, però, són dues novel·les “de secrets” i on els silencis, sovint, expliquen molt més que no pas el que hi ha escrit.
Una idea sorgida a Falset
Muriel Villanueva ha explicat com la gènesi d”Un pianista en un celler’ va ser en un moment en què estava “en blanc” en comptes de, com normalment, fer moltes coses alhora. Va ser aleshores quan, durant una visita i tast de vins al Celler Cooperatiu de Falset, es va fixar que hi havia un piano al mig del celler. Es tractava del que va fer servir Lluís Capdevila pel seu projecte, en què va compondre un disc tocant al costat d’un vi que estava fent la criança. A partir d’aquí, amb això i d’altres anècdotes, documentant-se però també recollint coses explicades per casualitat, va començar a traçar una obra que, en el seu recorregut temporal, passa per la relació d’una família amb la terra i el vi.
Capítols que van de la verema al tast
Amb capítols que duen noms relacionats amb les fases d’elaboració del vi, de la verema al tast, la novel·la està impregnada de la vida al camp, del raïm, del vi i dels cellers, però també de les vicissituds que han viscut moltes zones vitivinícoles catalans els darrers segles. Durant la Guerra Civil, per exemple, molts cellers es van convertir en refugis de la mateixa manera que, ha recordat Villanueva, després alguns refugis han esdevingut cellers. En aquell moment, durant els bombardeigs, es tocava música per calmar les persones que s’amagaven de les bombes.
La música, un element importantíssim
És per això, entre d’altres coses, que la música hi té un paper tan important. Tant, que a la família protagonista hi ha músics, hi ha els qui es dediquen al vi i hi ha que fan totes dues coses. La documentació de l’autora, però, tant la que ha fet expressament com la que li va del fet de viure al Penedès, mostra un coneixement del món del vi i de la vida que gira al seu voltant fins el punt que, com a ‘leitmotiv’ de la novel·la, hi ha la discussió sobre si “el vi es fa a la vinya” o si “el vi es fa al celler”.
