!–akiadsense–>
Josep Buján (Sant Sadurní, 1950) és enòleg, i ha estat cap tècnic de Freixenet durant 45 anys. Ara, ja jubilat, parlem amb ell de l’última crisi que viu el cava després de la decisió dels cellers de Corpinnat, d’abandonar la denominació d’origen. Sense pels a llengua reparteix a tort i a dret i admet que aquesta situació “té mala ferida” i que no serà fàcil de resoldre. Entén d’una banda les aspiracions de Corpinnat però critica la demonització de les grans empreses del cava. I confesa que ara per ara, “solució no li veu”.
Què li sembla la decisió de Corpinnat de sortir de la DO Cava?
És un tema molt complicat. Sóc fill de Sant Sadurní, visc aquí i he treballar 45 anys aquí i els conec a tots. Fins i tot amb algun hi tinc molt bona relació. Fins a un cert punt els entenc.
Fins a quin punt?
Arribo a entendre el fons de la qüestió. Estan emprenyats per què la DO Cava és la que és. Però si és així, això no és d’ara, ve de fa molt anys i tots en som culpables. Es va fer aquesta denominació tan atípica d’equitxar diferents punts d’Espanya, però això, mira, es va fer així. I responsables ho són quasi tots. Uns més que d’altres, Però tothom va fer veure que no veia res i feu feu i demà ja ho veurem. Així i tot em sembla que aquesta argument té una importància relativa. Perquè el que el cava que s’està fent fora de Catalunya és un 1% o sigui que a nivell de volum no és res. El nom potser sí que és un problema tenint en compte les gran empreses que fan marques blanques que es venen a preus molt baixos.
És a dir que el nom de cava s’associi a un producte barat o de baixa qualitat?
Sí. Potser sí que sigui una pega. Jo no era partidari d’això quan treballava, però clar, donde manda capitan no manda marinero. Pero bé, aquí hi ha una cosa que aquests cellers no valoren i és que aquestes empreses grans, malgrat tot, han tirat del carro del Penedès i han fet el que avui és la DO Cava. Si no fos per ells, el Penedès avui estaria ple de naus industrials. I de vinyes n’hi hauria una tercera part. I això és així. De tota manera jo cec que haurien d’haver parlat més.
Com ho hauria fet vostè per canviar certes dinàmiques?
Jo hagués optat per fer força, ara que cada vegada són més. Però no només els Corpinnat sinó també els Clàssics Penedès i tota aquesta gent que està disconforme, fent força en una sola direcció per convèncer al cava que això havia de canviar. Això és el que crec que s’hauria d’haver fet.
Creu per tant que la DO Cava no té prestigi?
No, no! La DO Cava és una denominació de prestigi. Però moltes vegades el mal li hem fet des de dins, nosaltres mateixos. Jo encara sóc membre de dues comissions dins de la DO i ho he explicat moltes vegades que efectivament, aquest mercat de botella barata no ens fa bé, però és que a la Xampanya també n’hi ha de xampanys barats i ningú s’estripa la camisa per aquest tema. És que ni en parlen, com si no existís. I en canvi aquí que fem? Hi havia un problema, sí. Però en comptes de resoldre’l amb boca petita de cap a endins. Ho hem esmbombat per tot arreu i i una mica més. Jo penso que ens hem fet més mal nosaltres mateixos que el que en realitat hi havia.
Reconeix doncs el problema del cava no tant a la punta de qualitat sinó a la base?
Puc entendre que si sóc un petit elaborador, i em poso a la pell d’ells, i veig que aquestes grans empreses els donen canya i això del cava barat no s’acaba, és complicat. Però això del cava barat no sa’acabarà. Jo crec que també que des de Corpinnat es van espantar, parlant amb plata, amb l’entrada de Henkell a Freixenet i aquests no em sembla a mi que hagin vingut aquí amb la destral per tallar res. No ho sé. El temps ho dirà. Però tenen un altre problema més greu que és el senyor de Vilanova (Jaume Serra de García Garrión) que està posant una línia nova per produir el doble. Perquè preveu que alguns deixaran d’elaborar segons quins productes i ja els faran ells.
Creu que la DO Cava enlloc de començar regulant per la part de dalt amb els Caves de Paratge o ara amb el premium, hauria d’haver començat per baix?
Sí i no. El consell regulador penja del ministeri d’Agricultura. No és d’aquí no és de la Generalitat. I la seva funció és regular amb un reglament sobr el qual no podem fer gaire cosa. Havien començat a ordenar el caves de més qualitat amb l’esperança que acabés afectant a baixa. Que el problema està a baix ja ho sabem. Si la DO depengués de l’INCAVI seria molt diferent.
I ara què pot passar?
Jo hauria optat per parlar més. Intentar arribar a solucions que ja se sap que és difícil, però intentar-ho més. Perquè ara, el consumidor es troba que a una zona d’aquí de Catalunya, i si m’apures, només a Sant Sadurní mateix hi ha un producte escumós que té quatre noms: Cava, Clàssic Penedès, Corpinnat, i Conca del Riu Anoia. Però què vol dir això?! Com es pot explicar això a la gent? No sé que pot passar. Aquest trencament així no és bo. I a més he de dir que també té una part poc coherent perquè treuen els cellers de la DO però no les vinyes. No eren tan valents?
No el veig molt optimista…
L’única solució que jo veia, a llarg plaç a curt no, però a llarç plaç sí, era asseure’s. On fos. A Hawau si haqués fet falta. I si hagués convingut que s’haguessin agafat per la camisa per arreglar-ho. I parlar-ho tot fins a resoldre-ho. Jo ja ho veig…Estan enfadants, i els joves d’aquestes empreses familiars que van amb un altre xip i de la història del darrere no en volen saber res han apretat més per marxar i ha arribat a un moment que ho han decidit. Això té mala peça al teler. Una solució, de veritat jo no li veig.
