L’any 2021 la producció mundial de vi es va calcular en uns 260 milions d’hectolitres, un descens d’un 1% respecte la de 2020. Això afirma l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) que, al seu darrer informe, també indica que és el tercer any consecutiu que les xifres se situen lleugerament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys. La diferència entre hemisferis, però, és molt gran: mentre el nord del planeta va patir a causa de les condicions climatològiques, el sud va fer un salt rècord d’un 19% en la producció.
Europa, la gran perjudicada
La caiguda de l’hemisferi nord va venir marcada per la caiguda del 8% de la producció a la Unió Europea que, amb 153,7 milions d’hectolitres, va ser un 8% menor a la de 2020 i un 5% menor a la de la mitjana dels darrers 10 anys. Tot i que Itàlia i França continuen sent els principals productors mundials de vi, aquest darrer país va patir molt les condicions meteorològiques, amb unes glaçades a la primavera del 2021 que van causar estralls i una caiguda del 19% en la producció.
El tercer principal productor és l’estat espanyol, i entre aquests tres estats es va produir el 47% del vi del món. No obstant això, Itàlia va ser l’únic que va registrar un augment (de només un 2%) en la producció. A l’estat espanyol la baixada també va ser molt significativa, d’un 14%, especialment tenint en compte que a Catalunya es va disparar un 31% i que aquestes xifres se sumen a l’agregat de l’Estat.
A la resta de països europeus la situació és molt diversa, amb caigudes a Alemanya i Hongria però pujades importants a Portugal i Romania, per exemple. A Amèrica del Nord, per la seva banda, amb una producció de 24,1 milions d’hectolitres, les sequeres van causar una baixada del 3% respecte la mitjana dels darrers 5 anys però, en canvi, un 6% superior a la de 2020, molt afectada pels incendis forestals i els efectes del fum.
L’hemisferi sud, la situació inversa
A la meitat austral del planeta, la producció de vi es va disparar un 19% fins arribar als 59 milions d’hectolitres, tot un rècord. Tot i que les condicions meteorològiques van afectar molt la producció de 2020, el 2021 es va recuperar fins arribar a xifres mai vistes fins ara, especialment a Amèrica del Sud. Xile, per exemple, va produir 13,4 milions de litres, un 30% més que el 2020 i el volum més alt de la història del país. Els resultats són semblants a Argentina, amb una pujada del 16% fins a 12,5 milions d’hectolitres, i espectaculars al Brasil on, tot i produir només 3,6 milions d’hectolitres, les xifres van augmentar un 60% respecte l’any anterior.
A Sud-àfrica, per la seva banda, la producció va augmentar un 2% (10,6 milions d’hectolitres), tornant a les xifres anteriors de les grans sequeres que van començar el 2016 i que van afectar el país durant anys. A Oceania, finalment, el salt ha estat molt significatiu: si el 2020 a Austràlia les sequeres, els incendis i el fum van fer que es produís molt poc vi, el 2021 la situació va remuntar, pujant un 30% fins a 14,2 milions de litres. A Nova Zelanda, però, la producció va vaure un 19% a causa del mal temps a la primavera i després que, el 2020, assolís un rècord de producció.
